Photo by Sebastian Hietsch on Unsplash

És necessari que cada participant porti un dispositiu mòbil al seminari, tauleta o smartphone. Algunes activitats que es proposen estan orientades a l’ús d’aquests dispositius.

Indicacions prèvies per organització dels CRP:

  • És interessant que es puguin aportar al seminari experiències d’aula relacionades amb la georeferenciació per tal d’enriquir la sessió i afavorir l’intercanvi entre els docents i els centres.

Dinàmica del Seminari

A – Introducció

RECORDEU: Cal començar la preparació de la sessió d’intercanvi d’experiències corresponent a la 5a sessió del Seminari TAC. Aquesta darrera sessió no es disposarà de materials de treball.
NOTÍCIES

 

Nova estructura del Departament d’Educació –  https://blocs.xtec.cat/seminaristac/2019/01/13/301/

 

 

Programa d’innovació pedagògica en tecnologies digitals per a l’aprenentatge – https://blocs.xtec.cat/seminaristac/2019/01/13/programa-dinnovacio-pedagogica/

 

Concurs Mobile Learning Awards – https://blocs.xtec.cat/seminaristac/2019/01/13/312/

 

B – Georeferenciació a l’aula

OBJECTIUS de la sessió

  • Promoure l’ús de les TAC a les aules
  • Utilitzar estratègies per desenvolupar la competència digital i comunicativa de la pròpia comunitat educativa.
  • Conèixer i fer servir la geolocalització com a vehicle d’escenaris d’aprenentatge rics.
  • Construir una proposta educativa d’aula en la que l’alumnat geolocalitzi dades.
  • Conèixer i utilitzar l’aplicació Mobile History Map (MHM)

Georeferenciació i geolocalització

Georeferenciació és un neologisme que fa al posicionament amb el qual es defineix la localització d’un objecte espacial (representat mitjançant punt, vector, àrea, volum) en un sistema de coordenades i datum determinat. Aquest procés és utilitzat freqüentment en els Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG).

Georeferenciació, segons l’ ICGC, és la representació de la localització d’un fenomen o d’un objecte espacial (representat mitjançant punt, vector, àrea, volum) en un sistema de referència que permeti expressar posicions geogràfiques; és a dir, posicions sobre la superfície terrestre. El concepte de georeferenciació s’aplica també al fet d’afegir o d’explícitar la informació de posició geogràfica de dades que, en cas contrari, serien dades espacials, purament temàtiques (per exemple, un llistat d’establiments industrials sense adreça) i que en virtut de la georeferenciació esdevenen dades geogràfiques. Més informació

Geolocalització, segons la mateixa font,  és la determinació de la posició geogràfica d’un aparell connectat a una xarxa de comunicacions. La geolocalització inclou la determinació de la posició geogràfica d’un dispositiu mòbil, especialment d’un telèfon, a partir de les ones de ràdio que emet o per mitjà d’un receptor de GPS incorporat, i també la determinació de la posició geogràfica d’un ordinador connectat a Internet, com a casos actualment més habituals i significatius, però en general és aplicable a qualsevol aparell emissor de senyals de comunicació ja sigui mitjançant ràdio, telefonia mòbil, telefonia fixa convencional, xarxes de dades, etc. Més informació.

Desenvolupament i activitats de la sessió

Aquest presentació és la guia per a dur a terme les pràctiques al Seminari, centrades en l’MHM: Creació d’escenaris, georeferenciació de punts d’interès, Jocs de Preguntes, participació cooperativa de diversos usuaris i, finalment, es fa un repàs de les possibilitats de l’MHM en el treball per projectes i la col·laboració.  Seguiu aquesta guia per a desenvolupar la sessió.

Aplicacions per a la georeferenciació

Existeix una important quantitat de programes i aplicacions relacionats amb la georeferenciació, alguns molt populars com el Google Maps i l’OpenStreetMaps i altres menys, però tots tenen com a característica situar informació sobre una base cartogràfica o de fotografia aèria o de satèl·lit a partir de les coordenades que se li passen.

Us destaquem alguns programes i aplicacions que creiem poden resultar útils per treballar a l’aula:

Editors

  • Instamaps: és una plataforma web oberta de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) per a la creació, disseminació i compartició de mapes a Internet. Permet a l’usuari no expert la creació de la seva pròpia geoinformació, bé dibuixant-la, bé carregant els seus arxius de dades. La creació d’un mapa en línia és senzilla: afegir informació pròpia o de tercers, seleccionar l’estil del mapa, escollir la cartografia de base i compartir el mapa generat. Aquesta eina facilita l’accés a geoinformació de diferents fonts de dades com el portal de dades obertes de la Generalitat de Catalunya o d’altres organismes. També permet consumir dades directament de les xarxes socials, a serveis WMS i accedir a fitxers remots de dades.
  • Mobile History Map (MHM):  El projecte MHM és un projecte de Georeferenciació col·laborativa del Patrimoni (material i immaterial) recollit per l’alumnat de les escoles de Catalunya, amb la finalitat que pugui ésser consultat per la ciutadania des d’un dispositiu mòbil a travès d’una APP específica.
  • Wikiloc: és una aplicació gratuïta on es poden emmagatzemar i compartir rutes a l’aire lliure georeferenciades (especialment amb GPS) i punts d’interès (waypoints) de tot el món. Les rutes pertanyen a diferents categories segons el desplaçament, destacant senderisme, ciclisme i multitud d’activitats més. Wikiloc s’ofereix en diversos idiomes. Les rutes es mostren sobre mapes de Google Maps, OpenStreetMap i altres cartogràfics. El servei està disponible a Google Earth com una capa i té aplicacions mòbils per a iPhone i Android.
  • OpenStreetMap: és un projecte col·laboratiu per crear mapes de contingut lliure usant dades obtingudes mitjançant dispositius GPS mòbils, ortofotografies i altres fonts de dades. Els usuaris registrats poden pujar els seus tracks (recorreguts) des del GPS i crear i corregir dades vectorials mitjançant eines creades per la comunitat OpenStreetMap i afegir carreteres, vials, …
  • Fusion Tables de Google: és un projecte que Google desenvolupa des de fa uns anys per gestionar bases de dades, i de manera senzilla realitzar gràfiques mitjançant alguns dels seus serveis com Google Spreedsheats, Google Charts i Google Maps.
  • My Maps de Google: és un servei de cartografia en línia gratuït de Google, disposa d’una interfície d’usuari amb zoom. Ofereix mapes i imatges reals provinents de satèl·lits i avions, que es poden consultar des del web de Google Maps o com a incrustacions a terceres webs a través de l’API de Google Maps.
  • Google Earth: és un programa relacionat amb el Google Maps que integra imatges per satèl·lit en forma de globus terraqüi. Permet simular vols a vista d’ocell de recorreguts o tracks que hagin indicat prèviament.
  • Espira: Aplicación móvil de realidad aumentada geolocalizada destinada específicamente al mundo educativo. Para descubrir miles de POIs creados por profesorado y alumnado de cualquier parte del mundo sobre diversos temas, áreas y niveles educativos.


Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG o GIS en anglès):

Són sistemes informàtics capaços d’integrar, emmagatzemar, editar, analitzar, compartir i mostrar informació amb referències geogràfiques. És a dir, és una eina a partir de la qual podem fer consultes interactives , analitzar la informació espacial, i editar-ne les dades.

Els SIG s’utilitzen en la recerca, la gestió de recursos, la planificació de despeses, l’avaluació d’impacte ambiental, els plans de desenvolupament, la cartografia o la planificació de rutes. Per exemple, pot permetre el càlcul dels temps de resposta en cas d’emergència a conseqüència d’un desastre natural, o bé per a detectar espais que calgui protegir de la contaminació.

Un sistema d’informació geogràfica pot convertir informació digital, que no es troba en forma de mapa, de manera que pugui ser tractada i visualitzada de forma integrada. Per exemple, pot integrar imatges de satèl·lit obtingudes per teledetecció que incloguin informació sobre poblacions o la vegetació d’una regió.

  • Qgis: és un SIG de codi lliure, no online, que permet gestionar formats ràster (quadricules) i vectorials, així com bases de dades. És un programa obert i d’us gratuït
  • CartoDB: és una plataforma que proporciona SIG i eines per fer mapes i mostrar-los en navegadors web. És un servei gratuït fins a una certa mida. Per comptes més grans, el servei té cost.

Visors

  • Vissir de l’ICGC: és un visor de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya destinat a integrar tota la informació de les bases de dades de l’ICGC en un únic visor per fer més accessibles les dades als ciutadans amb eines de navegació sobre el mapa; possibilitat de descàrrega per llistat de menú temàtic de productes i selecció de full o bé per productes disponibles en un punt geogràfic; cerca per coordenades UTM en els sistemes de referència ED50 i ETRS89; altimetria sobre l’ortofoto; o escombratge comparatiu entre ortofoto i mapa topogràfic, entre altres usos.

Aplicacions intermediàries

  • Mapes i línia del temps: és una aplicació online que permet representar en 3 formats diferents la mateixa informació que l’usuari hagi introduït en un full de càlcul del Google Drive, Permet visualitzar la informació actualitzada amb els canvis que s’hagin realitzat al full de càlcul.
    Nota: Aquest servei de Google no tindrà continuïtat a partir de desembre de 2019.

C – Concreció de tasques a desenvolupar al seminari i als centres

  • Un cop hàgiu desenvolupat les activitats que es demanen dins la sessió presencial del seminari, feu un resum de la vostra experiència en aquest primer FORMULARI.
  • Us proposem que feu la transferència dels conceptes i activitats desenvolupades a la sessió presencial al professorat del vostre centre tot treballant, si ho creieu oportú, en els escenaris creats en aquesta sessió.
    Per a disposar d’evidències del treball als centres, cal que ho compartiu via aquest segon FORMULARI.

Podeu compartir-ho també amb imatges i text a xarxes socials, especialment a Twitter, amb el hashtag  #SeminarisTAC


Important:

Les tasques encomanades són requisits per a obtenir la certificació de 20h del seminari