Cinquè es prepara per l’arribada de Sant Jordi amb una cançó ambientada en l’Edat Mitjana. Hi distingim 4 veus diferents: el Narrador, el Poble, el Baró i el Trobador.

Què us sembla la història que s’explica?

Ja la teniu aquí, la cançó del nen que menjava masses plàtans…Apreneu-vos la cançó intentant vocalitzar la lletra perquè s’entengui tota la història. A més, us afegeixo el vídeo d’uns alumnes que també la canten!

Són les bananes, -nanes, -nanes
grogues com el sol.
No tenen grana, grana, grana
ni tampoc pinyol.
Jo n’endrapava, -va
sense parar
Perquè són toves
i molt fàcils de pelar.

Si algú exclamava, -mava, -mava:
– Sigues cautelós!
Jo feia cara, cara, cara
de mico filós,
i sense fer-li,-li
mica de cas
menjava plàtans
tot rient per sota el nas.

Ara m’enfilo, -filo, -filo
dalt d‘algun fanal
i entortolligo, -lligo, -lligo
el meu extrem caudal.
Menjant bana,-na, -nes
a quatre mans
les peles tiro
al cap de tots el vianants.

Són les bananes, -nanes, -nanes
Fruits micoformals
Si en menges massa, massa, massa
Pots tenir un trasbals
Aquell qui avisa, -sa
ja no és traïdor:
Si et tornes mico
no em demanes compassió,

si et tornes mico, no em de-manis-com-pa-ssióóó!!!