Nou curs, vells entrebancs!

Publicat el 5 setembre 2012 per Pep Andreu

 

Acabades les festes majors, les nits a la fresca, les estones a la platja o a la piscina, el temps de descans… arriba un nou curs i amb aquest ja en van 8. Però aquest curs no serà igual que als anteriors. Aquest curs, i per primera vegada, serà diferent gràcies als ajustaments del nostre govern, amb la Sra Rigau, com a capdavantera e impulsadora de les polítiques neoliberals que han desmantellat els serveis públics de qualitat, sembla ser, que fins a convertir-los en púbics.

Ja al juny, el comiat amb els meus companys va ser diferent. Tots sabíem que pot ser no ens tornaríem a veure (com amb d’altres vegades anteriors ja havia passat), però aquest fet pot ser era el menys important, ja que, tal i com sospitàvem, molts dels meus companys i companyes interins, perdrien no només el seu lloc de treball, sinó que també la seva feina. Una feina, que deixeu-me que s’ho digui, havien estat excel·lents mestres, i encara millor companys.

També sabíem, que els pocs que poguessin aconseguir mantenir un lloc de treball, veurien empitjorades les seves condicions de treball, així com reduïda la seva nòmina, sense cap motiu aparent. En fi, tal i com afirmava, el comiat va ser més amarg que d’altres anys.

Això si, la consellera, sempre amb bones paraules i com si s’estès embolicant un gran regal, afirma que la qualitat de l’ensenyament no se’n veurà afectada. En fi, més alumnes que l’any passat, menys mestres i professors. Aquesta és la regla de tres, que aplica la senyora Rigau.

Ràtios elevades, aules massificades, sense formació permanent, pèrdua de personal, disminució de recursos… aquestes són les intencions de la consellera, per a l’escola pública.

No sé vosaltres, com a mestres, pares i mares, o senzillament, com a individus que teniu sentit comú, però jo no vull aquesta escola pública pels meus fills.

Avui mateix, he pogut assistir a la reunió d’inici de curs de la meva filla a P-3. Una ràtio de 25, amb una gran diversitat, amb alumnes que encara no han estat socialitzats en una educació formal, alguns dels quals procedeixen d’altres cultures i ètnies, amb alumnes amb necessitats diferents… Els que sou mestres, sabreu de quina classe de dificultats s’hi poden trobar.

En un primer moment, vaig pensar quin any espera a la mestra; però el més greu no és això; el més greu és pels nens i nenes, ells sempre seran els més perjudicats, tot i ser els més sensibles a patir les “atrocitats” de la crisi i les seves retallades. I no es penseu que a la meva escola les coses estiguin millor ( com a la resta d’escoles de la demarcació), estem acabant la primera setmana, i ens falten dos mestres per arribar, que tal i com pinta tot, ens podrem considerar uns afortunats si aconseguim que el dia 12 de setembre, puguem obrir les portes i atendre adequadament a tots els alumnes de l’escola.


Per acabar, només vull desitjar un bon curs a tots, esperant que entre tots( la família, els mestres i l’administració) aconseguim tirar endavant tan complicada situació. Sé que els dos primers, com sempre, no fallaran; ara del tercer, en dubto molt (com últimament)!

 

 

Publicat dins de Crisi, General | Deixa un comentari

Aquest món està boig!

Publicat el 24 juliol 2012 per Pep Andreu

Aquest món s’està tornant boig; almenys és al que a mi em sembla! Seguim igual: roda de premsa, ajustaments, malestar…; però la crisi econòmica en que estem immersos no permet cap altra acció, o almenys això és el que ens fan creure! Continuem amb les retallades, i amb elles la gran devalua d’un servei públic de qualitat. Crec,  però que amb la premisa de que són temps difícils, el que estan duent a terme els nostres governants, són accions que dificulten el dia a dia de l’estat del benestar. Personalment, anem endarrere a passos agegantats!

És tal la situació de crisi econòmica que estem vivint, que s’ha arribat al punt d’acceptar tal endarreriment en educació i sanitat, que la gent, la societat, els mitjans de comunicació… ja ni  els importa tenir uns serveis públics de qualitat quan ja no hi ha diners ni per cobrir les necessitats bàsiques. I com sempre, com en tota crisi, el més afectats són els que menys recursos tenen!

El més preocupant de tot és la sensació de por que des dels mitjans de comunicació ens arriben. Por, que només fa que “justificar”, si realment es poden justificar, les continues retallades a uns serveis, que ben pensat, deixen de ser de qualitat, si és que algun dia van arribar a ser-ho. (Vull pensar que sí)

Deixeu-me en primer lloc, que en dubti sobre la situació actual. Crec, que sí que es poden portar altres ajustaments econòmics; però que els “caps” pensants sobre educació i sanitat prefereixen cobrir a qui en el seu dia els va “endollar” un càrrec públic, a fer noves propostes d’ajustaments. Sempre m’he preguntat perquè els consellers i conselleres, en els seus Departaments, no es relacionen amb la quantitat de mestres bons que hi ha. Pot ser no interessa!  Com més lluny, millor!

Seguint el fil de la conversa, el món s’ha tornat boig. Normalitzem qualsevol retallada a l’ensenyament públic, però trobem correcte “rescatar” un bank amb diners públics. Tenim aeroports sense ús, tenim obres faròniques, estacions dalta velocitat sense passatgers ni trens, tenim un IVA en comparació a la resta d’Europa, i uns sous molt miserables si els comparem amb la resta d’Europa….Com pot ser que la gent, la societat no li importi, i fins i tot trobin normals les retallades en aquest sector, quan l’educació dels seus fills és la que s’està posant en joc. Hi ha països emprenedors i valents,  que afirmen que és en aquests moments de crisi que cal invertir més en educació…, però bé, suposo que en aquest país, el meu país,  les coses no funcionen així.

Sembla que no s’adonin que a qui estan retallan, és a la seva família, als seus fills i filles, als seus pares…, clar que ells s’excusen amb un, si vols tenir les necessitats ben cubertes, a pagar s’ha dit! I com sempre, a rebre? Els mateixos, els més desvalguts, els que tenen menys recursos.

Així doncs, i per acabar, tenim un país que està tirant endarrere a passos agegantats, que en comptes de mirar endavant, només s’està mirant endarrere. Tenim una colla de banquers (molt corruptes) que no els ha tremolat la mà en posar-se sous desòrbitats, tenim un país que és dels bancs, quan jo voldria que el meu país fos meu i de la resta de persones que hi viuen! Ah, me’n oblidava, i tenim una colla de polítics que ens han portat fins aquí, i ara no saben treure’ns…

En fi, que continuin les retallades, que a part de tocar ós, a mi ja m’estan tocant la moral!

 

 

Publicat dins de Crisi, General | 2 comentaris

Ara vs ahir

Publicat el 9 febrer 2012 per Pep Andreu

Després de veure el programa “Mestres” a la televisió pública de Catalunya, vaig poder observar cert malestar, entre alguns usuaris (no tots lògicament), sobre l’ús abussiu de missatges al Twitter, sota el hastag #sermestreavui.  Sembla ser que “molesta” que els mestres, al igual que altres professionals, en facin ús per comentar i opinar sobre temes d’actualitat educativa; en canvi, podem twittejar i opinar lliurament de l’últim partit del Barça (o qualsevol altre equip de futbol), que a ningú molestarà, i res ni ningú ho trobarà malament! Fins i tot, hi ha gent que ho considera un debat improductiu No em posaré a jutjar els missatges, ja que seria entar en un debat personalista i molt poc objectiu degut a la meva professió. Però crec, que el fet de colaborar, opinar i compartir ens fa cada dia més crítics, i en conseqüencia, més savis.

Sobre si aquest programa, pot suscitar interès entre la societat, no ho jutjaré ara tampoc; els gustos televisius dels espectadors últimament, ja m’han decebut bastant. Només cal veure quines són les cadenes i programes que tenen més share. A més, per gustos, els colors!

Bé, per on anava? A sí…, enmig, de tan enviament de missatges i twits ,molts d’ells dels matexios mestres i professors, fent autocrítica sobre la  tasca docent, m’arriba un missatge d’un bon amic, del qual va derivar un petit debat que va originar unes anades i vingudes de twits. La pregunta era si “L’escola de fa 15/20 anys era millor que la d’ara?”

Deixeu-me primer que tot informar-vos que no sóc un expert en investigació educativa, pedagogia  o sociologia de l’educació, així doncs, les meves raons sobre aquest tema poden estar poc fonamentades i argumentades; però crec, que l’escola d’ara, és millor que la que vam poder rebre a la nostra quinta (ja passo dels 30). Tot i que les comparacions són molt odioses, em disposo a comparar les dues escoles (les d’abans i les d’ara), per tal d’explicar les meves raons.

Si em poso a recordar els meus anys d’institut, el primer que em ve a la memòria, són aquells mestres i professors, que més han calat dins meu, ja sigui  de l’assignatura d’història, com el de matemàtiques , com de llengua i literatura catalana… Tots ells guardaven certa similitud a l’hora de dur la seva tasca docent: Entraven, pujaven a la tarima, i es passaven una hora sencera donant explicacions. La nostra tasca d’estudiant consistia, només,  en estar en silenci i prendre apunts ràpidament, per no perdre pistonada, sobre el que estava exposant el professor (que podia ser un expert en la matèria, o no), però en fi, el que deia, el que exposava,  era el que havíem de posar el dia de l’examen si volíem aprovar. Com podeu veure, és una tasca d’un alt grau cognitiu: memoritzar, copiar i … aprovar!

Ara, el mestre o professor, entra a l’aula. No puja a la tarima! S’apropa al mig d’un grup d’alumnes; sí d’un grup, perquè ara el treball cooperatiu i en equip, consisteix en alguna cosa més que aconsenguir fotocopiar-se els apunts del llest de la classe. Quan està el mig del grup, el professor, els incentiva l’esperit democràtic i crític davant de qualsevol tema d’actualitat (cada cop més amb l’ús de les TIC). Sí d’actualitat, no d’un temari obsolet d’una assignatura !

També és cert que abans el mestre i professor tenia  l’autoritat absoluta davant de cap alumne, ja que erem incapaços de qüestionar-los, ara te l’has de guanyar davant d’uns alumnes cada vegada més exigents, més espontanis i  impulsius. Adjectius que considero completament positius, i que abans, eren estereotips d’aquells alumnes que més “molestaven” a les aules!

També crec, que els resultats dels nostres estudiants són millor que els d’abans, encara que costi de creure. Em minimitzat a la màxima expressió el nivell d’analfabetitsme en la societat; en canvi, només cal que recodem com n’era la situació 30 anys endarrere, referent a aquest aspecte.

Podríem parlar de valors: de solidaritat no nomérs humana sinó social, de democràcia, de diversitat… En fi, d’una sèrie llarga de valors, dels quals crec, segons la meva opinió, no es treballaven abans.

I si parlem de resultats externs, ja m’agradaria saber en quin lloc estaríem a les proves PISA, dels anys 80? Per sort o per desgràcia van sorgir l’any 2000. Si es vol, podem comparar els resultats amb altres països i cultures, com les de Corea, on tenen esclavitzats els adolescents del seu país; o amb els finesos, amb una taxa molt alta de suïcidis adolescents. Això voleu pel vostre fill? Això sí, uns resultats externs, els considera els països amb millors resultats de la majoria de països de l’OCDE.  De fet pot semblar curiós, com les grans potències mundials s’estan rifant, els nostres millors metges i ingeniers d’aquest país per tal de que vagin a exercir la seva professió en el seu país, ja que en el nostre no poden!

Tot i això no vull que els resultats dels nostres escolars són bons. De fet , no ho són, no ens enganyem! I si molts mestres i professors fem autocrítica, és perquè ens sentim responsables també d’aquest aspecte. Però no els únics! Els mestres en parlem, en debatim, decidim, colaborem, i també usem el twitter, com molts d’altres usuaris, si això pot millorar la nostra tasca!

En fi, espero poder constestar la pregunta que em formulava el meu gran amic. De fet, diuen que tot el que veus, depèn de les ulleres amb que t’ho mires.

Però a mi,personalment,  m’agradaria haver viscut l’escola d’ara, en els temps d’abans! ( És una opinió)

Salut!

 

 

Publicat dins de Crisi, General, Societat | 2 comentaris

Anem hipotecant l’educació, que així ens va!

Publicat el 5 febrer 2012 per Pep Andreu

No sé les vegades que ho dit; no sé les vegades que ho he comentat amb companys, mestres també de professió; no sé les vegades que ho he llegit, ja sigui per l’oceà dinformació (internet) o a través de la premsa escrita; la veritat…, no ho sé, però pel que veig tot segueix igual, igual que sempre, igual que cada lesgislatura; exactament igual!

Poc té a veure el color del partit, la tendència, els ideals; sempre ha estat igual!

A hores d’ara espero que molts mestres i professors ja hagin pogut llegir i/o sentir les propostes de reforma educativa que proposa el Ministre d’Educació, Cultura i Esports, el Sr. José Ignació Wert.  Sincerament, crec com a proposta o reforma educativa, almenys cal que li fem una reullada, més que res, “per la part que ens toca!“.

Saben els que em coneixen que sóc usuari de twitter, gràcies a @xarxatic, i al seu gran article: http://www.xarxatic.com/estudio-sociologico-de-la-cuenta-de-twitter-del-ministro-de-educacion/, vaig poder veure el perfil biogràfic del Ministre. Us recomano l’estudi objectiu que en fa l’autor, de la compte de Twitter del Ministre, realemnt una mostra més de la classe política que tenim.  El Sr. Wert, és un llicenciat en dret polític, que abans es dedicava a la consultoria i a opinar (en diferents mitjans de comunicació, suposo jo). Com veièu, la relació anterior amb l’àmbit educatiu brilla per la seva absència. Pot ser un expert en el camp que es vulgui, però que menys es pot demanar que estigui relacionat en l’àmbit del qual n’és Ministre, crec jo!

Us deixo l’enllaç de la seva compareixença: http://www.libertaddigital.com/documentos/comparecencia-de-wert-41912480.html

Això de fer reformes educatives està molt de moda dins l’educació del nostre país. No sé que en penseu, però crec que ens cal una mica de sentit comú amb tot això. I hem d’anar amb peus de plom, perquè el que està en joc, és el futur dels nostres escolars. Crec, sincerament, que estem hipotecant l’educació, no només dels nostres alumnes, sinó també la dels nostres fills/filles.  No podem deixar-ho a l’atzar, no podem  modificar i canviar, segons plagui a la classe política cada vegada que hi hagi eleccions. No podem!

És curiós, que països com Finlàndia hagin “desmarcat” l’educació de la política. Per què no fem, bé no fan, el mateix aquí? Són tantes les reformes que anem fent, els pegats que anem ficant, que fins i tot, no hem pogut ni avaluar-ne els resultats, com que fem reformes educatives com aquell que es canvi de jersei.

Cal que les persones que en saben, siguin escoltades; i siguin les capdavanteres de tota reforma eductaiva. Tenim gent molt vàlida en aquest país, gent molt savia en aquest tema, pot ser ja va sent hora que els escolatem; i deixe’m de banda tot el partidisme polític.

En fi,no em posaré a jutjar literalment les propostes que vol dur a terme, tot i que no estic d’acord amb les seves grans reformes, sí amb d’altres que nombra en la seva comparexença. I amb això no vull que s’entengui aquest article com una simple crítica a un partit polític. De fet els que absn estaven al govern, van fer el mateix que estan fent ells. Aquest petit i modest escrit és el resultat de la meva “curta” experiència docent ( uns 10 anys) però és que ens aquest anys, són diverses les reformes educatives que em patit.

Ens cal més reflexió, ja que tanta reforma denota certa improvització del sistema educatiu. Ens cal separar-la, deixar-la de banda de la política perquè és quelcom més important; ens cal un moviment innovador basat amb els mestres més experts en temes de pedagogia, TIC, treball en xarxa… Això és el que ens cal, i per desgràcia, el que trobo molt a faltar en aquest sistema polític.

Salut

Publicat dins de Crisi, Reforma | 2 comentaris

El fracàs d’allò desconegut i l’ús de les TIC!

Publicat el 20 gener 2012 per Pep Andreu

Hola de nou, l’artcile d’avui està molt relacionat amb l’ús de la tecnologia a l’escola. Realment aquest ús ha estat sempre tema de contravèrsia en diferents xerrades de claustres i coordinacions pedagògiques als centres docents, ja siguin d’educació primària o secundària. La realitat és que tot i haver avançat en els últims anys, encara tenim un llarg camí en aquest sentit.

Hauríem de poder afirmar doncs,  que els nostres alumnes haurien de tenir unes destresses assolides a l’acabar l’educació obligatòria, o almenys això és que diu el nostre currículum ( document preescriptiu) que els permeti esdevenir un membre actiu en la societat. Aquestes destresses les quals jo faig  referència, és  la competència digital dels nostres educands. Convé recordar que la competència digital és una competència transversal, i que per tant, totes les àrees  hurien de contibuir al seu assoliment, ja que es considera una de les vuit competències bàsiques a assolir al acabar l’educació obligatòria.

Però no em vull centrar en aquest aspecte, ja ho fet altres cops i ja en sabeu la meva “modesta” opinió.

Sóc del parer que moltes vegades el ser humà té por de tot allò que ens és desconegut. Per tant, per mi, és molt més fàcil de comprendre, l’opinió i el recel que mostren certs mestres i professors en l’ús de les TIC. Senzillament no hi creuen, perquè no han vist, no ho han provat, no ho han palpat. Fins i tot, és comprensible que mostrin cert recel i animadversió vers ell.

Sóc de l’opinió que el que mostren aquestes mestres és tenir por. Por, perquè no es senten preparats per afrontar aquests canvis dins el món educatiu. Canvis que només són un petit reflex de la societat. Si la societat canvia, pot ser també hauria de canviar l’educació que reben els nostres escolars, no? Es senten angoixats, i crec que tenen motiu per estar-ho. No es senten capacitats per tirar endavant aquesta situació i aquesta demanda. Això només és un simptoma de que fa falta més formació! De fet, particularment, aquest en d’altres, ha estat el gran causant del fracàs en el nostre “innovador” Educat 1×1. Formació que no es soluciona amb un simple curs de 30 hores, la formació que hauria de tenir un mestre va més enllà. La formació, la bona formació, és un neguit constant a aprendre coses noves cada dia. A dur a terme activitats més pròpies d’aquest segle XXI, que del segle passat. Pots, com a mestres, ens hauríem de qüestionar aquest fet. Sóc de l’opinió d’en @jordi_a, la formació del mestre ha de ser articulada. Ja no en tenim prou amb la formació que oferten certes plataformes virtuals, cal un acompanyament, una cooperació entre tots, unes ganes de fer coses noves. I això no ho podem aconseguir amb cursos de 30 hores, de molt baix nivell pedagògic segons el meu parer. Cal incentivar un canvi metodològic a les nostres aules. Cal un recolzament i ajuda de tots aquells mestres i professors que més en saben sobre això; cal aprofitar, que ells són els primers que voler ajudar-nos. Ells també volen un canvi! Però tot i això encara, hi ha gent que té por!

En conclusió, amb el futur dels nostres no es pot jugar. La situació ens molts centres és idònia per què així sigui. Tenim maquinària a mansalva, de vegades plena de pols del quixos del segle passat. Tenim accès lliure a una xarxa ( internet) que ens pot donar una informació de l’exterior molt més actualitzada,   que la que qualsevol llibre text ens pot donar.  Tenim mestres al nostre claustre, que creuen que tot això és possible, i que és possible aconseguir-ho. No els donem l’esquena, no feu que es pugui sentir sol davant el perill. Crec que més caràcters com la Lila de Super3, i que poguem dir ben alt “Uh, oh, jo no tinc por!

Publicat dins de Competència digital, PLE, Societat, TIC | 2 comentaris

Que no paguin justos per pecadors!

Publicat el 12 gener 2012 per Pep Andreu

Primer que tot deixeu-me desitjar-vos un bon any 2.012. Després de que el Tió hagi marxat cap a la muntanya, i els Treis Reis Mags hagin omplert de regals, màgia i felicitat totes les llars del país, toca fer balanç d’aquest any que ja hem acabat. L’any 2011 serà recordat per la treva definitiva d’ETA, les retallades del govern, també l’any en que es va qüestionar la immersió lingüística d’aquest país,…

Arriba el moment de fer nous propòsits per aquest any nou, i entre d’altres, com els típics, de deixar el maleït tabac, fer una mica d’esport, i rebaixar algun Kg a la balança, m’he proposat que no paguin els justos per pecadors. M’explico.

És notori el malestar que hi ha dins la funció pública, i més concretament en el Departament d’Educació o Ensenyament. Retallades de sou, precarització laboral, supressió d’un dia dels nomenaments per cobrir baixes, i un llarg etcètera, que sembla que no s’acabi mai. És més, fins a cert és comprensible aquest malestar, així com l’emprenyament de tots els mestres i professors d’aquest país. Però tot i això, no justifica les ganes de fer malament la nostra feina, de manera voluntària, com alguns sectors del funcionariat han comentat. No val això de “ ja que em paguen menys,, pot ser no faré la feina tal i com l’hauria de fer”. No fem pagar justos per pecadors! És lògic i comprensible l’animadversió que sentim vers la nostra classe política. Fins i tot, crec que tenim dret a queixar-nos i fer sentir les nostres queixes. Però no podem fer pagar aquesta animadversió als nostres alumnes.

Tal i com afirma en @jordi_a ( Jordi Adell) “ el moment actual de crisi econòmica i social, pot ser un bon moment per explicar als nostres escolars com és i com funciona el món que vivim”.

La societat necessita d’uns joves amb un esperit crític, que sàpiguen contrastar informació, sobretot d’aquells mitjans de comunicació que estan clarament polititzats, i que mostren una clara tendència ideològica i política. La societat necessita uns joves amb capacitat d’organització, que es mostrin i siguin més participatius , que dinamitzin la societat i que pensin i sàpiguen pensar, tot i que això, segurament per a la classe política, no agradi massa. I això, comença per ensenyar-ho a l’escola.

Hem de tenir present, que els nostres escolars no van crear la situació de ruptura social i econòmica que està patint el nostre món, per tant, que no recaigui la culpa en ells, que no sigui un dels efectes secundaris de la nostra tasca docent. En aquest moment, on l’estat del benestar comença a trontollar, no em vull imaginar quin futur els espera als nostres escolars; més, quan d’aquí a 20 anys ells seran els que governaran aquest país.

Una bona mostra del bon fer dels mestres d’aquest país, tot i les retallades de sou, i drets, va ser l’exemple d’en Soufian. Per cert, des d’aquí vull felicitar a la nostra televisió pública, aquella que molts volen també retallar, per realitzar aquest documental, si els meus impostos es gasten en aquestes propostes, els considero més que ben invertits. Tal i com deia, aquells mestres, com molts d’aquest país, van mostrar com d’efectiva pot ser la nostra tasca docent si treballem en equip, si ens involucrem en la nostra feina. Des d’aquí vull felicitar a tots els mestres i professionals que, com en el cas d’en Soufian, fan que aquest país pugui ser un exemple d’inclusió i normalització lingüística. És una llàstima, que les proves PISA no valorin aquests valors, doncs crec, sense ser massa agosarat, que seriem capdavanters.

Per acabar, realment no sé qui ha creat aquest crisi, però m’ho penso e imagino, però el que sí que sé segur, és que els nostres infants i adolescents NO l’han creada. Per tant, no fem que paguin justos per pecadors!

Salut i bon any!

 

Publicat dins de Crisi, General, Societat | Deixa un comentari

Twitter a l’escola! I per què no…?

Publicat el 30 desembre 2011 per Pep Andreu

Saben els que em coneixen que sóc un usuari habitual de les xarxes socials. Però sobretot en destaco una, el Twitter. Si encara no sabeu que és, crec que teniu un problema (ja que els vostres fills i els nostres alumnes, sí que ho saben). Segons el meu parer és una eina 2.0 d’un gran valor educatiu. He de dir en primer lloc, que vaig conèixer aquesta aplicació, gràcies a una conferència d’en @jordi_a a Tarragona, cosa que he d’agrair-li profundament, ja que m’ha permès conèixer de primera mà informació rellevant. De  fet, m’ha permès entre d’altres coses augmentar el meu PLE personal, i millorar-lo qualitativament. Sobretot, ha fet bona la  premisa, de si vols obtenir informació rellevant has de seguir a gent rellevant. En definitiva, crec que ha fet de mi un mestre millor!

També és cert, que actualment hi ha moltes veus en contra de les xarxes socials, no només en horari extraescolar sinó també escolar. Jo personalment, m’horroritza la manera com alguns mestres usen el seu estimat llibre de text; i en aquest cas, ningú s’altera per res, ningú fa un crit al cel!

Però si anem a discutir quines aplicacions didàctiques pot tenir el Twitter a l’escola, podem afirmar que sintetitzar idees en 140 caràcters, és més important que qualsevol llista de “los Reyes Godos”. Que classificar i etiquetar la informació ( gràcies a l’ús dels hastags) és primordial en la situació actual de la societat: la societat de la informació i el coneixement; i això es valora més, actualment, que qualsevol lectura “obligatòria” ( i poc motivadora pels alumnes) d’una escola o institut.

Lògicament hi ha un treball previ, d’avaluació i selecció d’informació, a qui vull seguir i per què és important seguir-lo, i com no de planificació. I com no, afavoreixen la comunicació! Així doncs, incrementen les nostres habilitats intel.lectuals, aprendre a catalogar i jerarquitzar la informació,  a avaluar, a escollir, a crear nous sabers… Us heu donat compte que totes aquests aspectes fan referència a les competències que tant actualment estan de moda.

En conclusió, no tinguem, por de la tecnologia; penseu que tota tecnologia ( ben aplicada) ha vingut a aquest món per fer-nos la vida més fàcil i més entretinguda. L’educació com a element de la nostra societat, no li pot donar l’esquena!

Salut!

 

Publicat dins de General | 3 comentaris

Deures.Sí vs deures.No!

Publicat el 24 desembre 2011 per Pep Andreu

Aprofitant que la majoria dels escolars deuen estar immersos en la realització de les seves tasques educatives encomanades a casa ( dit vulgarment deures) aprofito per dedicar-li aquest article. Ja n’he parlat altres vegades però crec que cal fer-ne ara una menció especial! Us deixo l’enllaç: http://blocs.xtec.cat/pepandreu/2011/03/23/180/

Segons la wikipedia, enciclopèdia d’obligada consulta i molt criticada per algun sector de mestres; un deure és “ l’obligació moral de fer o deixar de fer alguna cosa, independentment del desig d’acomplir-lo.”  D’aquí se’n pot desprendre el caràcter restrictiu i d’imposició que té aquell que té deures.

Saben, aquells que més bé em coneixen, que no en sóc gens partidari. Sé del cert que hi haurà molta gent( sobretot mestres) que pensarà totalment a l’inversa, però a dia d’avui, i fins que ningú em demostri el contrari, seguiré pensant igual.

Per moltes raons. La primera perquè ningú ni cap estudi científic, ha aconseguit demostrar que els alumnes que realitzen els deures, són més brillants, són més intel·ligents, són més autònoms, treuen millor qualificacions… Aquest és un tema que cal anar en molt de compte, ja que molt sovint, els deures que es posen als nostres alumnes, sempre acaben sent, deures cap als pares, amb una realitat social i econòmica molt diferent, tant diferent com famílies hi ha!

Una altra raó, és que crec, que el fet del ja popular ” acabeu-ho a casa” és una manca de planificació de l’horari escolar, de la feina i de la programació per part del mestre. No vull pensar que hi hagin mestres capaços d’apuntar la feina a la pissarra, i el que no s’ha pogut acabar, s’acaba a casa.  No vull pensar-ho, perquè llavors no cal haver estudiat Didàctica, ni Psicologia, ni Teories de desenvolupament i creixement…, en fi que no calia haver estudiat Magisteri per fer això.  Quina funció fa el mestre en aquest casos?

Una altra raó, per la que estic totalment en contra, és que la funcionalitat que se li donen a aquests deures; és pot avaluar una feina que no sabem qui la realitzat, amb quina classe d’ajuts…? Realment s’avalua? Perquè si s’encomana una feina i no s’avalua, ja em diran que en pensaran els pares i els alumnes…

Per últim destacar, aquest article, crec que molt interessant segons el meu parer, que també tracta aquest aspecte. Us deixo l’enllaç

http://blocs.xtec.cat/ambelspeusaterra/2011/10/10/deures/

 

 

Publicat dins de General | 2 comentaris

Això no hi ha qui ho aguanti…!

Publicat el 22 desembre 2011 per Pep Andreu

Hola a tots i totes. És cert que llegint el títol de l’article, i després de la situació de crisi actual a més d’un li venen ganes d’engegar-ho tot a dida! Per un moment abandonaré la meva condició de mestre per a parlar com a opinió de simple ciutadà.  El post d’avui és més fruit, del calentament acumulat,  de la crispació o indignació més profunda,  que no pas  del pensament racional i  reflexiu; és un post en calent! I més encara quan avui, el Sr. Conseller d’Economia Mas-Colell, quan encara jo encara no havia ni dinat, m’ha arribat un missatge al mòbil a les dues i mitja de la tarda, amb la quantitat retribuïda d’aquest mes de desembre.  Jo no sé com ho veu vostè Sr. Colell, però crec que no n’hi ha prou en assumir l’error que ha comés. Per si hi ha algun despistat, la problemàtica és , que  senzillament ens han aplicat una descompte de l’IRPF de la mesualitat de desembre de la nostra paga extra, i aquesta paga no l’hem rebuda encara. De fet fins i tot, i després de veure les imatges per la televisió, em sento provocat de veure amb el cinisme que vostè n’accepta la responsabilitat de tota la problemàtica . Em dóna la sensació que hi ha un  “tant-se-memfotisme” molt cruel, darrere les seves paraules, i que fers!

Que passaria si jo assumís que l’he “cagat” davant d’algun afer amb algun pare o mare dels alumnes que jo tinc, de la mateixa manera com ho ha fet vostè? Per mi Sr Mas-Colell, no és el fet d’haver-se equivocat el que més greu em sap, tots ens podem equivocar, bé , tots pot ser no, hi ha gent que cobra, i molt bé per cert,  per a prendre bones decisions i no equivocar-se. És vergonyós, que se’ns hagi aplicat aquesta “retallada” ( descompte del sou ) sense avisar; quan només fa pocs dies la Generalitat es va reunir amb els representant sindicals.  D’això, al meu poble, se n’hi diu “punyalada trapera”! I que me’n diu de la transparència que tant se li omple la boca al seu President. O pot ser volia dir transferència! Per favor, senyors, una mica més de seriositat i sentit comú, que les coses ja estan prou malament, com per sobre anar-les empitjorant d’aquesta manera!

Jo des d’aquí exigeixo una mica de sentit comú, que d’això aquest Departament va últimament molt faltat! Així ens va! I per altra, no deixem de “normalitzar” aquestes situacions. Cal un professorat i mestratge implicat i sensibilitzat amb la seva tasca! Això no vol dir, que no se’ns pugui exigir, de fet crec que cal exigir-nos com a qualsevol altre treballador ( ja sigui de l’empresa pública o privada), però mai, sofrir en les nostres carns ( i sobretot en les nostres carteres) la situació actual de crisi, que de fet, nosaltres no l’hem creat.  No m’agradaria que la crisi que un dia van crear els rics, la paguem només els pobres!

Salut i bon Nadal!

Publicat dins de General | 1 comentari

No em retallaran les ganes de seguir fent bé la meva feina…!

Publicat el 22 novembre 2011 per Pep Andreu

Hola de nou. Aquest últim article em surt des de la indignació més profunda. Avui, i no és la primera vegada, ( espero que en sigui la última) el Molt Honorable President de la nostra Generalitat, el Sr Artur Mas, ha proposat un seguit d’actuacions pel 2012, per tal de poder fer front a la crisi econòmica en que estem actualment patint. http://www.ara.cat/politica/mesures-Mas-estalviar-milions_0_595740604.html

Tal i com afirma Mas: ” Els empleats públics “en el seu conjunt” hauran de fer un esforç extra i els ha demanat un “sacrifici” perquè tenen una feina vitalícia.” Això de l’esforç extra m’agrada. De fet, últimament ja ens hi estem acostumant. L’esforç extra, per si hi ha algun despistat, vol dir treballar més, per seguir cobrant el mateix, o fins i tot cobrar encara menys!

Veig que també parla de sacrifici, i m’agrada molt aquesta paraula, sobretot quan s’està posant en dubte la cultura de l’esforç, no només de la nostra escola, sinó de la nostra societat, fins i tot crec que té molta “guasa”. Durant anys, el nostre sistema econòmic i social, ha premiat més a un jove de 20 anys a l’hora de posar pladur en algun edifici, que realitzar algun Doctorat o alguna tesis en investigació en alguna Universitat catalana. Ja veieu que això del sacrifi, depèn molt amb els ulls que es miri.

Pel que fa a la última idea, si em pregunten a mi la meva opinió, a mi no m’importaria deixar de perdre la condició de funcionari, a canvi de modificar el sistema de remuneració. Crec però que aquests termes en educació són molt díficils de catalogar, pel sol fet que no hi ha cap escola igual, cap context igual.

Però tranquil Sr Mas, tant jo com tot el mestratge d’aquest país, seguirem fent aquest esforç i sacrifici que tant defensa i propugna vostè. Per cert, espero que aquest sacrifi i esforç sigui compartit per tots els ciutadans i ciutadanes d’aquest país, començant pels que cada quatre anys, sense realitzar i aprovar cap concurs d’oposició ( a diferència de molts funcionaris,  als qui vostè demana sacrifici), aconsegueixen una feina digna, gens fàcil en aquests moments ( com en la nostra feina), però digna; amb uns sous molt dignes, amb uns complements molt dignes, i fins i tot, amb perpetuïtat en el futur, encara que no s’estigui cotitzant a la Seguretat Social.

Doncs, no pateixi, jo  i molts mestres i professors, seguirem anant a l’escola, i farem la feina més ben feta que abans, o almenys ho intentarem, sabent que cada cop, la nostra feina estigui menys valorada, no només per la societat en general, sinó també, tal i com ho demostren últimament, pels mateixos polítics.

Salut

 

Publicat dins de General | 3 comentaris