7- Miratges

Atenció a les repeticions d’eco que apareixen, fixeu-vos en el moment just que us toca cantar. Recordeu: COR 3!

“Som els miratges del desert et fem anar a tord i a dret…el lloc, lloc, lloc més silenciós, és un lloc, lloc, lloc molt perillós…”

Colors i música en estat pur!

L’overtura de l’òpera de Rossini “La gazza ladra” (La garsa lladre) es fusiona a la perfecció amb unes explosions de pintura en un barri de Glasgow (Escòcia).

Tot plegat és un anunci de televisió. Estava preparat al mil·límetre per tal d’aconseguir aquest resultat tant espectacular!


6-Cançó del cementiri

La lletra d’aquesta cançó fa reflexionar molt. És realista i commovedora:

“Aquí hi ha tots aquells que han viscut abans però a mi no em fan cap por perquè si no fos per ells jo no seria aquí. Van viure fa molt temps per obrir-me pas a mi. Van riure i disfrutar i ara els toca descansar. És cosa del destí”.

 

Vaixell de Grècia

Lluís Llach és un cantautor i compositor català nascut a Verges (l’Empordà). En les seves cançons ha cuidat molt la relació entre la música i el text. Ha musicat poemes seus i també d’autors com Miquel Martí i Pol.

“Vaixell de Grècia” és un cant a la solidaritat i a l’esperança per un món millor.

Si per les albes veieu passar un vaixell
besant les aigües del mar bressol dels déus,
feu-li senyal, que pugui veure on som
i caminar amb nosaltres cap al nord.

Si no duu xarxa, ni orsa, ni timó,
no penseu mai que ho hagi perdut tot,
que el poble sempre podrà inflar el velam
per guanyar onades fetes de por i de sang.

Vaixell que plores igual que plora el meu,
que duus la pena i el dol que porta el meu,
vaixell de Grècia, que no t’enfonsi el tro,
infla les veles que anem al mateix port.

La cançó de les mentides

Fa uns mesos vam cantar aquesta cançó. Us enrecordeu de totes les mentides?[flv]http://www.espaibressola.cat/sites/default/files/60.mp3[/flv]

Mon pare va anar al mercat,
monpare va anar al mercat,
a comprar una burra cega, oidà, oidà,
a comprar una burra.

Li talla els quatre peus,
li talla els quatre peus,
la burra arrenca a córrer, oidà, oidà,
la burra arrenca a córrer.

I es troba un cirerer
carregat de figues verdes, oidà, oidà…

Li tira un cop de roc,
i en fa caure una ametlla, oidà, oidà…

Li cau l’ametlla al peu
i li surt sang de l’orella, oidà, oidà.

De la sang que li va sortir
en corren set rieres, oidà, oidà…

La van a mesurar,
mitja avellana plena, oidà, oidà…

Un gos va caure al pou,
un cec que s’ho mirava, oidà, oidà…

Un mut cridava gent,
un sord s’ho escoltava, oidà, oidà…

Pel mar corren conills,
pels boscos les anguiles, oidà, oidà…

I a sota els maduixers
s’hi crien les sardines, oidà, oidà…

Aquesta és la cançó,
la cançó de les mentides, oidà, oidà…

Qui la vulgui saber,
que se’n vagi a Filipines, oidà, oidà, que se’n vagi a Filipines.

L’avi mariner

Aquesta cançó ja la tenim apresa però us la penjo perquè us fixeu i repasseu a on hem de tocar les 4 notes d’acompanyament amb xilòfons, metal·lòfons i carillons:

FA + RE + SOL + DO

Tinc un avi amb la barba blanca
i una pipa encesa que tan sols fa fum,
que m´explica contes…
de naus perdudes enmig de les ones.
Que estima sols als peixos, aigües,
doncs ha viscut sempre entre barques, platges,
encara és ara un bon mariner.

Quan ell deixa el port,
infla les veles per llançar-se a la mar,
diu adéu als peixos, no temeu,
ja sabeu que jo no us faré mai cap mal
i si em seguiu podrem cantar tot seguint
el ritme de les ones del mar.

Tinc un avi amb la barba blanca
i una pipa encesa que tan sols fa fum,
que m´explica contes…
de naus perdudes enmig de les ones.
Que estima sols als peixos, aigües,
doncs ha viscut sempre entre barques, platges,
encara és ara un bon mariner.

Quan la barca descansa
surant en les aigües per les què ha lliscat,
l´avi es tomba a proa,
cara al cel, pensant en a llarga estona
en tot el que ha viscut.
És feliç somniant que està en un món
on tot és senzill, com les ones del mar.

Tinc un avi amb la barba blanca
i una pipa encesa que tan sols fa fum,
que m´explica contes…
de naus perdudes enmig de les ones.
Que estima sols als peixos, aigües,
doncs ha viscut sempre entre barques, platges,
encara és ara un bon mariner.

 

 

Cançó del negociant

Dos i dos fan quatre,
quatre i quatre vuit,
qui no tingui pasta
que es tingui per cuit.

Quatre i quatre quinze
i tres trenta-nou,
qui vulgui tenir-ne
no en tindrà mai prou.

Tinc a cabassades
estels en un banc,
i el cel us deixava
sense un entrebanc.

Tot es ven i es compra
i tant tens tant vals
i Papa de Roma pots
ser per tres rals.

Dos i dos fan quatre,
quatre i quatre vuit,
qui no tingui pasta
que es tingui per cuit.

Quatre i quatre quinze
i tres trenta-nou,
qui vulgui tenir-ne
no en tindrà mai prou.

Hallo Django

Alumnes de Sisè, us deixo la cançó del dilluns perquè l’aneu practicant. Fixeu-vos que apareixen uns “accents” que ajuden a donar força a la vocalització de la lletra.

És un tema del compositor alemany Ulrich Führe, intentant acostar-se a la música jazz. Si volem donar-li sentit i més divertiment, la farem en tres grups i anirem introduïnt les diferents veus per obtinenir un cànon. Si no recordeu la tonada, mireu al vídeo com la interpreten.

1- Dum-de Dum-de Dum-de Dum-de Dum-de, Dum-de Dum-de Dum-de Dum-de Dum-de,

Dum-de Dum-de Dum-de Dum-de Dum-de, dap dap dap dap dau wau wau wau.

2- Šhůwidůá šhuwidůáp-da-da-da, Šhůwidůá šhuwidůáp-da-da-da,

šhůwi důwi dů a, šhůwi důwi da, Dap Dap Dap Dap dau wau wau wau.

3- Dua šhuwida šhůwi důwy dů ap, Dua šhuwida šhůwi důwy dů ap.

Shůwi důwi dů ap, Shůwi důwi da, Dap Dap Dap Dap dau wau wau wau.

(I tornar a començar) 1 -Dum-de Dum-de Dum-de Dum-de Dum-de … etc