Una de les tasques més difícils i complexes amb la que ens podem trobar, és sen’s dubte l’educació dels fills/es. Algú va arribar a dir que és “l’art de les arts”,i certament crec que no es va equivocar. Decidir Què, Quan i de quina manera s’ha d’educar no és gens fàcil i evidentment que jo com a educadora,tampoc tinc la clau.
Com a mestra he comès molts errors, que he anat corregint amb el temps i l’experiència i la maternitat és encara per a mi un terreny desconegut. Per això crec que la clau, que amb això no vull dir l’èxit, està en saber aplicar el sentit comú, que d’altra banda és el sentit menys comú dels sentits, saber equilibrar les situacions,distingir entre allò que és irrellevant i fonamental, tenir la capacitat de correcció, saber acceptar que ens equivoquem i per sobre de tot renunciar al càstig físic, a les actituds despectives i humiliants.
Plantejat d’aquesta manera sembla senzill,oi? però precisament la dificultat de l’educació, rau a la seva aplicació.