“DE LOS DIVERSOS INSTRUMENTOS INVENTADOS POR EL HOMBRE, EL MÁS ASOMBROSO ES EL LIBRO; TODOS LOS DEMÁS SON EXTENSIONES DE SU CUERPO…SÓLO EL LIBRO ES UNA EXTENSIÓN DE LA IMAGINACIÓN Y LA MEMORIA”.
( Jorge Luis Borges)
Perquè un llibre sempre és un bon amic, en aquest espai trobareu un petit comentari d’aquells llibres que jo, per un motiu o un altre us recomanaria.

Per trencar el gel, he escollit un que va arribar a les meves mans per casualitat fa uns dies, i que veritablement m’ha cautivat per la seva senzillesa i emotivitat: LA LEY DEL ESPEJO de Yoshinori Noguchi ( Ed. Anagrama).http://t2.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcSWM346_owb3YJRpillyWEi5r63UJoKywHrVBYs8SbND7pxJLdTbg

A partir d’una breu història, Yoshinori Noguchi (Hirososhima, 1963), un reconegut coach i psicòleg, ens situa davant d’un mirall amb l’objectiu de que ens enfrentem amb el nostre propi interior, que és el que determina tots els esdeveniments que vivim.
Eiko està preocupada perquè els nens de l’escola maltracten al seu fill Yuta, i es sent totalment impotent i sola davant un problema que no sap com resoldre. És llavors quan decideix demanar ajuda al seu amic Yaguchile, un reconegut psicòleg dins l’àmbit empresarial.
Yaguchile l’ofereix un mètode eficaç, però que li farà viure la situació més dificil de la seva vida: enfrentar-se als seus fantasmes interiors.
LA LEY DEL ESPEJO, és un petit gran llibre que ens donarà pautes clares i efectives per resoldre els problemes de la vida.