Author Archives: Guida

Éssers fantàstics

Primer cadascú va portar a classe el seu llibre preferit. Després de mirar-los ens va fascinar el que havia duit n’Òscar, que tractava sobre éssers fantàstics. Ell ens va explicar moltes coses de cada personatge…. en sabia molt del tema!!!! Llavors cadascú va elegir el seu favorit i va fer una descripció i un dibuix. Quan els vam tenir llests els vam anar a contar als de tercer,  que també van fer les seves redaccions. El Pol se n’ha comprat un d’igual. Gràcies al llibre de n’Òscar hem après coses noves.

[slideshare id=327753&doc=essers-fantastics-120688843171875-3&w=425]

Preguntes sobre la vida de Beethoven

beethoven.jpg – Què significa el cognom BEETHOVEN en neerlandès?

– Quan i on va nèixer i va morir? Quants anys tenia quan va morir? de què va morir?

– De què treballaven son pare? i el seu avi? Quants anys tenia el seu germà quan va morir?.

– Com va ser la seva infantesa? Com va aprendre música?

– Qui era Jossine Van Vlesselaer?

– Es va casar? Qui era Antoine von Birkenstock?

– Per què tenia mal caràcter?

– Va seguir composant després de quedar sord? Quina és la seva obra més coneguda?

El fantasma de Canterville, escena 3

[kml_flashembed movie="http://video.google.com/googleplayer.swf?docid=-7051113164744417086" width="400" height="326" wmode="transparent" /]

Primer en Jordi Torres va fer un resum del que havíem llegit i després na Cristina va fer la representació amb la gran dificultat de què na Guida li aguantava el guió al revés i no el podia llegir!!!!….

Mai no havia vist una noia tan maca (Dibuix i redacció: Laura Garceran, 6è)

laura.JPG

Redacció feta a partir de la cançó BOIG PER TU (Sau)

Un dia al matí va sortir al seu jardí, com sempre, despentinat i amb la roba atrotinada. S´acabava d’aixecar del llit. De cop i volta va passar una noia molt bufona pel davant de la seva casa parlant amb unes altres noies. En Sergi, que tenia 13 anys, va quedar amb la boca oberta, “és tan maca!”, va pensar.

Se la va quedar mirant mentre passava. Quan la va perdre de vista, se´n va anar corrents com un llamp a la seva habitació a vestir-se i arreglar-se. Com que era dissabte no havia d’anar al col·legi. La va seguir dissimuladament fins que van acabar al parc. Les noies es van gronxar als gronxadors. De cop, la noia que seguia el Sergi es va aturar. I amb una cara trista va dir a les seves amigues:

– La propera setmana me’n vaig.

 – Com que te’n vas?.

– Sí, me’m vaig a l’illa del costat.  

Les noies, sorpreses, van fer cara de desanimades. En Sergi que estava amagat al tobogà es va quedar bocabadat, mai no havia vist una nena tan maca i, ara que la veia se n’havia d’anar.

Va arribar el dia en què la noia se n’havia d’anar. En Sergi es va aixecar d’hora i va anar al port. Va veure un vaixell gran, amb molts passatgers. Un d’ells era la noia. El vaixell ja se n’anava. En Sergi, emocionat, va cridar a la noia:

– T’estiiiiiiiiiiimo!!!!

I el millor va ser que la noia el va sentir i se’l va mirar. Es va posar vermella com un tomàquet.

En Sergi se’n va anar a un bar. I va demanar una coca-cola. Mentre se’n bevia una mica mirava el vaixell com anava desapareixent i a l’altra banda una petita illa. Va mirar la Coca-cola i hi va veure la cara de la noia reflectida.