Quin poca #Wertgonya!

Primer que tot dir-vos que des de fa dies que intento publicar aquest article, però degut a causes alienes, no ho he pogut fer abans. Sobretot en part a les múltiples aparicions i opinions del Ministre Jose Ignacio Wert, que últimament sembla a ser que no té cap pèl a la llengua. Gràcies, en part a els seus gags televisius, he hagut d’actualitzar-lo i modificar-lo a mesura que anaven apareixent les seves declaracions. I és que he de reconèixer que el Ministre Wert, és molt més ràpid que un servidor!

Com que a hores d’ara ja haureu deduït que opinaré, lliurament (com ho faig sempre) del Sr. Wert; vaig a fer-vos una presentació del seu Twitter personal.

Per si algú té ganes de seguir a gent interessant al Twitter, eina que sempre recomano a tots els docents, aconsello que no segueixi pas al ministre  @Jiwer , doncs demostra que tot i els molts  seguidors que té (uns 30.000 més o menys, molts dels quals  deuen ser mestres i docents amb ganes de poder informar i fer propostes al ministre Wert), s’observa un desfasament entre les persones que segueix (només) 85 persones, moltes de les quals són de la seva afinitat política; ja siguin persones físiques o mitjans de comunicació , cosa que no critico. El que sí que vull criticar, és la poca capacitat d’escolta vers els seus seguidors! No em vull estendre en aquest punt, però si voleu un estudi sociològic del seu Twitter, recomano el que va dur  a terme Jordi Martí  (@xarxatic) en el seu espai personal.

Deixem el Twitter i anem cap a analitzar les seves múltiples declaracions, més properes a un gag del Polònia, que a un ministre d’Educació pròpiament. Abans però m’agradaria felicitar personalment al ministre, perquè està aconseguint (més ràpid del que em pensava),  que ningú recordi el nom del ministre anterior.  De fet, ja ha aconseguit que un consell d’estudiants d’una universitat el nombri “persona non grata“. Sí, sí… tal i com ho sentiu, una de les màximes representacions de l’educació i el coneixement, com n’és la universitat; …persona non grata ,  a tot un ministre d’educació. La situació, té guasa!

Però anem de cap a opinar sobre els seus gags televisius on apareix fent declaracions, més pròpies de personatges que han empinat el colze massa sovint, que d’un ministre d’educació.  Bé doncs, el Sr. Wert afirma que , “el corrent independentista que es pot observar a la societat, és degut a l’adoctrinament que estan duent a terme molts mestres i docents de Catalunya”. El Sr. Wert deu estar molt enfeinat buscant solucions que puguin millorar els seus pèssims resultats en comparació amb d’altres països. Tant capficat està en millorar els resultats, que ja que mostra defalliments de memòria per estones.  M’agrada que faci aquesta apreciació, doncs demostra primer que tot la seva concepció d’aprenentatge: “Per què es doni aprenentatge, és necessari adoctrinament”, com si d’un exèrcit es tractés!

El més curiós de tot, és que tots aquests mestres que segons ell propugnen aquest adoctrinament independentista, de petits, quan van anar a l’escola, en van patir un d’adoctrinament en les seves carns, i no pas d’independentista precisament.

Però clar, la cosa no acaba amb l’adoctrinament que duem a terme els mestres a les nostres escoles. No pas! Feia falta alguna cirereta que culminés la gran obra d’art que està portant a terme el Sr. Wert.

I llavors apareix la llengua! És tal l’adoctrinament que duem a terme, que el ministre pretén pagar a escoles (privades, com no) que escolaritzin en castellà a Catalunya i les Balears. Sí, senyor! Això es mereix un #etfelicitofill i un #oletu grandiós.

No crec que valgui la pena contrastar els resultats de les avaluacions ministerials dels nostres escolars catalans en llengua castellana com a simple exemple de la immersió, ja que crec que la nostra immersió, va molt més enllà que uns simples resultats (millors que la mitja d’Espanya).  No em deix de sobtar, com poder haver-hi partides destinades a tal fi, quan s’ha reduït tant el pressupost en educació i sanitat. Quant milers de mestres interins han deixat d’estar contractats, quan a les nostres aules abunden els alumnes amb ràtios desmesurades, quan s’està oferint una educació amb menys recursos, Està clar, que castellanitzar Catalunya, és un dels objectius principals i dels quals han d’anar destinats grans esforços econòmics, segons el govern estatal, ja que aquest és un dels objectius a aconseguir pel ministre en aquesta legislatura. Però tranquils, a afectes legals, això no és adoctrinar! Oi que no, Sr. Wert?

Per acabar només, una petita i modesta conclusió. Totes aquestes declaracions realitzades pel ministre; sí, totes aquestes afirmacions, poc fonamentades i de poc o nul coneixement, crec que són més fruit d’una simple rebecaria pel moment actual de la societat. Rebecaries més pròximes a les d’un nen petit, malcriat, consentit, egoista i egocèntric; que no pas d’un Sr. Ministre d’Educació.




 

Quant a Pep Andreu

Mestre especialista d'Educació Física, pare de dues filles. Apassionat pel món de les TIC, i "twittero" quan el temps lliure ho permet. Amant de la lectura i l'esport en general.
Aquest article ha estat publicat en Crisi, Reforma. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *