Hola de nou. Gràcies a les xarxes socials, un company m’ha fet arribar aquest article relacionat amb l’educació dels nostres fills i filles. L’article posa en emfasis, que cada cop són més els fills de mestres que treballen de funcionaris en l’educació pública; i que envien els seus fills a escolaritzar-se en l’esnenyament concertat, privat…, en fi, de pagament , normalment de corrent religiosa, fet que no compateixo, ja que diu molt (poc) dels mestres que treballem a la pública. La raó que donen els pares és que rebran una millor educació en un colegi concertat que en un de públic. L’autor de l’article és Jordi Martí @xarxatic, professor que treballa a l’ensenyament públic. http://www.xarxatic.com/.
Sincerament crec que és una crítica desmesurada a aquells mestres, que voluntariament ( perquè tenen el seu dret) han escollit una opció davant d’una altra. Segurament no compateixo gens l’opinió d’aquest mestres, ja que pot semblar que realment no és creu amb allò que el propi mestre està fent.
També convindria saber perquè creuen això. Quines diferencies creuen tenir les dos opcions. Per què creu que un centre “educarà” millor al seu fill/a? L’article comenta que en alguns casos ( la majoria, no ens enganyem) ho fan per no barrejar-se amb gent “diferent”, d’altres cultures, d’altres idiologies i possibilitats econòmiques.
Té raó el Jordi, quan parla de que sembla molt contradictori ser mestre de l’ensenyament públic, i decidir que els seus fills rebin ensenyament privat. És pot tenir la sensació que no és confia amb l’ensenyament públic, ja des de dins, dels mateixos i propis protagonistes encarregats d’adreçar i encaminar la situació. Això em sembla greu. Fins i tot tendenciós. Com a mestre que sóc de l’Escola Pública, i sense voler fer comparacions, crec, com en Jordi, amb una educació pública de qualitat. A més a més, recentment els estudis PISA, mostren a Catalunya, els mateixos resultats de les famílies socioeconòmicament amb un nivell mitjà a la privada i a la pública. Amb això vull fer constar, que no vull ni voldria que l’escola pública fos com la privada.
Crec que cal diferenciar entre públic, concertat i privat. L’escola concertada, sense ser-ne un gran defensor, fa un gran servei a l’Estat, d’aquí li ve el concert econòmic. Imagineu-vos que per un moment l’Estat hagués de contruir totes les escoles concertades en públiques. L’estat hauria de gastar-se una infinita quantitat de diners, per convertir-les totes.
L’escola pública ha de ser multicultural, integradora, inclusiva, amb un alt nivell d’integració e innovació; amb una gran particpació de la comunitat educativa, amb l’ús e introducció de les TIC, per arribar a ser TAC, que trenqui amb tots els estereotips sexistes, basant-se en la coeducació; amb una educació igualitària sense cap tipus de distincions, ja sigui per raó de sexe, raça, llengua… Aquest és l’educació que vull a la meva escola, pública, com no, és l’educació que vull pels meus fills. Des d’aquí vull trencar una llança per tots aquells mestres que creuen que això és possible.
Remarcar també jo només vull el millor pels meus alumnes de l’ensenyament públic, de la matexia manera que també vull el millor pels meus fills.
Salut!
Cercant per la red he trobat altres articles. Aquest és del diari Público que comenta com la coordinadora del PSOE defensa l’opció de l’escola pública i també la possibilitat de portar els seus fills a la privada.
Article d’en Jordi martí @xarxatic, on comenta certes llegendes sobre la titularitat de les escoles.
