Monthly Archives: març 2008

El fantasma de Canterville, escena 3

[kml_flashembed movie="http://video.google.com/googleplayer.swf?docid=-7051113164744417086" width="400" height="326" wmode="transparent" /]

Primer en Jordi Torres va fer un resum del que havíem llegit i després na Cristina va fer la representació amb la gran dificultat de què na Guida li aguantava el guió al revés i no el podia llegir!!!!….

Mai no havia vist una noia tan maca (Dibuix i redacció: Laura Garceran, 6è)

laura.JPG

Redacció feta a partir de la cançó BOIG PER TU (Sau)

Un dia al matí va sortir al seu jardí, com sempre, despentinat i amb la roba atrotinada. S´acabava d’aixecar del llit. De cop i volta va passar una noia molt bufona pel davant de la seva casa parlant amb unes altres noies. En Sergi, que tenia 13 anys, va quedar amb la boca oberta, “és tan maca!”, va pensar.

Se la va quedar mirant mentre passava. Quan la va perdre de vista, se´n va anar corrents com un llamp a la seva habitació a vestir-se i arreglar-se. Com que era dissabte no havia d’anar al col·legi. La va seguir dissimuladament fins que van acabar al parc. Les noies es van gronxar als gronxadors. De cop, la noia que seguia el Sergi es va aturar. I amb una cara trista va dir a les seves amigues:

– La propera setmana me’n vaig.

 – Com que te’n vas?.

– Sí, me’m vaig a l’illa del costat.  

Les noies, sorpreses, van fer cara de desanimades. En Sergi que estava amagat al tobogà es va quedar bocabadat, mai no havia vist una nena tan maca i, ara que la veia se n’havia d’anar.

Va arribar el dia en què la noia se n’havia d’anar. En Sergi es va aixecar d’hora i va anar al port. Va veure un vaixell gran, amb molts passatgers. Un d’ells era la noia. El vaixell ja se n’anava. En Sergi, emocionat, va cridar a la noia:

– T’estiiiiiiiiiiimo!!!!

I el millor va ser que la noia el va sentir i se’l va mirar. Es va posar vermella com un tomàquet.

En Sergi se’n va anar a un bar. I va demanar una coca-cola. Mentre se’n bevia una mica mirava el vaixell com anava desapareixent i a l’altra banda una petita illa. Va mirar la Coca-cola i hi va veure la cara de la noia reflectida.

UNES MUNTANYES DE L’ANTÀRTIDA

ELS HOMES DE ROBERT F. SCOTTHe buscat informació a Internet i he trobat que les muntanyes de Bowers de l’Antàrtida porten el nom en memòria de l’alfères Henry R. Bowers, que va morir juntament amb el capità Robert F. Scott de retorn del Pol Sud l’any 1912