Fer MATEMÀTIQUES a l’escola significa ajudar als nens a créixer en un aspecte molt important de la personalitat, el desenvolupament de la capacitat de raonar.
Fer MATEMÀTIQUES a l’escola no és no badar i aprendre a reconèixer els aspectes quantitatius que tenim en tot allò que forma part del nostre petit univers.
Fer MATEMÀTIQUES a l’escola es fixar l’atenció en les coses de l’espai, en les seves propietats:línies, superfícies, distàncies…i anar així construint una representació mental de l’espai.
Fer MATEMÀTIQUES a l’escola és apropar als nens a un món nou, a on passen coses de vegades inesperades, és obrir la porta al món dels nombres.
Fer MATEMÀTIQUES a l’escola no es tant sols trasmetre coneixement.
Fer MATEMÀTIQUES a l’escola es saber crear situacions que permetin l’observació, l’experimentació i la reflexió.

Les matemàtiques són intuició, pràctica, memòria i creativitat.
Les matemàtiques no poden, no han de ser un “turment”.

Sorprenent, oi? Doncs si, sembla ser que aquests roedors són més intel·ligents que alguns dels nostres alumnes i molt més que la majoria d’adults.
Investigadors de la Universitat de Barcelona han realitzat un estudi en el que es demostra que les rates diferencien entre l’holandès i el japonès segons la entonació i el ritme de la parla humana. L’experiment portat a terme pels membres del Grup de Recerca de Neurociència Cognitiva (GRNC), potser de molta importància per a l’estudi de la parla humana, ja que fins ara només s’havia demostrat en humans i en micos tamarinds. Aquesta és la primera vegada que es realitza en mamífers no primats, i es posa en evidència que entre els mamífers es comparteix aquesta capacitat per distingir entre dos tipus de parla. Tot i que la sofisticació lingüística de les rates és limitada, no han desenvolupat aquesta capacitat per necessitats lingüístiques, com seria el cas dels nadons, sinó que ho fan com a rellevància evolutiva.

El passat 23 de desembre, Artur Mas ha estat investit com a 129è President de la Generalitat de Catalunya, després dels resultats electorals del diumenge dia 28 de novembre. Una vegada fet el traspàs de poders, s’ha començat a parlar dels futurs consellers i conselleres de la Generalitat, entre els quals sona el nom de la futura consellera d’Educació, Irene Rigau.

Rigau no és nova al Palau de la Generalitat, ja va ser consellera de Benestar Social els darrers anys de Pujol al poder, i va coincidir amb el mateix Artur Mas, quan era conseller en cap.
La vida de Rigau ha estat sempre vinculada a l’ensenyament, i ja va tenir un paper protagonista en l’acord amb el PSC sobre la llei d’educació de Catalunya, la LEC.
Mestra d’Educació Primària, Secundaria i Psicòloga, actualment la seva vida professional navega entre dues aigües, la de la política i la de la docència Universitària.
Irene, a partir d’ara seràs l’encarregada de fer front a les queixes del col·lectiu de mestres i de vetllar pels interessos d’una comunitat educativa que també està en “crisi”.
Irene, Benvinguda!

En els darrers temps estem sentint a parlar molt sobre la Generación NINI. Joves menors de 34 anys que Ni estudien, Ni treballen.
D’aquesta “generació” s’està parlant molt com he dit anteriorment, sembla ser que gairabé sempre amb connotacions negatives, però que s’amaga realment darrere d’aquest concepte?
Doneu un aullada al següent article publicat a la Vanguardia, a mi m’ha fet reflexionar.
http://www.facebook.com/l.php?u=http%3A%2F%2Fwww.lavanguardia.es%2Fparticipacion%2Fnoticias%2F20101114%2F54069395723%2Frepensar-la-educacion.html&h=5f1a4

PSICOANÁLISIS DE LOS CUENTOS DE HADAS
És la obra de referència si voleu saber tot el que es pot transmetre amb els contes de FADES.
BRUNO BETTELHEIM, psicòleg i psiquiatre infantil, va publicar a l’any 1976 aquesta petita obra mestra, a on ens ensenya que els contes de FADES tenen una gran influència a l’educació dels més petits. Contes com la BLANCANEUS o la LA CAPUTXETA VERMELLA, aporten una quantitat de missatges conscients i inconscients, que contribueixen a la formació i al desenvolupament del nen.
Els contes de fades plantegen de forma breu un problema. Estan carregats de dualitats i de personatges omnivalents i són precisament aquestes particularitats les que fan entendre als infants conceptes oposats.
En aquesta obra, Bettelheim examina alguns dels contes més coneguts a la cultura occidental i posa de relleu la seva funció liberalitzadora i formadora.

Psicoanálisis de los cuentos de hadas.
Bruno Bettelheim
Ed. Crítica ( Biblioteca de Bolsillo).

Una de les tasques més difícils i complexes amb la que ens podem trobar, és sen’s dubte l’educació dels fills/es. Algú va arribar a dir que és “l’art de les arts”,i certament crec que no es va equivocar. Decidir Què, Quan i de quina manera s’ha d’educar no és gens fàcil i evidentment que jo com a educadora,tampoc tinc la clau.
Com a mestra he comès molts errors, que he anat corregint amb el temps i l’experiència i la maternitat és encara per a mi un terreny desconegut. Per això crec que la clau, que amb això no vull dir l’èxit, està en saber aplicar el sentit comú, que d’altra banda és el sentit menys comú dels sentits, saber equilibrar les situacions,distingir entre allò que és irrellevant i fonamental, tenir la capacitat de correcció, saber acceptar que ens equivoquem i per sobre de tot renunciar al càstig físic, a les actituds despectives i humiliants.
Plantejat d’aquesta manera sembla senzill,oi? però precisament la dificultat de l’educació, rau a la seva aplicació.

Fa pocs dies i a partir d’un curs que estic realitzant sobre les Difícultats específiques de la lectoescriptura, vaig descobrir un recurs educatiu que desconeixia, La Pissarra Dinàmica de lectura.
Creada pel psicòleg i logopeda Eduardo Herrera, aquest es presenta com un recurs útil no tant sols per combatre les difícultats específiques de la lectoescriptura, com per exemple la Dislexia, sinó per treballar la lectoescriptura a un nivell primerenc.

Ofereix la posibilitat de treballar amb un programa d’ordinador i amb jocs interàctius, una metodologia dinàmica i motivadora que provoca una reacció positiva de l’infant envers la lectoescriptura.

Es tracta d’un software innovador per a l’aprenentatge que permet treballar amb els textos directament a la pantalla de l’ordinador, ens permet ressaltar els textos, fer animacions i interaccionar amb allò que s’està generant.
Està dissenyada per millorar la precisió lectora ( Ruta fonològica), ja que et dóna l’opció de treballar amb llistes de síl·labes, paraules i pseudoparaules i augmentar la velocitat lectora (Ruta lèxica), mitjantçant el treball de textos.
És una eina molt eficaç per l’automatització de la lectura i enormement estimulant per als alumnes amb dificultats o dèficit d’atenció.

Us recomano que visiteu els següents enllaços:
www.pizarradinamica.com
www.youtube.com/watch?v=KNvYKc-32A

Actualment, la cal·ligrafia es troba en perill d’extinció?, amb aquesta pregunta iniciàvem fa uns dies, un debat en un dels fòrums d’un curs d’estiu que estic realitzant.
Actualment ens trobem en un moment de canvi, tant a nivell social com educatiu. A les escoles estem variant la metodològia, s’ha fet una revisió profunda del procés lectoescriptor, cada vegada més es parla dels llibres digitals, d’ordinadors a les aules, de pissarres educatives…però, dins d’aquest panorama, quin paper o en quin lloc situem la cal·ligrafia?
La lletra sempre ha estat un dels aspectes que ha amonïnat més als mestres, especialment en els cursos més petits de Primària i a l’Educació Infantil. Per treballar aquest aspecte i per aconseguir que els nostres alumnes tinguin bona lletra, hem posat en pràctica tot un seguit d’estratègies i recursos, sovint molt mecanitzats (còpies) i poc funcionals, que han generat poc interés en els alumnes i desmotivació cap a l’aprenentatge. Però què vol dir fer cal·ligrafia? aquesta és una qüestió a tenir en compte ja que, quan dialoguem amb els companys de professió t’adones que no tots tenim el concepte dee què és la cal·ligrafia, ni com s’ha d’ensenyar, ni quin és l’objectiu final.

La veritat, és que el treball de la cal·ligrafia a l’escola ha anat millorant amb els anys, s’han anant evitant les feines mecàniques, insistint molt més en els exercicis motors, generant escrits funcionals, etc. Però la realitat és que com he dit abans estem en un moment de canvi i és normal que en plena era tecnològica, es generin discussions respecte la lletra. Àngels Prat, docent de la UAB i menbre del Departament de Didàctica de la Llengua, proposa a l’article Escriure a mà: present i fútur,:una sèrie de qüestions que ens permetran fer una reflexió sobre el tema; s’ha d’ensenyar a escriure a mà en plena època de la comunicació electrònica?, L’escola ha d’esmerçar temps per ensenyar a fer una lletra ben feta si els ordinadors n’aconsegueixin centenars de tipus i totes perfectes?, Què ha de fer l’escola en referència a lal lletra?, Hi ha una lletra més útil, més fàcil que una altra en els primers aprenentatges?…

Des del meu punt de vista no podem deixar de banda el treball de la cal·ligrafia igual que és important dominar les noves tecnologies. S’ha de trobar l’equilibri, hem de trobar el camí on les tecnologies puguin caminar al costat del llapis i del paper. La combinació de totes dues coses és important, els nostres alumnes es sentiran molt més atrets per l’ús dels ordinadors, però no cal perdre el nord, utilitzar els llibres de text i el llapis i el paper es necessari, no tant sols perquè contribueixes a desenvolupar la psicomotricitat fina, sinó perquè la cal·ligrafia és un mitjà d’expressió artística.