Per si algú encara té dubtes en com accentuar i entonar les paraules esdrúixoles, o més encara, no creu en les històries romàntiques que sempre acaben bé, llegiu-vos la cançó que preparem amb Quart curs a veure què us sembla!
Una nit lànguida i molt insípida,
per vies cèntriques va caminant,
sota la típica finestra gòtica
a cops de cítara va recitant:
“Niña purísima de faz angélica,
que entre las sábanas clapando estás,
ábreme sílfide tu alcoba cálida,
que ni los pájaros lo xerraran”.
La noia pèrfida no era romàntica,
i de la música se’n va cansar:
“Escolta Fígaro,
deixa’t d’esdrúixoles,
agafa la cítara i fot el camp”.
http://www.musicme.com/#/La-Trinca/titres/Una-D%27esdruixoles-t2315275.html
En aquesta pàgina web hi trobareu la cançó ben recitada!