Avançat l’hivern, el fred i el vent, el dia poc a poc, es va allargant encara sense voler-ho. Sense ni voler (o poder) adonar-nos-en, ja estarem fent previsions i programant per l’any vinent: que si els 30 minuts de lectura diaris, que si els nombre decimals, que si el subjecte i el predicat, l’aparell locomotor…
De ben segur però, que el que sí que em serviran per dur a terme aquestes tasques, són les dues classes magistrals de lectura que vaig poder assistir, acompanyat de la meva directora del centre. Dubto que obtinguem cap certificat de formació al respecte, de fet, tant se val! Però us ben asseguro que tenen un gran valor personal, difícil de quantificar.
La primera master class va ser la conferència d’Isabel Solé a les 2nes Jornades d’intercanvi d’experiències pedagògiques entre els territoris de parla catalana, realitzades al complex educatiu de Tarragona els dies 1 i 2 de febrer. Crec que si una cosa convé destacar d’aquests intercanvis, és la possibilitat de conèixer altres experiències d’altres centres. A més a més, sentir en directe l’opinió d’una experta sobre la lectura com na Isabel Solé, és un privilegi per a tots els oients, o almenys per mi si que va ser-ho. De totes les grans conclusions i explicacions que va donar em quedo que “Llegir no és un hàbilt, és una passió!”
També em va permetre conèixer experiències molt reeixides e innovadores d’altres centres de tot el territori català. De totes les que vaig tenir oportunitat d’escoltar i presenciar, em quedo amb “Les ratlles de la vida” d’Anna Gascón, una experiència que uneix a diferents generacions gràcies a la lectura compartida ( com no?) i a l’ús de les xarxes socials, en un institut amb una població amb un alt índex d’exclusió social.
L’altre master class va ser la conferència d’Enric Queralt, en motiu de la presentació del seu llibre “Llegir més enllà de les lletres”. Un llibre genial. No entenc com a les Universitats on s’estan formant els futurs mestres, no tinguin un llibre així a l’assignatura de Didàctica de la Llengua. De fet, durant la xerrada només va fer esment en una ocasió del seu llibre; però la seva idea de llegir, d‘ensenyar a llegir, que explicava a la conferència sí que hi és present en aquest llibre.
Us deixo la seva presentació, tot i que perden molta força si un no pot escoltar el seu llenguatge clar, rotund, sense vacil·lacions, que fa que et preguntis sempre el perquè de tot, de la teva actuació, de la dels altres mestres de l’escola, de l’administració…
Seria molt important tenir una persona així dins un mateix claustre, escola o departament de secundària, ja que més d’una vegada, s’intentaria saber el per què de totes les accions educatives que es prenen en una escola.
Doncs resulta que vaig assistir a les mateixes, i estic totalment d’acord amb TOT.