Els pares hauran de firmar una sèrie de compromisos amb els col·legis dels seus fills

  • L’avantprojecte de llei d’educació renuncia a obrir l’escola pública a la iniciativa privada, possibilitat que va motivar la vaga del febrer

L’avantprojecte de la llei d’educació de Catalunya preveu que els pares dels alumnes firmin una sèrie de compromisos amb l’escola, referents a aspectes com la puntualitat i l’assistència dels seus fills a classe.Aquesta és una de les novetats que recull l’avantprojecte de llei, acordat entre els socis del Govern català i presentat pel conseller Ernest Maragall. La carta de compromís que hauran de firmar els pares serà, ha afirmat Maragall, “gairebé un contracte” que establirà la relació amb el centre i que conduirà a “la implicació de la família amb els seus fills”.La mesura, ha afegit el conseller, s’acompanyarà d’un reforç de “l’autoritat indiscutible” dels professors i directors, a més d’un reforç de les tutories personals, sobretot a secundària. L’incompliment dels compromisos, que es podria adaptar a cada escola, podria suposar “sancions”, segons ha avançat Maragall.

Oposicions a docent i un any de pràctiques

Maragall també ha anunciat que Catalunya tindrà unes oposicions a docent pròpies –independents de les espanyoles– en què es crearà un cos de docents. Els professors, per accedir a la professió, hauran de passar prèviament un any de pràctiques en un centre educatiu; un període que serà avaluat, segons ha afegit.L’avantprojecte descarta, respecte a l’anterior document de bases d’aquesta normativa, la possibilitat d’obrir els centres a la gestió privada. Aquesta mesura, que havia estat titllada d’intent de privatització per part dels principals sindicats d’ensenyament, es reformula introduint la possibilitat de fer consorcis entre la Generalitat i ajuntaments o altres ens locals.Una altra de les novetats és el canvi de nomenclatura als Centres d’Educació Infantil i Primària (CEIP), que es tornaran a dir oficialment escoles, i els Instituts d’Educació Secundària (IES), que seran simplement instituts. A més, Maragall preveu que els uns i els altres s’integrin en una mateixa “línia” d’ensenyament, de manera que acullin alumnes des dels 3 als 18 anys. La llei, que entrarà al Parlament abans de l’estiu, pretén fer obligatori l’ensenyament entre els 3 i els 6 anys, i afavorir la integració dels col·lectius en risc d’exclusió social.

Percentatge màxim d’immigrants per àrees

L’avantprojecte preveu la creació de “zones educatives” en què es fixi un percentatge màxim d’alumnes immigrants i amb necessitats educatives especials que pot acollir una escola. Aquest índex serà comú tant per a les escoles concertades com per a les públiques que s’integraran al Sistema Educatiu Públic.Les escoles concertades que s’adhereixin a aquesta mesura voluntàriament i que adquireixin la “coresponsabilitat” d’assumir, entre altres, un nombre superior d’alumnes immigrants a les seves aules, rebran contractes programa amb ajudes i s’integraran així al sistema públic educatiu.L’avantprojecte preveu anar augmentant “progressivament” la inversió catalana en ensenyament, fins a arribar a la mitjana europea, que ronda el 6% del producte interior brut (PIB). Aquesta, juntament amb la retirada d’una possible privatització a l’ensenyament, era una de les reivindicacions dels sindicats d’educació, que el 14 de febrer van fer una vaga contra el document de bases de la llei. El Periodico 24/4/08 

L’avantprojecte de la llei d’educació preveu que a cada zona hi hagi un màxim d’immigrants

El Departament d’Educació ha presentat l’avantprojecte de la nova llei d’educació, aquella que el passat mes de febrer va portar el sector a la vaga. Aleshores, els sindicats van interpretar que la nova llei emparava la gestió privada dels centres públics, i per això, van oposar-s’hi frontalment. Ara, el Departament ha revisat aquesta qüestió i el text presentat enterra aquesta possibilitat. L’articulat de la llei té altres novetats, com que la Generalitat regularà el percentatge màxim d’alumnes immigrants als centres.

La majoria d’aspectes que figuraven al document de bases que el febrer passat va portar més de 50.000 persones al carrer, es mantenen a l’avantprojecte de la llei d’educació. N’ha caigut, però, el que més recel va despertar, aquell que parlava de la possible gestió indirecta d’alguns centres públics. Segons els sindicats, obria la porta a la privatització de la xarxa pública. Aquesta opció ja no se cita en el text de l’avantprojecte.

En canvi, el concepte d’autonomia del centre es manté com un dels pilars de la norma. Una de les pretensions més destacables és que la Generalitat fixi tot el currículum del centre. Ara, és el Ministeri qui marca aproximadament la meitat dels horaris del centre. Segons el nou text, el Departament establirà les competències bàsiques que han d’assolir els alumnes i deixarà a les mans de cada centre la manera d’adquirir aquestes competències, per exemple decidint com reparteixen les hores de cada assignatura. Els equips directius guanyen poder de decisió i podran escollir part del professorat. Aquesta autonomia, però, comportarà que s’haurà de rendir comptes i per això es crearà una agència que avaluarà la feina que fan els centres.Per aconseguir més proximitat, el territori es dividirà en zones educatives. En aquest sentit, una de les novetats més destacades és que a cada zona s’establirà un percentatge màxim d’alumnes immigrants. L’objectiu és que les escoles concertades matriculin més alumnes amb necessitats educatives específiques.

Amb el nou avantprojecte, la Generalitat podrà crear el seu model d’oposicions a mestre i tindrà un cos docent propi. El nombre de cursos obligatoris augmenta amb la nova llei. Actualment, en l’etapa dels 3 als 6 anys a Catalunya ja s’escolaritza pràcticament tothom, però la nova llei declararà, per primera vegada, que a partir dels 3 anys anar a l’escola serà obligatori. El document també recull la necessitat d’augmentar l’oferta dels 0 als 3 anys i el compromís d’anar augmentant la inversió en educació fins a situar-la, com a mínim, en la mitjana de la UE.

Per acabar, la llei donarà impuls als centres amb oferta dels 3 als 18 anys. Actualment, quan els alumnes acaben Primària han de començar la Secundaria a un altre lloc.
3cat24 Barcelona 28/04/2008

CC00 no trenca la unitat sindical

ALS TREBALLADORS I TREBALLADORES DE L’EDUCACIÓ

A LA COMUNITAT EDUCATIVA CATALANA

ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ

CCOO NO TRENCA LA UNITAT SINDICAL

Les CCOO de Catalunya desmenteixen de forma total i rotunda les diverses notícies publicades en diferents mitjans de comunicació el 16 de febrer en el sentit de que CCOO i UGT trencaven la unitat sindical, després de les mobilitzacions contra les Bases de la LEC del passat 14 de febrer.

CCOO, des del moment que la conselleria va fer públiques les bases per a la Llei d’Educació de Catalunya, va fer pública la seva posició d’oposició clara a les propostes sobre el sistema educatiu exposades al document i la seva oposició a la variació de condicions laborals de les persones que treballem en l’educació sense negociació prèvia amb els sindicats representatius.

Així mateix vam expressar públicament la voluntat i la legitimitat de CCOO per negociar la futura llei de Catalunya en dos àmbits, un de sociopolític en el marc del Pacte Nacional per l’Educació (PNE), i un altre de sindical amb totes les organitzacions representatives.

Davant la negativa del Departament d’Educació a obrir negociació en cap dels dos àmbits vam iniciar les mobilitzacions en l’àmbit laboral, en una estratègia d’unitat sindical amb UGT, USTEC-STEs, ASPEPC i CGT, i vam iniciar una línia de pressió conjunta amb 13 de les entitats signants del Pacte Nacional (les patronals no van voler-hi col·laborar).

Aquestes són les dues línies que mantenim actives mentre la conselleria no mostri un canvi en les seves decisions respecte a la LEC.

Així es va fer palès quan la mateixa tarda del dia 14 vam fer una roda de premsa unitària amb tots els sindicats responsables de la mobilització on de manera unànime vam situar la necessitat, davant l’èxit incontestable de la vaga i les manifestacions, d’una resposta del Departament en el sentit de retirar les propostes del document de bases i d’obrir negociacions. Vam manifestar així mateix que continuaríem treballant conjuntament i prepararíem les mobilitzacions que fossin necessàries si el Departament es negava a negociar.

En sentit anàleg, vam enviar conjuntament amb 13 de les entitats signants del PNE, una carta al conseller el dia 15 de febrer. En aquesta carta se li reitera la petició que es reuneixi la comissió de seguiment del pacte per concretar i aclarir el paper dels signants del PNE en el debat i tramitació de la LEC i per fer el seguiment preceptiu de la resta d’acords del PNE .

Acreditem les afirmacions que fem amb les còpies dels següents documents:

  1. Carta signants del PNE, de 25 de gener (+)
  2. Carta de CCOO a la conselleria, de 6 de febrer, amb el document de Consideracions de CCOO al Document de Bases per a la LEC (+)
  3. Carta dels signants del PNE de 15 de febrer(+)

Les CCOO de Catalunya no hem canviat de posició. Ans al contrari, advertim seriosament al conseller que si continua buscant solament el suport de les patronals de l’ensenyament, les mobilitzacions continuaran i creixeran. Exigim al conseller que abandoni la tossuderia i que reflexioni en bé de l’educació i en bé de Catalunya:

 

No té cap sentit fer una Llei d’Educació per Catalunya contra l’opinió dels professionals de l’educació que, necessàriament, hauran d’aplicar-la. No té cap sentit fer una llei d’educació que malbarata els acords aconseguits en el PNE, quan el compromís de desenvolupar la LEC és un acord del propi pacte.

Aprofitem l’avinentesa per desmentir d’altres afirmacions que aquests dies han aparegut en diversos mitjans de comunicació: no és veritat que els sindicats no representem ningú, no és veritat que els mestres no sabem llegir, no és veritat que la mobilització vagi funcionar a mig gas, no és veritat que el conseller ens hagi ofert negociacions.

Finalment volem deixar clar que les posicions i declaracions de CCOO són només les què signa CCOO i que trobareu sempre puntualment al web www.ccoo.cat/ensenyament.

16 de febrer de 2008

irakasle katalanak, greban

irakasle

14F. St. Valentí. El desamor entre sindicats i govern s’ha fet notar amb la vaga amb la que professorat i estudiants han decidit plantar cara als processos de liberalització i mercantilització de l’ensenyament.

Amb un seguiment xifrat en uns 50.000 professors i professores de les diverses etapes, els assistents a la manifestació s’han emocionat en veure la Via Laietana plena de gom a gom, i veure que la convocatoria havia reunit a tants docents esperançats de nou en rellançar l’ensenyament públic. La valoració d’éxit rotund fet per totes les forçes sindicals ha obert el debat de la conveniencia de noves accions, tot i que es preveu primer un periode de reflexió i debat per part de totes les parts implicades.

[kml_flashembed movie=”http://es.youtube.com/v/SoqUJzkhNUU” width=”320″ height=”240″ wmode=”transparent” /]  

14.400 mestres fan classes del que no són especialistes

  • Un 23,8% dels docents es van formar en altres matèries que les que imparteixen. 
  • S’atribueix al sistema d’accés, però Educació diu que no genera problemes. 

El 23,8% dels mestres catalans fan “docència en una especialitat diferent” a l’estudiada inicialment.

Aquest curs hi ha 60.606 professors a Catalunya, de manera que la xifra absoluta, fent l’extrapolació, supera els 14.400.

Ho diu el recent informe El Professorat a Catalunya de la Fundació Bofill, fet amb 4.598 enquestes a professors de Primària i Secundària de centres públics i concertats.

“Aquesta dada no és de cap manera positiva. Exerceixen en especialitats per a les quals no tenien una formació adient”, indica el director de l’estudi, Francesc Pedró.

L’expert creu que és conseqüència d’”un sistema d’accés on l’adequació entre formació i plaça no és un criteri primordial, sinó que depèn exclusivament de la superació de la prova en el cas dels funcionaris o de llistes obertes en el cas dels interins”.

El Departament d’Educació sosté que aquest fet no invalida la capacitat dels docents. Queda “acreditat” que han superat proves en què es demana coneixements de la matèria que imparteixen.

La portaveu del sindicat USTEC-STEs , Rosa Cañadell, tampoc hi veu problemes: “Estudien una cosa i fan classe d’una altra perquè els agrada més. A les oposicions, sols demanen el títol. També ho fan perquè al centre no hi ha prou hores de la seva matèria; per exemple, un docent de Grec que doni Llengua”.

Passa més entre els interins

La xifra de mestres que fan classe de la matèria en què no es van formar inicialment és més elevada en els interins. En aquest col·lectiu, són un 27%. La manca de concordança és semblant entre els funcionaris (25%) i una mica més reduïda entre els contractats laborals (18%).

En molts casos fan classe de matèries veïnes: especialista en Matemàtiques que fa Física o Química, per exemple.

ARTUR ZANÓN 20minutos.es 11.02.2008

Ernest Maragall dóna per fet que no es desconvocarà la vaga de professors del proper 14 de febrer

El conseller d’Educació, Ernest Maragall, considera que la vaga de professors del proper dia 14 no es desconvocarà i per tant considera que ara ja cal començar a treballar “pensant més enllà d’aquesta data”. Maragall ha fet aquestes declaracions durant una visita al CEIP Concòrdia i l’IES Vallès per comprovar l’estat de la rehabilitació que s’ha dut a terme en aquests dos centres educatius. El conseller ha explicat que “sempre ha tingut la mà estesa per parlar amb els mestres convocants de la vaga” però també ha explicat que “ja té la mà cansada de tan estesa”. A més, Magarall ha afegit que “la nova Llei no suprimeix cap dels drets que tenen els professionals de l’educació, sinó que millora l’exercici de la professió”. Finalment, ha conclós que les lleis no les fan els sindicats amb el departament d’Educació sino el Parlament de Catalunya.

Per la seva banda, el sindicat Comissions Obreres (CC.OO.), un dels convocants de l’aturada prevista per dijous, ha afirmat que Maragall “mai no ha volgut canviar res de la Llei” i que “només vol parlar amb els sindicats per resoldre dubtes sobre la nova norma, a canvi que es desconvoqui la vaga”. La secretària general d’Ensenyament a Catalunya, Montse Ros, considera que aquesta Llei “llença un consens, el del Pacte Nacional d’Educació, al que es va trigar a arribar”. Ros ha afirmat que “no es pot fomentar la desigualtat entre els alumnes” i que, a més, “s’ha de cumplir els compromissos als què s’arriba amb CC.OO.”. Per la seva banda, el secretari general d’Educació del sindicat al Vallès Occidental, Jordi Setó, ha previst un “seguiment massiu, al voltant del 80 per cent, sobretot pel que fa als mestres de nens d’entre zero i tres anys.

Els sindicats reclamen la retirada de les bases de la nova Llei i que s’obri un procés de debat amb la comunitat educativa, els agents econòmics i socials per establir els eixos de la Llei que desplegui el nou Estatut. En aquest sentit consideren que el responsable de la vaga és el conseller i la seva “tossuderia”, i afirmen que el diàleg proposat és “retòric i fictici, perquè la nova Llei ja està redactada”.

Sira Riera-Karen Madrid-Samuel Crespo / Radio Sabadell

11 de Febrer

Més enllà del 14

EL GOVERN CRIDA AL DIÀLEG DAVANT L’ANUNCIADA VAGA DE MESTRES

Comptem amb una voluntat de millora compartida per una immensa majoria de la comunitat educativa

Quan falten quatre dies per a la vaga d’ensenyants, el conseller Ernest Maragall nega les raons esgrimides pels convocants de l’aturada, especialment que l’Administració catalana tingui el propòsit de privatitzar centres públics o de posar en discussió els drets adquirits per la plantilla de mestres. El conseller defensa, en canvi, l’oportunitat de dotar Catalunya d’un model educatiu propi mitjançant l’aplicació del nou Estatut i del Pacte Nacional per a l’Educació.

Tres mesos després d’aquell 16 de novembre en què vaig presentar les bases per a la futura llei d’educació de Catalunya, tinc la impressió que el tema de l’educació ha passat a ser qüestió de primer ordre en el debat públic del país. Ja era hora.

Sóc conscient que el debat no ha arribat amb la mateixa intensitat i claredat als més de 85.000 docents del sistema educatiu de Catalunya. Demano excuses, doncs, a tots aquells que no han tingut l’oportunitat d’escoltar-nos directament. Aquest article té la voluntat de contribuir a establir aquesta comunicació i aclarir determinats aspectes d’un procés que tot just comença i que ha pogut generar dubtes, incerteses i inquietuds. Recordem que es tracta d’un document de bases que no pretén ser aprovat o rebutjat, sinó generar el necessari debat.

¿Per què ara una llei d’educació de Catalunya? Perquè tenim la capacitat que ens ofereix el nou Estatut de dotar-nos d’un model educatiu propi. I també perquè comptem amb una voluntat de millora compartida per una immensa majoria de la comunitat educativa i de la societat civil, concretada en el Pacte Nacional per a l’Educació.

Així, la futura norma haurà de fixar un model basat en un servei públic educatiu tal com el va definir el Pacte Nacional, en l’autonomia de gestió dels centres educatius, en l’avaluació del conjunt del sistema, en el reconeixement professional dels docents, en la participació de les famílies i la comunitat educativa i en la descentralització territorial.

EN CONTACTES que he pogut mantenir en els últims mesos amb docents, pares, entitats, ajuntaments, professionals, etc. he pogut constatar tant el suport al projecte reformador que encetem com també l’expressió de legítimes inquietuds.

Repassem-ne algunes. En primer lloc, efectivament, al document de bases no es tracten amb la suficient profunditat qüestions en les quals la llei haurà d’entrar amb més amplitud i detall: la Formació Professional –necessitada de canvis que ja estan en marxa–, l’etapa 0-3, els ensenyaments artístics, la formació d’adults, o els conceptes de lleure i educació no formal, plenament educadors i que formaran part integral del nostre sistema. La llei donarà resposta clara i completa a totes aquestes qüestions.

En segon lloc ha aparegut (i se n’ha abusat) el temor a una suposada deriva privatitzadora. Aquí no hi pot haver cap dubte: cal negar rotundament que hi hagi cap previsió de privatitzar ni una sola de les escoles i instituts públics actuals o futurs de Catalunya. I naturalment, ni la més remota possibilitat de canvi obligat en l’status laboral i contractual dels nostres funcionaris docents.

Una altra cosa és que la llei pugui acollir conceptes derivats d’experiències actuals que ja estan demostrant des de fa anys els seus èxits en centres d’ensenyament d’indiscutible titularitat pública gestionats, com per exemple, des d’un ajuntament. Diguem-ho clar: es tractaria, en tot cas, d’una mesura puntual i excepcional i garantint sempre que formen part de la xarxa de titularitat pública.

En tercer lloc, he copsat la preocupació existent a l’entorn de suposats perjudicis sobre els drets laborals i professionals dels nostres docents. Aclarim-ho definitivament: les previsions que es contemplen en aquestes bases inicials s’orienten a ampliar i millorar tots els aspectes que defineixen la nostra funció docent. Formació inicial, criteris d’accés i molt especialment carrera professional. Amb mecanismes de reconeixement tangibles per mèrits, dedicacions i responsabilitats (tutories, recerca, càrrecs directius, adquisició de nous perfils, etc.). Per tant, sense cap possibilitat de pèrdua o disminució de les situacions laborals i dels drets avui reconeguts i respectats.

En aquest context, sembla clar que l’autonomia dels centres s’ha d’entendre, doncs, com el millor escenari per a l’exercici lliure i responsable d’aquesta funció docent enfortida, comptant amb la confiança i el suport imprescindible per part de l’administració. I amb els recursos, és clar. Seguint el camí que hem emprès en els últims anys incrementant els pressupostos entre 2003 i 2008 un 70% i desplegant gradualment les previsions del Pacte Nacional per a l’Educació.

FRANCAMENT no crec que ens porti a res un debat basat en judicis d’intencions. Entenc les prevencions d’una comunitat educativa que ha estat sacsejada pels canvis que les successives administracions han propiciat, amb bones intencions, però massa sovint amb recursos insuficients i voluntat inconstant. El pitjor que li podria passar a la nostra educació és evitar prendre decisions per temor al canvi o per manca de confiança en les possibilitats d’innovació i millora per part del sistema educatiu mateix. Siguem, doncs, prudents. Però ambiciosos.

Llibertat, responsabilitat, recursos. Aquesta és la fórmula que permetrà acostar-nos a les fites d’equitat i excel.lència que el país reclama i que l’educació ha de ser capaç d’assolir.

Fem-ho: parlem-ne, acordem-ho, decidim-ho i apliquem-ho.

ERNEST Maragall, CONSELLER D’EDUCACIÓPublicat a El Periódico del diumenge 10 de febrer de 2008

La llei i la vaga de mestres atien el debat sobre l’educació als claustres

El conseller d’Educació, Ernest Maragall, fa una crida desesperada als sindicats per reunir-se aquest diumenge i evitar l’aturada prevista per a dijous

 

En una entrevista a Catalunya Informació, el conseller d’Educació, Ernest Maragall, ha assegurat que té “el telèfon mòbil” connectat i ha reclamat al sindicats del sector una reunió urgent, aquesta mateixa tarda de diumenge, per evitar la vaga anunciada per a dijous. “Hem de fer el que calgui perquè els nens no es quedin sense classe”, ha argumentat. Maragall ha acusat els sindicats de “ofegar la criatura abans que neixi” perquè, segons el seu punt de vista, s’han tancat en banda en el debat sobre el document de bases que ha de portar a la reforma de la llei d’ensenyament.

 

A quatre dies de la vaga convocada pels cinc sindicats més representatius del sector (USTEC-STEs, CCOO, UGT, ASPEPC-SPS i CGT), els claustres de professors de primària i secundària debaten de quin costat posicionar-se: si donar un vot de confiança a la reforma que preveu impulsar Ernest Maragall a partir del que n’ha transcendit en un document de bases, o mobilitzar-se per exigir la retirada d’un document que, a parer dels seus detractors, apunta en una línia que posa en situació de “risc” el sistema públic educatiu.

 

Els sindicats continuen amb les espases aixecades després que dijous passat acabés sense acord la comissió de conciliació entre el departament d’Educació i els representants del professorat a la conselleria de Treball. El sindicat USTEC-STEs, majoritari a l’escola pública, es mostrava divendres convençut que l’aturada tindria un seguiment “molt majoritari” a la primària i “majoritari” a l’ensenyament secundari, segons va indicar la seva portaveu, Rosa Cañadell.

 

Els arguments que sostenen la protesta són el perill de privatització de l’escola pública, el desacord amb un model d’autonomia que consideren que portarà a una gestió “jeràrquica i empresarial” dels centres, i el rebuig a la “defensa i consolidació” del model d’escola concertada.

 

Els sindicats es mostren totalment contraris a la possibilitat que els centres públics puguin ser gestionats per entitats privades sense afany de lucre i també amb la proposta d’enfortir els equips directius perquè puguin formar equips més cohesionats i triar el professorat que s’ajusti millor al seu projecte. Segons Cañadell, aquesta mesura, molt reivindicada entre el col·lectiu docent, “trenca amb la pluralitat ideològica i pedagògica del professorat” i acabarà creant centres “no diferents, sinó desiguals”.

 

L’aturada compta amb el suport dels sindicats d’estudiants però no ha aconseguit arrossegar els altres “socis” que integren el marc unitari de la comunitat educativa: els moviments de renovació pedagògica (FMRP) i les associacions de pares d’alumnes (FAPAC). Tot i no compartir plenament el document de Maragall, tant la FMRP com la FAPAC s’han volgut desmarcar de la protesta perquè la consideren injustificada i inoportuna, i defensen que les modificacions s’han d’introduir per la via del diàleg.

 

La junta central de directors de secundària va pronunciar-se “en línies generals” a favor de les bases de la futura llei, mentre que la junta de primària, si bé no ha recollit un posicionament unànime, compta amb moltes veus contràries a l’aturada. També el Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i Ciències ha expressat el seu suport a la reforma.

 

El món educatiu bull, poc després de conèixer-se alguns informes decebedors sobre el nivell de l’alumnat i sobre la tasca docent.

 

AVUI.CAT / Carol Biosca

Barcelona

Ult. Act. 10.02.2008 – 12:56 hs 

L’Educació no és una mercaderia

El passat 16 de novembre, el Conseller d’Educació Ernest Maragall va presentar el Document de Bases de la Llei d’Educació Catalana, unes bases que obren l’ensenyament públic a la privatització.

per Ramón Oña [1]

No podem oblidar el context global en què es produeix aquesta proposta. Tant l’educació com la resta de serveis públics han entrat en el comerç internacional de la mà de l’Organització Mundial del Comerç i de l’Acord General del Comerç de Serveis (AGCS).

Hem pogut veure, també, com s’ha anat desenvolupant l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, en evident relació tant amb el AGCS (com a forma d’aplicació gradual que coincideix amb el termini previst del 2010) com amb els objectius marcats pel Consell Europeu de Lisboa 2000, reflectits en allò que es coneix com a procés de Bolonya.

Assistim, doncs, a un pas més de l’aplicació al sistema educatiu de preceptes neoliberals recollits per la Unió Europea al Tractat de Lisboa i a la Directiva Bolkestein. Bo i fent servir una lectura esbiaixada dels últims resultats de l’Informe PISA, ens volen fer creure la idoneïtat de la privatització de l’escola pública sota la premissa d’equiparar excel·lència educativa i escola concertada, tal com ha defensat públicament el Conseller.

Aquestes Bases assenyalen com a principals responsables d’un rendiment insatisfactori del sistema educatiu el professorat, el currículum i, sobretot, una gestió ineficaç del sistema públic d’ensenyament. A partir d’aquí, justifiquen i proposen criteris d’organització i gestió dels centres prenent com a model els nous sistemes de gestió i organització industrials.

Però aplicar aquests mètodes als serveis públics serveix al doble objectiu de desregular les condicions laborals dels treballadors i treballadores, i al mateix temps, fornir la coartada ideològica per a la seva privatització i, per tant, la supeditació dels objectius pedagògics i socials als resultats econòmics.

Fomenta la competitivitat entre els centres a la recerca dels millors resultats escolars, obrint així la possibilitat de la creació d’un rànquing de centres, determinant a l’hora de rebre dotació de recursos i estimulant a la vegada l’autofinançament dels centres públics, fet que afavoreix la desigualtat.

Amenaces perilloses

Elimina la gestió democràtica dels centres, creant la figura professional de la direcció amb responsabilitats mes pròpies d’un empresari, i jerarquitza les funcions i càrrecs pedagògics.

Consolida l’externalització de serveis escolars, i com no podia ser d’una altra manera, reordena la funció pública docent, introduint figures docents alternatives al funcionariat públic, en una clara aposta per a la liberalització laboral del sector.

De la mateixa manera, en cap moment no es parla d’un augment de la inversió pública en educació, de la supressió de concerts, de la reducció de ràtios als grups classe ni de l’increment de professionals per atendre les necessitats actuals a les aules.

Amb tot plegat, ens trobem davant d’una llei que va en contra de l’ensenyament públic, en contra de la igualtat d’oportunitats, en contra d’un model d’escola defensat durant la transició democràtica -públic, únic, laic, català, democràtic, participatiu, coeducatiu- pel qual la comunitat educativa progressista del nostre país va lluitar, i ara el nostre govern tripartit “catalanista i d’esquerres”, dit ara “de l’entesa”, vol liquidar.

Per això fa falta una important mobilització social que digui prou a les agressions neoliberals als serveis públics. Està en joc no solament un sistema educatiu, sinó tot un model social.

Notes

[1] Publicat a la revista de Revolta Global nº41, febrer 2008

dimecres 6 de febrer de 2008