BUFET LLIURE

Divendres 30 de març vam dinar tots plegats amb els plats que vam elaborar tots els cursos.

Explica la teva vivència sobre el bufet lliure, tenint en compte tot el que hem anat treballant a la classe, durant tota la setmana, i tots els plats que vareu provar el dia del dinar.

Aquest article ha estat publicat en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

12 respostes a BUFET LLIURE

  1. Olivia diu:

    Hola Ivana,

    Al bufet lliure estava molt contenta perquè el bufet només es fa al final de cada trimestre i perquè dinavem fora a les galeries i estavem tots els de la classe junts.
    Estava una mica intrigada perquè no sabia si el que anava a provar m’agradaria.
    Lles crestes van quedar molt bones però molt pesades.
    Quan et posaves algu a la boca senties diferents gustos a l’hora.
    He de felicitar als nens i nenes de 5é per el seu pastis de “cuajada”.

    Més tard vam veure la “peli” Doce fuera de casa amb els de 3r a la nostra classe,
    Al cap d’una estona vaig sentir un gran ooooh! de desepció perquè l’Ivana havia parat la pel·licula perquè al cap d’una estona hauriem d’anar cap a casa, una cosa que a mi s’em feia molt dificil d’acceptar, ja que estaria un temps sense veure els meus amics, i per acabar-ho de rematar la Txell s’he n’hauria d’anar.
    Els de 4t i l’Ivana haviem estat fent un cartell de despedida amb una foto dels nens i nenes de 4t amb la Txell il’Ivana a la porta de la Sagrada família i cadascú hi havia escrit la seva dedicatoria.
    Durant un temps la Txell també ens havia estat amagant algu, perquè durant un temps ens havia estat fent fotos i ens havia preguntat a cadascú quina canço li agradava, per fi avui sabriem perque tot això.
    Despres de donar-li el cartell ella va enxufar l’ordinador i va posar un Power Poin que havia fet ella amb les fotos de cada nen i les musiques que li haviem dit.
    Més tard vam anar cap a casa quan caminava pel pati sentia una gran força que no em deixava allunyar de la classe, però al final ho vaig superar.

  2. Miquel diu:

    Jo el día de bufet lliure estava impacient per saber que havien fet els altres cursos.
    Quan ens van cridar per anar a buscar menjar vaig ser un dels ultims i quan vaig ser a dintre vaig agafar molta cosa, alló semblava un restaurant de 1 estrella michelin.
    El mes bo van ser les crestes de 4t i els canalons de 2n. La película no la vam acabar de veure i tinc moltes ganes de acabar-la. La tonyina no em va agradar gens, es notava molt el gust d’herbes.

  3. Martí diu:

    Hola Ivana i Pilar,
    Sóc en Martí en el bufet lliure em va pasar que primer em vaig atipar molt de coses bones però de cada cosa bona només en vaig menjar una i de dolentes bastantes. Després volia repetir de les coses bones i em van dir que no podia perquè encara tenia el plat ple de coses dolentes.

    El cap d’una estona em vaig adonar que moltes d’aquelles coses podien tenir lactosa i jo no la podia tolerar, després tots em preguntaven si tenia ganes de fer caca jo els i deia que no però el final i vaig anar, però no eren cagarrines. Trobo que el menjar era molt bo, sobretot les crestes que jo deia que ens havien quedat malament.

  4. Biel Feliu diu:

    EL DIA DEL BUFET LIURE

    El dia del bufet lliure em vaig despertar molt emocionat. Quan vaig anar a l’escola ja amb venien ganes de dinar. Vam començar a fer la massa amb els ingredients i després quan ja l’haviem acabat no s’assemblava gens ni mica al principi. Quan vam fer el farcit que anava a dintre de les crestes em pensava que no m’agradaria però quan vaig provar la cresta em va agradar molt.
    De plats en vaig menjar molts, vaig menjar crestes, carn arrebossada, macarrons, canelons i pizza. De postres vaig menjar pastís de pastanaga, iogurt amb mermelada de maduixa, pastís de quallada i pinxos de fruita.
    M’ho vaig passar molt bé aquell dia.

  5. Berta diu:

    Hola Ivana i Pilar,

    El dia que vam començar a fer les crestes em vaig sentir molt orgullosa i emocionada i ja em vaig aixecar més aviat perquè estava molt nerviosa.

    Quan vam començar a menjar els plats que havien fet els altres cursos i ens tocar anar a buscar els plats, jo no sabia quin triar.

    A poc a poc ens vam anar assentant a la taula, vaig provar les Crestes, la vaig agafar, la vaig tallar i me la vaig a posar la boca i era deliciosa.

    El dia del Ram vaig fer Crestes per tota la meva família i els hi va agradar molt.

    Aquell dia vaig desfrutar molt i desitjo que l’any que ve els menjars també siguin deliciosos.

  6. Sofia diu:

    LA MEVA VIVÈNCIA DEL BUFET LLIURE
    Hola a tots!!
    Ara us explicaré la meva vivència del bufet lliure:
    Em va agradar molt fer les crestes perquè és un plat molt bo i també em va agradar fer la massa perquè jo sempre he menjat crestes de Colombia que es diuen “empanadas” i sempre volia saber com es feia la massa. El que més em va agradar va ser tancar les crestes amb la forquilla perquè era molt entretingut. A part del que vam cuinar, els canelons de 2n estaven boníssims i tothom em deia que felicités a la meva mare (que els va ajudar) perquè estaven molt bons.
    QUÈ NO EM VA AGRADAR:
    El que no em va agradar va ser el farcit perquè el combinat de tomata, tonyina i olives no m’agrada. Tampoc em va agradar la tonyina que vam conservar el dijous perquè tenia gust a romaní (segurament en vam posar molt).
    QUÈ VAIG APRENDRE
    El dijous vaig aprendre que la tonyina es pot conservar de diferents maneres: envasada al buit, en un pot de vidre amb oli i espècies i en llauna.
    També vaig aprendre que les crestes s’han de tancar amb una forquilla i que s’ha de posar la quantitat d’ingredients que toca perquè hi havia nens i nenes que posaven molta farina a la massa i no quedava bona.

    El dia del bufet lliure estava molt contenta perquè tot havia quedat molt bo i m’ho vaig passar genial tot i que va ser una mica trist que la Txell marxés.

  7. Lia Batlle Figureas diu:

    Hola, Ivana i Pilar sóc la Lia.

    VIVÈNCIA DE COM EM VAIG SENTIR
    Vaig arribar molt emocionada per fer les crestes. A la nostre taula erem en Nil, en Miquel, en Roger, l’Oivia i jo, la Lia . Era la taula que hi havia més farina, perquè teniem el bol de farina
    Quan ja estavem barregant els ingredients vaig pensar com quedarien les crestes, i al final van quedar molt bé. Però a mi em van sortir molt malament .
    En total haviem de fer 100 crestes, peró en vam fer més del compte.

    • IVANA COROMINAS MIRET diu:

      Ja em vaig adonar que tenieu el bol de farina, vareu fer unes crestes molt enfarinades. Però us van quedar molt bones!

  8. WALID diu:

    HOLA IVANA,
    EM VA AGRADAR MOLT MENJAR LES CRESTES, M’HO VAIG PASSAR MOLT BÉ I VAIG APRENDRE A FER CRESTES PERÒ, LES FEIA PETITES.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *