Aquest noi d’aquí sóc jo quan era petit. Com podeu veure a la foto, tenia un any i estava molt gros.

Aquella època, m’ho recorden els pares sovint, em va marcar molt. Allà va ser quan em vaig fer molt de mal perquè estava en un lloc del sofà, al costat del radiador i vaig caure, i en vaig fer molt de mal. Tothom es va espantar, no sabien que fer… Em van portar a l’hospital i em van posar tres punts.

Desprès de dues setmanes vaig anar de visita, a casa de la meva tieta, volia ensenyar a la mare les reformes que havia fet al lavabo de casa seva.

Doncs quan la meva tieta l’estava ensenyant el bany no sé que va passar, però vaig tornar a caure dels braços de la meva mare i desprès de donar-me un cop ben fort amb un calaix, que estava obert, vaig aterrar a sobre del lavabo , i una altra vegada a l’hospital, allà el mateix metge em va haver de posar punts. Com veieu, la meva infantessa va estar marcada per la desgràcxia. No sé quan punts em van haver de posar.

Sort que ja sóc gran i aquestes coses ja no em passen, ara vigilo una mica més i espero no haver de tornar mai més de visita al metge.

Adrià Torres