Durant l’etapa de zero a sis anys es desenvolupa la personalitat del nen i s’assenten les bases de la personalitat adulta. Això s’aconsegueix a través de processos complexos de desenvolupament personal que tenen com a fita l’autonomia personal. Fonamentalment són processos d’individualització socialització la conquesta dels quals farà que el nen prengui consciència de sí mateix i de la seva situació respecte els altres. En el desenvolupament d’aquests processos poden aparèixer conflictes emocionals que, com a tals conflictes, són positius per a l’evolució del nen ja que en cada crisi supera quelcom i apareixen elements nous que es van incorporant a la personalitat.
La família i el mestre juguen un paper capital en aquesta etapa de la vida ja que són els punts de referència, els models a imitar pel nen. La capacitat d’imitació, es per altra banda, una de les notes distintives d’aquesta edat i unrecurs natural per a l’adaptació del nen. Convenientment dirigida permetrà l’adquisició i reforç d’hàbits personals i socials.
La personalitat del nen s’arrela en les personalitats dels que l’envolten. El desenvolupament d’aquesta personalitat depèn de les interrelacions i de les més primitives experiències personals, que són les que el nen viu successivament en la família i en els ambients en els que es desenvolupa.
Aquells nens que, per a qualsevol motiu o circustàncies han tingut una infància insatisfactòria, amb la que van poder identificar-se quedant abandonats a la sev asort i al poder dels propis impulsos, estan exposats a no assolir mai del tot l’equilibri, l’autocontrol i la maduresa de la seva personalitat, i les seves relacions socials estan marcades per la inestabilitat, l’ansietat i l’agressivitat.
És fonamental el paper dels pares que han de donar al nen protecció, ajuda, valors, educació, transmissió d’hàbits i costums, pautes de conducta. Això comporta dos impulsos aparentmentcontradictoris; el desig d’independència i autonomia, i per l’altra banda l’afany d’imitació i captació de pautes culturals, el que fa que per un costat repeteixi i interioritzi les pautes culturals que li trasmeten i per l’altre presenti una actitud de protesta i d’afirmació de sí mateix.