Aprofitant que la majoria dels escolars deuen estar immersos en la realització de les seves tasques educatives encomanades a casa ( dit vulgarment deures) aprofito per dedicar-li aquest article. Ja n’he parlat altres vegades però crec que cal fer-ne ara una menció especial! Us deixo l’enllaç: http://blocs.xtec.cat/pepandreu/2011/03/23/180/
Segons la wikipedia, enciclopèdia d’obligada consulta i molt criticada per algun sector de mestres; un deure és “ l’obligació moral de fer o deixar de fer alguna cosa, independentment del desig d’acomplir-lo.” D’aquí se’n pot desprendre el caràcter restrictiu i d’imposició que té aquell que té deures.
Saben, aquells que més bé em coneixen, que no en sóc gens partidari. Sé del cert que hi haurà molta gent( sobretot mestres) que pensarà totalment a l’inversa, però a dia d’avui, i fins que ningú em demostri el contrari, seguiré pensant igual.
Per moltes raons. La primera perquè ningú ni cap estudi científic, ha aconseguit demostrar que els alumnes que realitzen els deures, són més brillants, són més intel·ligents, són més autònoms, treuen millor qualificacions… Aquest és un tema que cal anar en molt de compte, ja que molt sovint, els deures que es posen als nostres alumnes, sempre acaben sent, deures cap als pares, amb una realitat social i econòmica molt diferent, tant diferent com famílies hi ha!
Una altra raó, és que crec, que el fet del ja popular ” acabeu-ho a casa” és una manca de planificació de l’horari escolar, de la feina i de la programació per part del mestre. No vull pensar que hi hagin mestres capaços d’apuntar la feina a la pissarra, i el que no s’ha pogut acabar, s’acaba a casa. No vull pensar-ho, perquè llavors no cal haver estudiat Didàctica, ni Psicologia, ni Teories de desenvolupament i creixement…, en fi que no calia haver estudiat Magisteri per fer això. Quina funció fa el mestre en aquest casos?
Una altra raó, per la que estic totalment en contra, és que la funcionalitat que se li donen a aquests deures; és pot avaluar una feina que no sabem qui la realitzat, amb quina classe d’ajuts…? Realment s’avalua? Perquè si s’encomana una feina i no s’avalua, ja em diran que en pensaran els pares i els alumnes…
Per últim destacar, aquest article, crec que molt interessant segons el meu parer, que també tracta aquest aspecte. Us deixo l’enllaç
http://blocs.xtec.cat/ambelspeusaterra/2011/10/10/deures/
Estic completament d’acord amb tu quan dius NO ser partidari d’encomanar deures a casa.
Crec que actualment i d’acord amb la necessitat de cohesió social i amb la importància de l’educació NO formal, és molt més enriquidor que els nens i nenes participin en activitats diferents (culturals, esportives, lúdiques … )quan surten de l’escola que no pas que es tanquin a casa o en una academia a fer deures.
Totes aquelles relacions que m’apropen als “altres”, que impliquen la participació en un “equip”, que suposen la “responsabilitat” d’assistència ….. fan ser als nostres alumnes i fills molt més competents que qualsevol dels “deures” que puguin fer a casa per amoliar o acabar una tasca.
Gràcies pel seguiment, Carme.
Sàvies paraules les teves! I quanta raó tens! Que important són els aspectes que has nombrat, moltes d’elles formen part del currículum ocult. Llàstima, que massa sovint, deix de ser ocult per ser completament invisible!
Salut i Bon any!