Category Archives: CURS 2010-2011

Sortida al Bosc Vertical

 

Creiem que es fan poques sortides d’educació física per això proposem sortides d’entorn natural.

Amb aquesta pretenem aconseguir :

1. Treballar l’educació física de base

2. Potenciar hàbits esportius i físics

3. Concienciar del medi ambient

4. Desenvolupar les potencialitats físiques i cognitives del nen/a

Sortida al bosc vertical

Per més informació adreceu-vos a la pàgina del Bosc Vertical de Canyamars-Dosrius:

http://www.boscvertical.com/cat/quisom.html

Excursió a la Serra del Corredor

Excursió a la Serra del Corredor

1. Introducció

1.1 El marc físic

Dins de l’educació física té cabuda un aspecte sovint oblidat perquè cal desenvolupar-lo fora de l’escola. Es tracta de la muntanya.

Tanmateix, la distància que separa les escoles del Vallès Oriental de la muntanya és francament reduïda. En alguns casos, fins i tot, és possible començar una excursió caminant des de la pròpia escola. En d’altres, es tractarà d’un trajecte d’autocar inferior a una hora.

Som una comarca privilegiada per a la pràctica excursionista en la baixa i la mitja muntanya. Les escoles estem a tocar (o directament dins) del massís del Montseny a una banda, i a la Serra Litoral (Montnegre, Corredor, etc.) de l’altra.

1.2 El marc social i cultural

Una funció de l’escola és transmetre els trets socials i culturals propis. Catalunya té una important tradició de muntanyisme i excursionisme impulsada des de fa més de 100 anys, per clubs i associacions esportives i cíviques. En temps més moderns, l’impuls per anar a la muntanya s’ha eixamplat a altres tipus d’agrupacions socials que, entre altres coses, es beneficien d’ internet com a instrument de difusió de les activitats.

Entenem que portar els nostres alumnes de primària a la muntanya és una forma d’activitat física original, divertida, ben arrelada en el nostre entorn sòcio-cultural i ben privilegiada per la situació geogràfica de les nostres escoles.

2. Implicacions didàctiques d’anar d’excursió a la muntanya

2.1 En l’àrea d’educació física

Caminar durant unes quantes hores és la feina principal que desenvoluparan els nostres alumnes.

En l’apartat dels valors la tasca principal serà respectar la natura. Un dels elements més remarcables serà el de tenir cura de no embrutar. També el respecte a la flora i a la fauna.

Un important valor és el de la convivència. Sovint alumnes conflictius suavitzen i milloren la forma de relacionar-se amb els companys i mestres.

Un altre valor és el de la constància. Arribar al cim d’una muntanya o a un indret en concret és una feina gens immediata, demana un esforç continuat en el temps.

2.2 En altres àrees

Sortir a caminar a la muntanya és un moment magnífic per a obrir bé els ulls i parar atenció a allò que ens envolta. Es tracta d’una descoberta del medi feta de primera mà. I quan parlem de medi ens referim a l’entorn més immediat.

Sortir a la muntanya pot propiciar un variat i interessant ventall d’ítems de medi natural, social i cultural. Alguns exemples: les grans unitats de relleu, el bosc (flora, fauna i fongs), l’aigua, la influència dels elements climàtics, orientació i punts cardinals, el poblament i les seves manifestacions.

Des del punt de vista de bastir un treball didàctic, cadascun d’aquests ítems és perfectament adaptable a tres grups de variables:

el temps disponible: la prioritat és caminar; en funció del temps sobrant podrem dedicar més o menys temps a les reflexions sobre allò que es descobreix

els nostres alumnes: bàsicament edat i interessos; en aquest sentit proposarem un tipus de treball de descoberta diferent per a cada cicle o bé el reduirem a la mínima expressió (augmentant la càrrega d’activitat física) si el grup que tenim és mogut

la pròpia competència del professor: la nostra capacitat de comprendre i interpretar el bosc o la muntanya ens donarà també una mesura de construcció d’un treball didàctic complementari al de la caminada per la muntanya; no importa que sigui modest, amb els anys anirem incorporant elements

3. Itinerari per la Serra del Corredor

3.1 Descripció

Aquesta ruta aprofita la primera part d’un itinerari senyalitzat per la Diputació de Barcelona en el Parc Natural del Montnegre – El Corredor (vegeu en l’adreça http://www.diba.cat/parcs/itineraris/montnegre/ l’itinerari anomenat Dolmen de Ca l’Arenes)

El recorregut surt de la masia de Can Bosc, voreja la finca de Can Miloca, travessa el sot del Fangar, passa pel dolmen de Ca l’Arenes i puja per un sender de carena fins la gran esplanada del Santuari del Corredor.

Prescindirem de la part de recorregut que marca la Diputació per tornar a la masia de Can Bosc i li demanarem a l’autocar que ens ha deixat al punt de sortida (masia) que ens reculli al punt d’arribada (Santuari). Aquest luxe logístic ens permetrà aturar-nos a dinar i a jugar en l’esplanada del Corredor.

3.2 Objectius

La caminada s’adreça a un grup d’alumnes de Cicle Inicial. Preferentment de 2n de primària però prou flexible per fer-la entre 1r i 4t de primària.

L’objectiu de procediment principal és caminar durant uns 5 km per terreny boscós i superar un desnivell positiu aproximat de 300 metres.

Els objectius de treball en valors:

conviure amb els companys i mestres de forma adequada, saludable i divertida en un entorn diferent de l’escolar

respectar i gaudir de la natura

aprendre el valor d’un esforç continuat durant una estona llarga

Objectius d’altres àrees:

conèixer la funció dels antics pous de glaç

conèixer algunes espècies de bolets (en funció de la temporada)

identificar alzines, sureres, roures, pins, arboç i bruc

causes i efectes de l’erosió en el sòl

saber què és un dolmen i quina funció tenia

Sortida al corredor

La Psicomotricitat

El treball de la Psicomotricitat dins l’Educació Infantil és una matèria molt completa perquè contribueix al desenvolupament emocional i afectiu, físic i motor, social i cognitiu dels infants a través del joc.

Les sessions de psicomotricitat aniran encaminades a promoure que l’infant s’iniciï i avanci en la descoberta d’un mateix a partir de les relacions que estableixen amb els altres; aquest procés de descoberta d’un mateix i de l’altre ajuda a que l’infant es construeixi integralment.

Aquesta construcció integral té com a base la relació i exploració del jo i els altres continguts que es treballen en la psicomotricitat relacional; doncs aquesta ajuda a descobrir i desenvolupar possibilitats emocionals, sensorials, d’acció, d’expressió, d’afectivitat de relació i regulació, referides al moviment, a les emocions i als sentiments, i als hàbits.

Per fer possible tot aquest aprenentatge i sobretot fer-ho fent protagonista l’infant la metodologia de les sessions de psicomotricitat es centren en la corrent psicomotriu de Bernard Aucouturier, ja que tant ell com l’André Lapierre creen la Psicomotricitat vivenciada o relacional. Aquesta creació promou un mitjà d’educació global a través de l’acció corporal.

La seva pràctica pedagògica deixa espai per l’activitat espontània dels infants afavorint la creativitat, permetent la lliure expressió, donant significació afectiva al cos i al moviment i potenciant el desenvolupament lliure de la comunicació.

Bernard Aucouturier amb la pràctica psicomotriu pretén contribuir al desenvolupament harmònic i integral del nen/a (0 a 6-8 anys) tenint en compte totes les capacitats motrius, intel·lectuals, afectives i socials.

La pràctica psicomotriu de Bernard Aucouturier es desenvolupa:

2 Espais: expressivitat motriu i Representació

Contingut: joc espontani

Desenvolupa la sessió en 3 temps:

– De vivència i acció.

– Del conte

– De representació

Aquesta corrent psicomotriu és la guia per crear i desenvolupar les sessions tot i que la creativitat del docent sempre pot aportar idees i projectes nous.

Sessió base de Psicomotricitat

– Arribada al gimnàs en fila.

– Treure sabates i posar els mitjons.

– Fer una rotllana: escoltar els alumnes i explicar la sessió, presentar el material.

– Moment d’activitat motiriu de vivenciació i acció: per arribar aquest moment els alumnes destrossen un mur que la mestra ja té fet amb anterioritat i entren en el Món imaginari on desenvolupen la seva expressió motriu.

– Moment del conte: en aquest moment es tracta de que els alumnes treballin el moviment amb la seva imaginació, estant amb el cos quiets.

– Recollida del material : cada cosa al seu lloc.

– Representació: en aquest moment els alumnes representen la vivència que han tingut en el moment motriu. Aquesta representació pot ser amb plastilina, dibuixant en un full, dibuixant un mural tots junts, amb fang, etc.

– Part final: els alumnes posen sabates fan una fila i marxem cap a l’aula.

Psicomotricitat

Activitats per a discapacitats visuals

SESSIÓ VISUAL

Què hem de tenir en compte abans de començar les activitats:

Fer activitats inclusives, que les pugui fer qualsevol alumne/a tingui la discapacitat que tingui.

Adaptar la metodologia, la nostra manera de fer, d’actuar. Si tenim un alumne/a amb deficiència visual n’hem de ser conscients i esforçar-nos per adequar la sessió perquè pugui fer-la com un més.

Recursos cognitius- ells mateixos els elaboren. Ex: el que porta peto para, però no cal que sempre el miris, fixa’t cap on va la majoria de gent, s’allunyen del del peto…

Treball en petits grups, estacions, racó de la tècnica, ensenyament cooperatiu, ensenyament recíproc.

Pensa, comparteix i actua

Transformar el “jo faig” en “nosaltres fem”

Elaborar entre tots les normes que valen per l’alumne/a amb deficiència visual ( l’han de tocar amb les dues mans, en el joc del mocador surt a una distància més a prop, a bàsquet si toca el taulell ja són 2 punts i si fa cistella 3,….)- així és molt més motivant!

– Verbalitzar molt bé allò que volem expressar, no gesticular, ni dir així, cap allà,…

Tenir en compte l’espai, fer sempre la rotllana al mateix lloc, si ho fem a l’aire lliure tenint en compte que el sol no estigui de cara al grup. Vigilar que no hi hagi cap obstacle proper a la zona de joc.

Material: preguntar-li quin és el color que veu millor i donar-li la pilota, el cèrcol,… d’aquell color, posar la cistella o la porteria en un lloc que ressalti,… material de mida més gran,…

A l’ONCE tenen una CARPETA DE SENSIBILITZACIÓ amb diferent material per treballar a l’escola (ulleres amb diferents graus de dèficit visual, pilotes sonores,…)

Per qualsevol cosa ens podem posar en contacte amb:

Albert-abr@once.es

David- dhm@once.es

ACTIVITATS

En parelles coneixement de l’espai (verbalitzar). Podem fer el recorregut de l’escola fins als vestidors i canviar-nos en parelles, un amb els ulls tapats.

El quadrat amb cons (contar les passes)

L’escultor

Anem a collir bolets

Circuit (banc suec, matalàs, cèrcols,…)

El mocador amb pica

Futbol Indi

Endevina qui sóc

El llop, la gallina i els pollets (adaptat)

On sóc?

Passes amb pilota, disc volador,… avisant perquè es prepari quan li anem a passar!

Activitats per a discapacitats visuals

Activitats amb patins

 

 

Quan proposo introduir els patins a l’escola és perquè des del punt de vista educatiu és una activitat que ens permet millorar els nostres nivells de condició física, i sobretot de la coordinació i l’equilibri, i que ens evita un problema habitual en les classes pel que fa a diferències de nivell inicial en els alumnes / es, ja que majoritàriament parteixen de zero.

D’altra banda aconseguir el domini d’uns patins és una activitat molt motivant pel que té de nova i d’actual, i pot animar a molts dels nostres alumnes a gaudir del seu temps lliure d’una manera diferent de l’habitual, ja que cada vegada són més els que en les seves estones de lleure es calcen uns patins i practiquen l’hoquei sobre patins o simplement es fan una passejada, pràctiques aquestes que a més poden mantenir de per vida, atès que el nivell d’exigència física el marca el propi individu, és a dir, estem parlant d’una activitat que no discrimina entre sexes ni edats.

Objetius:

·         Desenvolupar capacitats físiques i motrius a través de la pràctica del
patinatge.

·          Aconseguir un domini del propi cos sobre els patins.

·         Iniciar-se en l’aprenentatge de les frenades sobre patins.

·          Aconseguir l’alumne / a una disposició favorable cap a la pràctica
habitual d’exercici físic.

·         Gaudir sobre d’uns patins.

·         Col· laborar amb els companys per assolir una millora i crear un
ambient de treball positiu.

 

Activitats

1.    Familiarització

Conèixer el patí a utilitzar, com és la posició de les rodes, on és el fre, com posar-se els patins i com cordar-se.

Lligar-se els pattins correctament serà un dels primer exercicis a fer, l’èxit de la sessió està condicionat per aquest punt, si els patins estan mal cordats no aconseguirem un bon ajustament i els patins no obeiran.

2.    Iniciació al patinatge

Posició bàsica: genolls semiflexionats i mirant endavant, peus en paral·lel provocant que el centre de gravetat quedi adelantat.

Caigudes: el més aconsellable es no intentar rectificar la caiguda i ajupir-se perquè l’impacte sigui menor.

Equilibri sobre una cama: qualsevol moviment (girs, frenar, saltar…) que volguem fer ho farem amb un bon equilibri.

 

3.    Activitats d’introducció

 

Ø  Aixecar-se de terra

 

Ø  Com frenar

 

Ø  Desplaçaments amb un patí

 

Ø  Lliscar: Generalment els nens/es ja tenen la noció de lliscament però va bé que per parelles (un amb patins i l’altre sense) s’ajudin. Qui porta els patins es deixa portar i l’altre el va dirigint. És important que qui va dirigint ho faci per les mans, mai hem d’empènyer per l’esquena.

Després qui porta patins intenta fer un impuls i es deixa lliscar.

 

Ø  Caminar: és evident que amb patins no és pot caminar igual que sense, però és important que els nens/es experimentin aquesta sensació i mantinguin l’equilibri mentre caminen amb patins.

 

4.    Activitats pràctiques o de perfeccionament (segons els nivells dels alumnes)

 

Ø  Desplaçaments lliures per l’espai cap endavant o cap enrere (fent el 8: creuant un peu sobre l’altre).

Ø  Zig-zag amb conus

Ø  Circuits varis

Ø  Saltar obstacles

Ø  Patinar fent una altra tasca: botar una pilota, portar un sac de pes al cap per mantenir l’equilibri, portar una raqueta amb una pilota a sobre…

Ø  Jocs amb certa dificultat: El Rei; el mirall, transport de material, el cuc, paquets de…; color-color…

Ø  Jocs clàssics adaptats als patins (hem de tenir en compte de flexibilitzar les normes): atrapar cues; 1,2,3 pica-paret; la cadena; pilla-pilla; el comecocos

Ø  Esports amb patins: hoquei…

Ø  Esports adaptats (normes flexibilitzades): futbol; bàsquet; handbol…

CONCLUSIONS FINALS

 

Segurament molts mestres no saben patinar i creuen que això és un obstacle per ensenyar als alumnes, crec que pel mestre/a pot ser tota una experiència si ho practica alhora que els seus alumnes.

De vegades l’inconvenient és el material, jo aviso als pares que a partir del segon trimestre farem patins i així Els Reis Mags ens ajuden a aconseguir-ho.