Són molts els significats de la paraula virgueria, de fet, fins i tot, no sé si és realment correcte parlar de virgueria en català. Jo diria que és un castellanisme, tot i que això ho pot confirmar algú que sigui més coneixedor de la llengua que un servidor. En català, és més correcte parlar de filigrana o floritura.
Quan al terme virgueria, va acompanyat del terme educatiu, la cosa ja és complica. El que podria ser una gran obra educativa, acaba sent una veritable chapuza, bé, tot un nyap educatiu .
Segons la Consellera , que s’omple la boca d’un gran discurs per lluitar contra el fracàs escolar, es treu de la màniga unes mesures per aconseguir aquest èxit educatiu. La primera, menys mestres amb més alumnes. Crec que tots els recursos de que disposa un centre, cal organitzar-los per tal de poder treure’n el màxim de profit, però jo sóc del parer que amb menys recursos, mai es podrà fer més. Sra. Consellera, prengui nota!
D’una altra banda, el tema de cobrir les baixes, la meva filla porta des del dia 24 sense la seva mestra. Un servei públic, com és l’educació, no ha de dependre de si un mestre té la grip, s’ha d’operar o tingui una malaltia greu. No entenc, com un dels pilars bàsics de la societat del benestar, hagi de dependre de si un mestre agafa la grip, un refredat o unes angines. En fi, no crec que els seus usuaris ( en aquest cas la meva filla, i companys i companyes de classe) hagin de pagar les virgueries educatives de la nostra consellera. Si per una escola i per a uns alumnes, està sense tutor/a durant 10 dies, ja em sembla una veritable barbaritat, més propi d’un país incivilitzat i tercermundista; pot imaginar-se que en penso, ara que ja en porten catorze de dies. M’imagino que els mestres i professors de l’Escola, hauran hagut de fer veritables virgueries educatives, per poder atendre, el millor que sigui possible, a tots els alumnes de l’escola.
Tots sabem que són temps difícils per a les arques econòmiques de la Generalitat. A casa, a les nostres llars, les coses no estan per fer virgueries. Però si les famílies no escatimen cap esforç per tirar endavant l’educació dels seus fills, no crec que el Departament hagi de NO atendre als seus escolars, a la seva població.
Per acabar, no crec que sigui normal omplir-se la boca amb la superació d’aquest fracàs escolar, i retallar-ne els recursos que hi van destinats. Em sembla molt contradictori. Ja pot seguir fent virgueries educatives, que mentrestant, els mestres faran filigranes per poder fer el millor possible la nostra feina. D’ells, jo no en dubto!
