ESCACS

 

Es juga sobre un tauler quadriculat de 8×8 caselles, alternades en colors blanc i negre, que constitueixen les 64 possible posicions per al desenvolupament del joc.

Cada jugador té 16 peces:

un rei: és la peça més important del joc malgrat la seva relativa feblesa. Pot moure’s en qualsevol direcció però només una casella a la vegada. Tanmateix, no pot saltar per sobre d’altres peces ni posar-se en una casella en què podria ser matat per una peça rival. El rei té un moviment especial anomenat enroc en què es mou dues caselles envers una torre i aquesta passa a ocupar la casella que el rei ha travessat.

Si el rei és amenaçat per una peça rival (escac), el jugador atacat ha de respondre a l’amenaça d’una de les següents maneres:

  • matant la peça rival;
  • posant una peça pròpia entremig de la peça rival i el rei per protegir-lo (no és possible si l’atacant és un cavall);
  • movent el rei a una casella on no estigui amenaçat.

Si cap d’aquestes opcions no és possible, es tracta d’un escac i mat i el jugador que té el rei en una posició de perill perd la partida.

una dama: és considerada la peça més potent tot i que no és la més important. Té la capacitat de moure’s qualsevol nombre de caselles en qualsevol direcció; el seu únic límit és que no pot saltar per sobre d’altres peces. L’efectivitat de la reina fa que si un jugador aconsegueix eliminar la del rival sense perdre la seva, es troba en una posició gairebé decisiva per endur-se la partida.

dos àlfils: Pot moure’s qualsevol nombre de caselles en diagonal, però no pot moure’s en horitzontal. Això fa que l’alfil que comença la partida en una casella d’un color determinat es passarà tota la partida en caselles d’aquest color.

L’alfil era al seu origen un elefant de guerra, connotació que es va perdre a Europa, on aquest animal no s’usava per al combat. Malgrat tot, es va mantenir la paraula (alfil significa elefant en persa). El cap de l’elefant recordava als jugadors a la mitre d’un bisbe i progressivament la peça va anar assimilant-se a aquesta figura, amb creu i tot. De fet en algunes llengües, com l’anglès, la peça es diu, bishop, bisbe.

dos  cavalls: El cavall és una peça de valor mitjà. Té un estil característic de moure’s: es mou dues caselles cap a una direcció no diagonal i després una casella addicional en una altra direcció, de manera que faci un moviment en forma de L. També és l’única peça que pot saltar per sobre d’altres peces, tant fa que siguin pròpies o rivals.

dues torres: és una de les peces més fortes. Es pot moure qualsevol nombre de caselles cap endavant, endarrera o els costats, però no en diagonal. Tampoc no pot saltar per damunt d’altres peces. També té un moviment especial anomenat enroc, en què el rei es mou dues caselles envers la torre i aquesta se situa a la casella que el rei ha travessat.

8 peons: El peó és considerada la peça més dèbil. Normalment es mou una casella cap endavant, tot i que en el seu primer moviment té l’opció d’avançar dues caselles. Pot matar les peces que es troben a una casella de distància en diagonal, o un altre peó que es trobi a la casella del costat en un moviment especial anomenat matar al pas.

Es tracta d’un joc d’intel·ligència que té coma objectiu derrocar al rei de l’oponent. Això s’aconsegueix amenaçant la casella que ocupa el rei, amb qualsevol de les peces.

 

Ara ha arribat el moment de demostrar que t’ha quedat tot ben clar. Clica sobre la imatge.

SORT!

 

Juga a escacs amb la Queta

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *