Això s’acaba i cada cop és més complicat no ser un nàufrag a la xarxa!
la por digital
Pensaments de cap al final …
Als objectius del curs es diu que el veritable propòsit del curs és apropar-nos aquestes noves ‘maneres de fer’ per reflexionar i aprendre plegats la manera d’apropiar-nos-les per repensar la nostra tasca docent.
Reconec que no parteixo de zero, tinc alguns coneixements d’eines de la xarxa, però també veig que és molt difícil crear veritables xarxes noves, si no hi ha una afinitat per la temàtica o partim d’un coneixement personal previ.
Cada cop més, davant l’allau imparable d’aquestes noves maneres de fer, les xarxes es configuren com a suport de grups consolidats i s’utilitzen per omplir els buits de comunicació presencial dels seus membres. Personalment penso que és en aquest sentit que en podem treure més profit dins qualsevol tipus de grup social.
fanfic, remix, creació i coneixement
Els espais socials de creació conjunta no són nous si bé que la xarxa els ha ampliat. Per algunes persones s’han convertit en el seu món de projecció virtual …
Les persones som éssers creatius i els milions d’estímuls que rebem fomenten aquest desig. Les noves eines permeten la publicació i la projecció personal al món.
La situació actual és que, molt sovint, el mètode creatiu a les aules xoca obertament amb el mètode que hi ha fora.
No podem dir a l’aula s’escriu i es llegeix i a fora no. Ni molt menys podem afirmar que només s’aprèn dins l’aula.
El problema és com integrem les múltiples maneres d’aprendre de manera que generem coneixement útil per als alumnes.
No es tracta d’abandonar-ne un per abraçar l’altre. És evident que, en el cas del fanfic, la producció no s’ajusta al que estem acostumats a treballar dins l’aula, però té uns components de motivació, creació, treball cooperatiu, … que no podem pas desaprofitar.
El cove de les paraules
Més eines per a fer videotutorials
Aquests dies el programa ScreenToaster falla molt sovint i he decidit fer la prova amb el programa Wink. No he tingut gaire problemes ja que és força intuïtiu.
Cal destacar que el procés de generació del vídeo és una mica lent. El resultat final és un fitxer del tipus “swf” i això és un problema per després poder-lo penjar al Youtube.
Una possible sol.lució és convertir el fitxer al format “flv”. Buscant per la xarxa he trobat aquest programa: iwisoft flash/swf to video converter. La versió gratuïta permet treballar, però insereix una marca al vídeo final.
Aquest és el resultat!
Els videotutorials
El videotutorials com a eines de suport a l’aprenentatge són un nou instrument al servei de la docència.
Penso que un del seus valors principals és la confluència en un mateix missatge de diferents llenguatges comunicatius: textual, visual, sonor,… que ens permet una aproximació al missatge des de qualsevol d’aquests canals.
Això els fa molt més atractius als alumnes i s’aproxima als seus mitjans habituals de comunicació.
La facilitat de creació, qualsevol usuari pot ser emissor, i les possibilitats de publicació a la xarxa, els converteixen en unes eines fonamentals per a l’aprenentatge formal o informal.
Les eines per fer videotutorials
Al web disposem d’algunes eines online que ens permeten la captura i edició directa de pantalles o seqüències de treball per a la creació d’aquests tutorials. Val a dir que no sempre obtenim els resultats esperats i depenem de la xarxa o del servei dels mateixos programes. Una d’aquestes eines és Screentoaster que curiosament fa uns quants dies que no funciona. L’altra és el Goview amb la que he fet aquest petit videotutorial de registre al programa. Disposa d’un editor molt senzill i sovint li costa carregar la presentació
Amb tot prefereixo els programes que treballen en local, encara que després s’hagi de buscar un servidor de vídeo per allotjar-hi les produccions. En aquest sentit és molt recomanable el programa Wink tant per les possibilitats de captura com d’edició posterior.
En aquest videotutorial podeu veure les primeres passes per treballar amb el programa.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/UGrC211XETc" width="408" height="306" wmode="transparent" /]
Xarxes d’afinitat o xarxes de coneixement
Poc a poc i sense aturador, l’ús de la xarxa ha esdevingut imprescindible per a les nostres relacions socials i laborals. La nostra motxilla digital es va omplint i sovint se’ns fa petita per a pode-hi posar les eines noves (velles l’endemà) que apareixen cada dia.
Eines, que potser es quedaran dins o llençarem al cap d’un temps. Les raons són molt diverses i sovint van lligades a la “moda” del nostre grup social.
Per rentar hi ha molts sabons al mercat i no sempre fem servir el que deixa la roba més neta!
En aquesta caòtica espiral de la xarxa apareix un concepte interessant que pot posar una mica d’orde a tot plegat. Entenent que en les relacions socials hi ha aprenentatge informal i que aquest pot esdevenir coneixement, el concepte d’Entorn Personal d’Aprenentage (EPL) vol recollir aquesta nova manera d’entendre l’aprenentatge.
Els EPL es defineixen com els sistemes que ens ajuden a prendre el control i la gestió del nostre propi aprenentatge. Destaca la importància de les connexions entre aquests sistemes com a nucli veritable de la creació de coneixement.
A la pàgina dels MicroTAllersTAC del SE del Tarragonès fan un tractament exhaustiu del tema.
Comencem de nou!
Tota una declaració d’intencions per a un bloc que va començar ja fa un temps, però que només va servir per això… començar a fer un bloc… i no va passar d’aquí.
Un safareig és un receptacle on emmagatzemar aigua i rentar la roba, però el més interessant és la vida al seu voltant, un espai educatiu de socialització i conversa.
Les rentadores han resolt el problema de la roba …
I la xarxa és el nostre safareig modern, farcida de continguts i amb una vida social plena de rumors, veritats i mentides…
Apa, fem safareig!
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/iwPj0qgvfIs" width="350" height="288" wmode="transparent" /] |