Hola de nou, l’article d’avui m’ha sorgit arran d’una petita tertúlia en que, la majoria pares o adults amb edat de poder ser-ho, estaven comentant la gran animadversió que mostren els seus fills i filles davant la lectura, més i tot, quan alguna mare, m’ha comentat que la mestre li ho havia “recomanat” ( la mare m’ha fet servir una perifrasis d’obligació, cosa que com a mestre que sóc, crec que no hauriem de caure en aquest error). La mare, ja us la podeu imaginar, estava bastant desesperada, perquè segons ella, fer llegir el nen cada dia, és molt dur ( baralles, males cares, crits…), ja que ell, el seu fill, la rebutja completament.
Bé doncs, entre paraules i punts de vista, he sentit opinions de tot tipus: Que si tota la culpa de que no llegeixin la té la tecnologia, ordinadors, mòbils…; que no llegeixen perquè tenen masses joguines per a poder-se distreure; que abans no teniem res per jugar, i per tant, abans es llegia més; que no els agrada llegir… En fi, que després de sentir totes aquestes opinions, m’ha semblat oportú dir la meva.
Jo els he comentat, que a la l’escola, em van ensenyar a llegir, a parlar, a escriure i a comptar ( de fet em van ensenyar moltes altres coses, però per a mi, aquestes són les més importants). Són importants perquè em van permetre poder assolir-ne d’altres, però sense aquestes destreses ( o competències, com està ara de moda) que he nombrat anteriorment, la veritat és que hagués estat gairebé impossible. Però si n’he de destacar una, aquesta és llegir, i per moltes raons.
Llegir ens permet descobrir coses noves, coses que ens preocupen, o que senzillament ens interessen. Llegir ens permet compartir una estona amb aquelles persones que tant estimem ( els nostres pares, germans més grans, els nostres mestres, padrins…) Llegir ens permet, moltes vegades, oblidar els problemes, les males estones, per així passar una estona millor,permet fomentar la creativitat, desenvolupar la imaginació…
Però bé, anem al cas, per sorpresa meva, al preguntar quants pares llegien alguna cosa a casa, alguns em van afirmar ( espero que mig en broma) que ja havien llegit prou; altres que sempre llegien abans d’anar a dormir ( sobretot les mares) quan estaven al llit i estaven ” més relaxades”. La sorpresa ha estat major quan cap dels pares i mares (i estic parlant de pares i mares que tenen fills entre 10 i 12 anys) llegien amb els seus respectius descendents. Alguns m’han comentat que els hi agradaria fer-ho, però que són ells, els propis fills, els que no volen ni compartir aquesta estona junts. I aquí és on crec que alguna cosa ha fallat. De fet, si els mestres som una mica realistes, cada cop més els nens i nenes d’aquestes edats, mostres més aquesta animadversió per la lectura.
Jo sempre dic que hi ha un exemple molt clar per saber qui té ” Gust per llegir” i qui no. Els nens i nenes que quan tenen un llibre o conte a la mà, el primer que fan és comprovar quantes pàgines té, si és molt llarg… aquest té una mala experiència en la lectura. Aquell nen o nena que fulleja, segurament sense llegir en aquell mateix moment, que busca i observa les il.lustracions, que llegeix alguna part del text, sense cap criteri i finalitat, ara la primer plana, a la última, ara el dibuix del final…, aquest si que té ganes de llegir.
És molt cert que no sóc ningú per donar consells ( Déu me’n guard!), però crec que els pares, i sobretot aquests pares que estan tant preocupats ( com molts d’altres que també hi ha) haurien de passar més estona amb els seus fills, i crec que la lectura és el mitjà ideal. Ja sigui llegint el diari, mirant un conte plegats, o si es vol mirant la revista dels Súpers, mirant la crònica del barça per Internet…pot ser d’aquesta manera, començaran a mostrar més aversió per llegir; i de fet, no només per llegir sinó també per esperar aquell moment, en que els nostre pare o la nostra mare, estarà , només i exclusivament per nosaltres. Pot ser aquest és un bon moment, per preguntar com ha anat el dia, què han fet a l’escola, com ha anat l’entrenament de tennis, l’hora d’Educació Física… És molt important compartir això amb els nostres fills, convé no “abandonar-los”,i sobretot en aquestes edats, que és quan més ho necessiten.
Vaig poder assistir fa molt de temps en una conferència del Sr. Enric Queralt, en la qual va afirmar que els pares i mares mostren molta preocupació en la lectura dels seus fills i filles en edats primerenques ( Educació Infantil i Cicle Inicial) . Aquesta preocupació que pal.lesa amb les estones que passen els pares i mares llegint amb ells, mirant un conte, observant els dibuixos…; i que llavors, quan els infants es fan més grans, veient molts pares i mares que els seus fills ja “saben llegir” , passen a obviar per complet aquests moments que compartien amb ells; per acabar, finalment, amb a una lectura individual, imposada, i alguna vegada fins i tot, com a càstig. Sàvies paraules les seves! I quanta raó té!
Per acabar, he de dir que quan era més petit, m’interessava molt poc la lectura, així doncs, era com molts dels joves d’avui en dia. Però també he dir, que la situació era molt diferent. Avui en dia, entrar en una biblioteca, com la que hi ha a moltes escoles gràcies als projectes d’innovació Puntedu, és una passada! Hi ha escoles que tenen una biblioteca més moderna, que la municipal o la del barri! De fet, jo que tinc 32 anys, cada cop que entro en alguna biblioteca d’aquests tipus quedo bocabadat amb el ventall de contes i lectures que hi ha. Abans, havies d’anar corrents a la biblioteca perquè no agafessin el llibre que et volies llegir, perquè n’hi havien quatre de comptats. Ara en canvi, hi ha multitud de llibres, de diferent temàtica, clàssics, contes per a nens petits, per a grans, àlbums il.lustrats, de coneixement… i així una infinitat!
Possiblement, si aquest tingut unes biblioteques com les actuals; si hagués tingut una persona que m’expliques contes, com ho fan avui en dia les bibliotecàries d’aquests centres (que em deixen bocabadats com si d’un infant es tractés); si hagués pogut compartir tantes experiències a partir de la multitud de llibres que hi ha, pot ser, d’aquesta manera, hagués pogut gaudir més de la lectura i de llegir.
Per acabar, us deixo la Lila, que com veieu, a ella també li encanta llegir!
Salut i fins a la pròxima!
