Els contes i les llegendes formen part del patrimoni literari popular i ens han arribat fins als nostres dies per transmissió oral.
Una llegenda urbana
Leave a reply
Category Archives: Som el que escrivim
Un lloc singular
La lectura del conte “La Castanyera” de Contes per a un món millor ens ha portat a descriure un espai singular que tingués “personalitat pròpia”. Aquests són els indrets que ens han presentat alumnes de 1r d’ESO A.
CALA PEPO, a l’Ametlla de Mar.
Un lloc molt especial per a mi, és la cala Pepo , les aigües no són gaire cristal·lines, sempre hi ha moltes algues. Ara fa poc van construir-hi unes escales i van aplanar el terra. La platja té un forat a les roques, un túnel que comunica amb el port nàutic. També és un lloc de sortida per arribar caminant fins al port vell, té uns paisatges molt bonics i hi ha unes marques que, si les vas seguint et porten fins a Gibraltar.
De vegades hi baixo a buscar unes petxines molt boniques anomenades llàgrimes de sirena. Quan baixo a buscar-ne m’hi estic hores, absorta, i sempre en trobo un munt.
Ara no hi vaig gaire sovint però aquesta és la platja on anava quan era petita, i en tinc molts bons records.
Irene Puigtió – 1r ESO A
LA GRANJA ABANDONADA
És una granja que està abandonada perquè ningú no la cuida i està molt vella.
Allà hem passat estones molt divertides i emocionants. Aquesta granja amaga grans secrets del Quim, el Xavi, l’Adrià i alguns amics més del barri i jo.
La granja té moltes finestres no gaire visibles perquè davant hi ha molts arbres, l’anomenada selva perquè és bastant difícil entrar per aquesta banda. Té quatre portes però per una és bastant difícil entrar perquè, tal com he dit, hi ha la selva.
És bastant útil perquè a l’hivern quan fem el pessebre hi ha molta molsa.
Jo crec que la granja si estigues cuidada potser hi entraria mes gent hi no estaria tant feta malbé.
Roger Rovira Farré 1rESOA
SANT ELOI
Sant Eloi és un turó que està situat a una punta de Tàrrega. És un lloc molt visitat, sobretot els dies de festa.
Al cim d’aquest turó hi ha un parc, que és bastant gran, on hi ha una pista de futbol, i una pista de bàsquet. A més a més hi ha un parc infantil. En aquest parc, la gent hi fa moltes activitats esportives: ciclisme, atletisme, caminar etc. Alguns caps de setmana, algunes persones hi celebren aniversaris.
A Sant Eloi hi podem trobar molta naturalesa, arbres com per exemple: pins, ametllers… també hi trobem molt animals, i molts tipus de flors. Hi ha un banc de peixos, també hi ha un corral de galls, ànecs…, en aquesta zona la gent els dóna pa per menjar.
A mi m’agrada molt perquè és un lloc molt bonic per passar l’estona. Una de les coses que m’agrada molt de Sant Eloi, són les vistes que té, per què són molt boniques, es veu gairebé tot Tàrrega.
Asma Sammar 1r ESOA
PLAÇA LOURDES D’ANGLESOLA
Aquesta és una plaça molt important per a mi perquè sempre que puc, a l’estiu, hi vaig a jugar i quan surto amb les amigues sempre hi anem a passar el temps.
La plaça Lourdes és una plaça on hi ha un parc infantil en una part, al centre hi ha una font envoltada per moltes flors i arbustos i a l’altra part hi ha plantats arbres i allà els nens juguen a futbol, a fet i amagar…
El dia 8 de setembre, a la plaça, s’hi organitza una festa en honor a la Verge de Santa Maria. Primer de tot fan missa i després la gent hi penja flors al voltant de la font. Al final, per berenar, fan xocolata amb coca.
A l’estiu, quan vaig a la plaça, tots els nens i les nenes ens reunim a les 9 de la nit per anar a jugar a fet i amagar, alguns cops ens posem a jugar a futbol. Normalment acabem de jugar a les 12 de la nit però alguns dissabtes ens deixen fins a la 1 de la matinada .
En conclusió és una plaça important per a mi, a més a més, està al davant de casa meva i sempre que puc hi vaig a jugar.
Aquesta és la situació de la Plaça Lourdes.
Xenia Balagué 1r ESO A
LA PLAÇA DE LA VILA DE TORNABOUS
Un dels llocs que més m’agraden de Tornabous es la plaça de la Vila perquè des de molt petita que hi vaig.
La plaça antigament feia de patí de l’escola, ara hi han posat una tanca que la parteix pel mig, una meitat fa de plaça i l’altra meitat fa de pati. Esta rodejada per l’ajuntament en un costat, el cine a l’altra i l’escola a una punta.
Normalment a l’estiu els del poble quedem a la porta que dóna a la calefacció de l’escola, ja que es un lloc on no hi ha ningú i podem estar parlant i rient.
La plaça és de un color vermellós amb una ratlla blanca al mig que rellisca molt. A les tardes quan toquen les cinc està plena de nens i nenes que surten de l’escola i es queden uns minutets berenant i jugant amb els amics.
Queralt Ampurdanès 1r ESO A
Escrivim un conte per a un món millor
Activitat de “Contes per a un món millor”
Recorda!
Un conte és una narració breu que relata una història fictícia protagonitzada per uns personatges.
Totes les obres narratives presenten uns trets comuns: la veu del narrador, els personatges, l’argument, el tema, l’ambientació, l’estructura narrativa, la forma literària. Si tens dubtes consulta les pàgines 13 i 14 de llibre de text.
Per tant, abans de posar-te a escriure, cal que tinguis present els aspectes següents:
Personatges. Quins personatges intervindran? Qui serà el protagonista? Hi haurà personatges secundaris? Com seran els personatges, quines característiques físiques tindran? Quina mena de caràcter tindran?
Tema. Quin tema o temes vols tractar? Amb quina finalitat?
Argument i estructura narrativa. Què explicaràs? Com?
Ambientació. En quin temps i en quin lloc situaràs la història?
Veu del narrador. Qui explica la història? Un narrador extern, un narrador intern?
En els Contes per a un món millor d’Enric Larreula, tambés pren rellevància l’enfocament moral que aporta cada narració, per tant, convindrà que també la consideris.
A la feina!
Producte final. Contes per a un món millor. Conte 8
Activitat 1. Inventa’t i escriu una història on un element natural “prengui vida” i dóna-li una raó per existir, serà el conte número 8. Haurem d’agafar com a possibles eines de treball les següents: el tipus de personatges que apareixen, l’enfocament moral o ètic que té cadascun dels contes, el tipus de narrador que s’usa, els ambients i llocs que apareixen…etc.
Per tal de realitzar l’activitat et utilitza la pauta establerta.
Els dos amics
…és un nou conte d’Enric Larreula. “Els dos amics” té com a protagonistes dos joves irlandesos que volen emigrar a Amèrica perquè els anglesos els han espoliat i empobrit. En James i en Jeremiah són tan amics que, pensant l’un en l’altre, no aconsegueixen el seu somni: embarcar en un vaixell cap a Amèrica.
L’alumnat de 1r ha inventat noves maneres d’acabar la historia, en voleu llegir unes quantes?
[…] Van anar passant el anys, i quant per fi van tenir prou diners els peus van pujar, i ells continuaven treballant, semblava que el destí no estava fet per ells, que mai els permetria fer el viatge.
En James, de tant esforç que feia al dia es va acabant posant malalt, estava molt dèbil i sabia que acabaria morint. Un dia va fer anar a casa seva el seu gran amic per explicar la situació, el vailet hi va anar i quan va veure en James d’aquella manera, es va posar a plorar de cop, sense parar, no ho volia admetre, no n’era capaç.
L’amic es va quedar dia rere dia cuidant d’ell però era inútil. Un dia en James i el jove estaven parlant i de cop a en James li va agafar un atac de cor, en Jeremiah no sabia què fer, i es va quedar allí agafant-lo de la mà i de sobte el gran, a punt de morir li va dir :
– no m’oblidis mai, espero que em recordis sempre, agafa tots els meus diners i marxa, ves-te’n cap allà, segur que tot va bé- i va morir.
En Jeremiah el dia següent va agafar els diners i tal com l’amic li havia dit, va marxar, la sorpresa, va ser que també se’l va endur a ell i el va enterrar allà, a la seva nova terra, Amèrica.
Laura Grau 1r ESO A
(…) Passat dos anys van haver tornat a recopilar diners suficients per anar a Amèrica, i es van adonar que el millor era anar-hi els dos junts. Ara era el moment d’agafar el vaixell, i començar la nova aventura junts, sense separar-se tal i con havien fet sempre. Així doncs van pujar el vaixell amb destí a Amèrica.
Aquest vaixell tenia un cosa en especial, estava ple de fotografies. En elles hi apareixia tota la gent que al llarg del temps hi havia pujat. Aquest fet els va canviar la vida. Allí van trobar una foto del seus pares quant eren joves amb dos nens al coll, i van descobrir que eren ells aquells nens petits, i que per tant havien descobert el secret millor guardat: eren germans.
Fer aquest viatge no els va fer rics però els va fer més feliços. Ara, com a germans, començaven una nova vida a Amèrica.
Nadine Serra – 1r ESO A
Els dos amics van anar estalviant i estalviant fins que van tenir prou diners.
Van estar pensant… volien embarcar cap Amèrica, però els sabia greu deixar aquella terra tan estimada.
Al final van decidir, entre els pocs que quedaven al poble, que estalviarien per poder comprar-se el producte nou “L’ARREGLA TERRES DESTROSSADES” aquell producte servia per reformar la terra perquè poguessin tornar a créixer la fruita, la verdura, els cereals, etc. i refer Irlanda, la seva terra!!!!!
Van treballar fins que el van poder comprar, el van escampar per tota la terra i, al cap d’uns quans dies estaven tots treballant, carregant els fruits cap un vaixell i exportar-los a Amèrica.
Ara, no era Irlanda que necessitava Amèrica, ara, era Amèrica que volia els seus productes.
Així va ser que els dos amics sempre van ser els dos amics.
AMB L’AMISTAT DE DOS AMICS ES POT RECONSTRIUR UNA TERRA
Aina Martí 1r ESO B
[…] Havent arribat el vaixell que els podia portar cap a Amèrica, a l’amic que havia de marxar li va saber tan de greu que va dir:
– Ets un gran amic i mai t’oblidaré. Ara que, ben pensat, un amic com tu no es perd així com així, per tant em nego a marxar d’aquí, prefereixo estar amb tu.
– Però com sobreviurem si no tenim prous estalvis?
– Tu saps bastant de cuina, jo podria buscar un local i gent amb ganes de col·laborar per muntar un restaurant pel poble. Que et sembla?
– Em sembla una idea genial estaria encantat de posar-la en marxa. Ah! i per mi també ets un amic fantàstic i tampoc et vull perdre.
I així van ser feliços per sempre però no van poder menjar anissos perquè no n’hi havia.
Tània Vall-llaura 1r ESO B
[…] Havent arribat el vaixell que els podia portar cap a Amèrica, a l’amic que havia de marxar li va saber tan de greu que va dir:
– Ets un gran amic i mai t’oblidaré. Ara que, ben pensat, un amic com tu no es perd així com així, per tant em nego a marxar d’aquí, prefereixo estar amb tu.
– Però com sobreviurem si no tenim prous estalvis?
– Tu saps bastant de cuina, jo podria buscar un local i gent amb ganes de col·laborar per muntar un restaurant pel poble. Que et sembla?
– Em sembla una idea genial estaria encantat de posar-la en marxa. Ah! i per mi també ets un amic fantàstic i tampoc et vull perdre.
I així van ser feliços per sempre però no van poder menjar anissos perquè no n’hi havia.
Tània Vall-llaura 1r ESO B
Una dosi de felicitat
“La felicitació”, així es titula la primera narració de Contes per a un món millor, el llibre que llegim els alumnes de 1r. La història és divertida i un pèl sorprenent, i a nosaltres ens ha servit per pensar que no cal celebrar res per felicitar un ésser estimat, per això, i per repartir “petites dosis de felicitat” hem escrit els següents textos. Potser n’hi ha algun per tu?
Hola Xènia,
Et vull donar les gràcies per algunes coses:
– Gràcies per a ser amiga meva.
– Gràcies per a ser tant amable amb jo.
– Gràcies per deixar-me fulls per copiar quan ho necessito.
Ara et vull desitjar un bon curs amb totes les teves amigues: Alina, Roxy, Cristina, Irene, Nadine…… I els teus professors !!
Ah, em descuidava de donar-te forces per aguantar les brometes del Roger R., el Roger D., el Marc R., el Marc C., el Quim, el Marcel, el Jonathan……Adéu!!
Queralt Ampurdanès – 1r A
Hola estimat Adrià,
Et voldria felicitar per ser tan rialler i ser tan amable amb tothom. M’agradaria que et quedessis a dinar al Pedrolo però no pot ser ja que el teu pare treballa a l’Escola Agrària.
L’any passat ja érem bastant amics, perquè vivim bastant a prop i perquè ens vam trobar en algun aniversari.
A moltes matèries quan no estem a la classe intentem seure junts. Sobre les classes crec que tenim els mateixos gustos de professors, d’assignatures, etc.
Adrià no t’oblidaré. AdéuPD: T’estimo molt.
Roger Rovira 1r ESO A
Hola,
T’escric aquesta carta per desitjar-te un feliç aniversari. Sé que el teu aniversari va ser fa una setmana però et demano disculpes, estava de viatge.
M’agradaria que m’enviessis una carta amb una llista de diferents coses que t’agradaria que et regalessin perquè jo no sabia què regalar-te. També t’agrairia que el proper dissabte dia 2 vinguessis a dinar a casa, com que és el meu aniversari ho podríem celebrar juntes. Espero la teva resposta.Atentament
Irene Puigtió – 1r ESO A
Tàrrega, 26 de setembre de 2010.
Hola Fidel,
Sóc en Xavier Minguell. T’escric per donar-te una mica de felicitat i també per veure com et va la vida.
Ara t’explicaré un acudit:
-Toni, quina desgràcia! La meva mare va caure ahir pel balcó i ara és al cel!
-Coi ,com rebota la teva mare!
T’ha agradat?
Com et va l’Institut? Has fet amics nous?
Espero que tot et vagi molt bé.
Adéu. Fins aviat.
El teu amic Xavier.
Xavier Minguell – 1r B
Estimada Clara:
Sé que ens coneixem molt poc, Clara, però ja es com si fossis amiga meva de tota la vida. Apareixes i desapareixes sense avisar, però tot i així t’estimo.
Tothom et tracta malament perquè diuen que no et veuen, i jo sé que algun dia sense voler m’assentaré al teu damunt i et faré mal i tot perquè no t’hauré vist, però que sàpigues que ho faig sense voler i que ets molt important per a mi.
Per això, t’escric aquesta carta per felicitar-te i per dir-te que ets molt bona amiga.
Ah! I sobretot que m’encanta el teu caràcter.
ETS IMAGINARIÀMENT GENIAL CLARA!!!!
Un petó,
Elena Serra – 1r ESO B
Som el que escrivim
Escriure és una forma de creixement personal i social.
