Per si algú encara té dubtes en com accentuar i entonar les paraules esdrúixoles, o més encara, no creu en les històries romàntiques que sempre acaben bé, llegiu-vos la cançó que preparem amb Quart curs a veure què us sembla!

Una nit lànguida i molt insípida,
per vies cèntriques va caminant,
sota la típica finestra gòtica
a cops de cítara va recitant:

“Niña purísima de faz angélica,
que entre las sábanas clapando estás,
ábreme sílfide tu alcoba cálida,
que ni los pájaros lo xerraran”.

La noia pèrfida no era romàntica,
i de la música se’n va cansar:

“Escolta Fígaro,
deixa’t d’esdrúixoles,
agafa la cítara i fot el camp”.

http://www.musicme.com/#/La-Trinca/titres/Una-D%27esdruixoles-t2315275.html

En aquesta pàgina web hi trobareu la cançó ben recitada!

Aquesta cançó ja la tenim apresa però us la penjo perquè us fixeu i repasseu a on hem de tocar les 4 notes d’acompanyament amb xilòfons, metal·lòfons i carillons:

FA + RE + SOL + DO

Tinc un avi amb la barba blanca
i una pipa encesa que tan sols fa fum,
que m´explica contes…
de naus perdudes enmig de les ones.
Que estima sols als peixos, aigües,
doncs ha viscut sempre entre barques, platges,
encara és ara un bon mariner.

Quan ell deixa el port,
infla les veles per llançar-se a la mar,
diu adéu als peixos, no temeu,
ja sabeu que jo no us faré mai cap mal
i si em seguiu podrem cantar tot seguint
el ritme de les ones del mar.

Tinc un avi amb la barba blanca
i una pipa encesa que tan sols fa fum,
que m´explica contes…
de naus perdudes enmig de les ones.
Que estima sols als peixos, aigües,
doncs ha viscut sempre entre barques, platges,
encara és ara un bon mariner.

Quan la barca descansa
surant en les aigües per les què ha lliscat,
l´avi es tomba a proa,
cara al cel, pensant en a llarga estona
en tot el que ha viscut.
És feliç somniant que està en un món
on tot és senzill, com les ones del mar.

Tinc un avi amb la barba blanca
i una pipa encesa que tan sols fa fum,
que m´explica contes…
de naus perdudes enmig de les ones.
Que estima sols als peixos, aigües,
doncs ha viscut sempre entre barques, platges,
encara és ara un bon mariner.

Fixeu-vos en com es pronuncien algunes paraules. Són maneres de cantar sense “entrebancar-nos”!

1. Com que ell és tan bon home,
en Pere Gallerí,
se’n duu tota la xeixa,
la xeixa de per ’quí.
Que la mort, que la vi,
marxant d’en Pere Gallerí,
com vares tururururú,
com vares tu morir.

2. Se’n puja dalt d’un arbre
per veure un francolí,
les branques eren guerxes,
se’n va tombar, tombí.
Que la mort…

3. Les noies de la vila
el troben al camí,
diuen un parenostre
que es ’cabi de morir.
Que la mort…

4. Que si se’n va a l’infern
mai més no en pugui eixir,
i si se’n va a la glòria
m’hi faci lloc a mi.
Que la mort…