Aquest cap de setmana he estat llegint les conclusions d’un estudi realitzat per l’assossiació Espiral, un dels referents sobre educació i tecnologia. Aquest estudi ha preguntat als implicats en el programa Educat 1×1 sobre la seva necessitat, així com els aspectes posistius i negatius d’aquesta implantació. Acaba sobre la pregunta de si cal seguir amb aquest programa, o no. Us deixo l’enllaç de l’estudi realitzat http://ciberespiral.org/informe_espiral1x1.pdf . Primer que tot crec que cal destacar que són unes conclusions que ja m’esperava. En fi, cap novetat respecte al que m’esperava, doncs, en un primer moment era d’esperar que acabés sent un fracàs. Llàstima de tota la despesa familiar i del Departament.
La idea general d’aquest estudi ha estat que ha esdevingut una pèrdua d’una gran oportunitat. En fi, caldrà seguir millorant aquest programa en diversos punts.
- Pot ser a partir d’ara caldrà tenir més en compte els docents. Crec que s’han tingut molt poc en compte els grans innovadors tecnològics en aquest aspecte. Grans pedagogs i propulsors de les TIC, com en Jordi Adell ( tot sabent que a ell no li agradrà que el nomeni), i molts més…, ja veien un final molt semblant a com s’ha dut a terme d’aquest programa. No es pot implantar un programa d’aquestes característiques sense tenir en compte la formació del professorat que l’ha de posar en pràctica. I desenganyem-nos, la formació en competència digital, i en aspectes que puguin generar coneixment a partir de l’ús de les Tic, deixa molt que desitjar per part de tot el mestratge. No de tots, però si de la majoria dels mestres. Pot ser ens hauria anat millor si cada mestre o professional, l’hagués implantat a la seva manera. Però crec, que la voluntat d’alguns mestres per a implantar-ho, hagués estat un autèntic fracàs. Curiosament, la formació del professorat és un alt índex de qualitat educativa, però precissament aquest mateix curs, en tres dels cursos matriculats, no m’han deixat per manca de places. És molt fort, que aquella gent com jo, que està predisposada a destinar el seu temps lliure, en altres tasques ,com pot ser la formació, no se li doni l’oportunitat, de poder formar-se.
- No es tracta de qüestions polítiques. Que hi hagi gent que gràcies a aquesta implantació ha vist com una oportunitat de negoci, és real. Però com la mateixa vida. Per desgràcia, les editorials sabedors de la (in)competència dels mestres, ha ofertat un material digital, d’una qualitat pedagògioca, que brilla per la seva absència. Sé que aquesta afirmació no agradrà a totes les grans editorials d’aquest país. Però no és menys cert, que el material més vàlid, és aquell que es crea amb una especificitat del col.lectiu a qui va dirigit., amb unes característiques pròpies de l’entorn, amb unes característiques socials i econòmiques concretes. En fi, que el propi Departament, com a institució que ens paga el nostre sou, cal que propugni l’edició de material pedagògic i educatiu, de lliure distribució ( com no). Cal oblidar el software i els materials de pagament per passar a tenir programari lliure i gratuït. Jo no sóc un expert en matèria econòmica, però cada llicència Windows que porta cada un dels nostres ordinadors, el Departament ha de pagar una llicència. Pot ser caldria començar a retallar per aquí, no? A més a més, la posibilitat hi és, i no canvia absolutament res, al contrari, genera una despessa menor, molt menor, que es pot reinvertir amb altres aspectes, com formar al professorat, inmcrementar el nombre de mestres, de suports… En fi, que no és la meva feina, però estem pagant una despessa, si se’m permet, molt inútil.
- Manca de previsió tecnològica. És cert, que implantar uns 25 ordinadors a l’aula, implica modificar aspectes com connectivitat, infraestructura… Aspectes que en molts casos han estat obviats.
- No podem tenir Aules 2.0 dins d’escoles 1.0. Han de canviar moltes coses dins les escoles respecte a l’aplicació de les TIC. Han de canviar un curríclum ple de continguts “sobrers”, per centrar el nostre treball en allò que és primordial per aconseguir l’assiliment de les CCBB. A les aules es segueix treballant molt poc competencialment. Cal fer una revisió de la proposta didàctica del nostre treball a les aules.
- Per últim, però no el menys important, cal realitzar un canvi metodòlogic. No n’hi ha prou amb una dotació de material tecnològic a l’aula. El que és summament important és el canvi metodològic. Canvi que no s’ha dut a terme en moltes escoles. Parlant sense embuts, es segueix fent el mateix que abans, però usant un ordinador en comptes d’una llibreta. On és aquí la innovació?
Bé, com ja he dit anteriorment, eren aspectes que ja em temia, per desgràcia. Espero que a partir d’ara, tots els implicats ho tinguem més en compte. Convé no oblidar que les TIC no són una finalitat en sí mateix, sinó un recurs i un camí, recolzat amb un bon ús didàctic, per assolir que els nostres infants tinguin un bon nivell competencial.
