Des del paleolític inferior, el període més remot de la prehistòria, les terres catalanes han estat testimoni d’activitats humanes. A Talteüll (Rosselló) s’han localitzat les restes més antigues d’homo erectus, d’uns 450.000 anys d’antiguitat.

L’extensió de l’agricultura i la ramaderia a partir del neolític, els darrers mil·lennis abans de Crist, determinen una nova configuració del territori i l’aparició de noves cultures. L’influx de les societats orientals, grega i fenícia, des del segle VII aC, cristal·litza amb la cultura ibera, una de les civilitzacions més importants de la Mediterrània occidental.

El 218 aC, amb l’arribada de l’exèrcit romà a Empúries, s’inicia un llarg període de vinculació a l’imperi de Roma. És ara quan es conformen alguns dels nostres trets culturals bàsics: la llengua, el dret i també la religió. A finals del segle V, la desfeta de l’Imperi romà d’occident dóna pas a la creació del regne visigòtic de Toledo.