Els infants d’avui neixen en un entorn ple de pantalles i de càmeres. Tenen accés a diferents tipus de dispositius des de ben petits (mòbils, tauletes, ordinadors…) i integren el
seu ús i les seves possibilitats de manera espontània a través de les activitats quotidianes, especialment en els darrers temps que hem fet servir les trobades virtuals com a mitjà de relació i comunicació amb els altres.
A través de la càmera els nens poden relacionar-se amb aquelles persones que no estan a prop, però també aprenen a descobrir el món que els envolta. Fotografiar un paisatge, un espai, un racó, un amic o amiga, una situació…, els pot ajudar a reflexionar sobre l’essència d’allò que la càmera ha captat, a analitzar una imatge, a aprofundir en els detalls. Pot servir per treballar aspectes artístics: il·luminació, color, enquadrament, disposició…, de descoberta de l’entorn i d’un mateix.
A l’escola on treballo, per exemple, fem servir la capsa dels noms a P3. Es tracta d’un capsa que conté: les fotografies de tots els nens i nenes de la classe, per una banda, i els seus noms, per l’altra. A casa, amb la família, han de relacionar i jugar amb les imatges i els noms, i d’aquesta manera van coneixent els companys a l’hora que s’inicien en l’aprenentatge de la lectoescriptura (discriminació visual, coneixement del codi).
Les fotografies d’espais coneguts i propers també es poden utilitzar per aprofundir en el llenguatge matemàtic: comptatge, numeració, formes…; i és un molt bon recurs per a fomentar el llenguatge verbal: expressió verbal, ampliació de vocabulari, conversa col·lectiva.
Totes aquestes possibilitats es poden concretar en algun racó a l’aula en el que, a través d’una tauleta, els nens i nenes puguin expressar-se i treure el màxim profit d’aquest recurs tan versàtil i visual.
Font fotografia: https://pixabay.com/es/photos/ni%c3%b1ita-c%c3%a1mara-fot%c3%b3grafo-1867297/