FEM RUTLLAR EL PROJECTE

Davant la dificultat que es presenta per fer l’ enquesta, aquest són uns consells que us ajudaran a dissenyar-la.
Penseu que l’objectiu de l’enquesta, és obtenir la màxima informació sobre la necessitat ,els gustos i preferències dels vostres clients potencials.Heu de detectar aquestes necessitats i recollir aquells suggeriments que fan que el vostre producte o servei sigui més desitjat. Vosaltres aneu a resoldre un problema del client i li heu de donar la millor sol.loció , aquella que el fa feliç.

• Indiqueu clarament els vostres objectius de recerca.
Moltes persones són reticents a contestar preguntes personals i a donar les seves opinions. Si s’està desenvolupant una enquesta per a un projecte , és molt probable que els receptors de l’enquesta estiguin més disposats a contestar-la si tenen clar l’objectiu de l’enquesta. A la part superior del l’enquesta, cal explicar-ne breument l’objectiu i assegurar a cada entrevistat que les seves respostes seran totalment anònimes. Per respectar a la intimitat de l’enquestat s’ha d’anomenar les persones com subject1, subject2, etc .

• Incloeu les instruccions de com respondre a l’enquesta
Per tal de recollir uns resultats vàlids, assegureu-vos d’incloure instruccions sobre com contestar el qüestionari de l’enquesta. Les instruccions en general poden ser del tipus:

Si us plau, marqueu la casella corresponent al costat de la seva opció de resposta amb una “x” (X). Marqueu amb un cercle la resposta correcta O.Si us plau, contesti totes les preguntes posant amb la millor opció.

• No demaneu informació personal si no és imprescindible
Moltes persones eviten omplir enquestes quan se’ls demanar informació personal ( raça, nivell d’ingressos, etc ..) Malgrat tot, en molts casos, aquesta informació és necessària per a la investigació. Si es necessita aquest tipus d’informació el millor és posar les preguntes al final de l’enquesta.

• Mantingueu les preguntes curtes i concises
El text de les preguntes ha de ser curt i concís. La millor manera d’assegurar-se que les preguntes estan ben redactades és provar l’enquesta en un petit grup abans de passar-la a la mostra completa.
Mostra: estadísticament representa un subconjunt d’individus d’una població.

• Feu només una pregunta a la vegada
És un error molt comú a les enquestes, i que afecta seriosament al seu anàlisi. Quan es redacta una pregunta, ha d’assegurar-se que només s’està fent una pregunta a la vegada.

• Assegureu-vos que les preguntes són imparcials.

• Al desenvolupar una enquesta heu d’assegurar-vos que les preguntes estan redactades de forma neutral,és a dir, que no s’esta conduint cap a una determinada resposta. Això pot semblar evident, però molt sovint quan s’escriuen les preguntes,

• Feu preguntes que poden ser contestades
Cal assegurar-se que les preguntes que es formulen són preguntes que la gent serà capaç de respondre. L’error més comú és fer preguntes que la majoria de la gent no pot recordar. O preguntes que el públic objectiu no enten.

• Ordeneu les preguntes per temes
Si l’enquesta té més de sis preguntes, has de fer un esforç per organitzar-les de tal manera que l’enquestat pugui respondre-les el més ràpidament possible. Una bona manera d’organitzar les preguntes és agrupant-les per temes.

.Doneu opcions a l’ entrevistat per fer suggeriments en cada una de les preguntes que sigui possible, per tal del conèixer les seves alegries i les seves preocupacions i poder donar-hi sol.locions.

• Presenteu les preguntes en un disseny net i organitzat
Un disseny net, farà que sigui més senzill per a la gent respondre-les i per a l’enquestador recollir les dades.

• Proveu l’enquesta

No es pot passar l’ enquesta fins que no s’ hagi validat per l’ equip de professors.
Un cop desenvolupada l’enquesta, fer una petita prova (5 -10 persones) per assegurar-se que els enquestats entenen clarament les preguntes que se’ls demanen, i que s’esta recollint la informació necessària per la recerca.

Equip de professors de Projecte empresarial.

El “microentorn” o entorn comercial de l’empresa el configuren tots aquells agents que intervenen habitualment en l’espai extern de l’empresa: els proveïdors, que subministren el que necessita l’empresa; els competidors, que fa el mateix que l’empresa (competència directa) o alguna cosa similar o substitutiva del que ofereix la nostra empresa (competència indirecte), i els clients (clients potencials), que compren (siguin usuaris o consumidors) allò que se’ls ofereix.

L’objectiu d’aquest segon pas és buscar i recopilar la informació necessària sobre la situació del mercat i de l’entorn directe en el que s’haurà d’inserir la nostra empresa. D’aquesta forma podrem establir millor les nostres estratègies i prendre decisions més precises.

També és important que decidim quina serà la nostra activitat i triem un Codi d’activitats. D’aquesta forma serà més fàcil trobar la informació pròpia de l’activitat, de la seva evolució i de l’estat actual.

A continuació determinarem el mercat objectiu , àrea Objectiva , clients potencials. En aquest apartat determinaren a quin mercat ens dirigim, quina serà la zona d’ influència del nostre mercat La situació geogràfica, i una imatge el més completa dels nostres clients potencials (edat, sexe, distribució geogràfica, gustos, sensibilitats, nivell d’ingressos, relació amb el producte o servei,…).

Després convé dedicar l’atenció als competidors, fent una relació de les empreses que ofereixen els mateixos productes o serveis que nosaltres, competència directa i els que ofereixen productes similars, competència directes, analitzant la seva ubicació i els productes i/o serveis que ofereixen,  la relació amb els seus clients i la política de preus i/o descomptes. És important saber en què són millors i en que són pitjors que nosaltres i així podrem competir amb allò que serem més bons i millorar en les mancances .

Amb tot, anirem configurat part del Pla de Màrqueting, que ens donarà el coneixement necessari per saber més del micro-entorn i poder diferenciar-nos de la resta.

A.Codina

L’estat de flux de tresoreria ens informa de les transaccions que afecten el disponible de l’empresa; per tant, ajuda a avaluar la capacitat de l’empresa per generar tresoreria, i a fer front a les futures obligacions de pagament.

L’estat de flux de tresoreria pot calcular-se amb dades històriques (un cop ja són conegudes) o amb dades provisionals (quan es té previst que succeiran). En aquest segon cas, l’estat de flux de tresoreria, també anomenat pressupost de tresoreria o de caixa, és una eina molt útil per a les empreses per saber el seu estat financer, ja que permet estimar els dèficits o superàvits de tresoreria que tindrà l’empresa a curt termini i, per tant, actuar en conseqüència.

Què s’ha de tenir en compte per dur a terme un estat de flux de tresoreria ?

Quan es fa un estat de flux de tresoreria és útil distingir els cobraments i pagaments d’explotació dels que no són d’explotació. Els d’explotació són aquells moviments de tresoreria directament relacionats amb l’activitat pròpia de l’empresa (cobrament de clients, pagament de proveïdors, pagament de despesa d’explotació, etc.). Els moviments de tresoreria que no són d’explotació són la resta (cobrament per préstecs, ampliacions de capital, inversions en immobilitzat, devolucions de préstecs, etc.).

Informació necessària per dur a terme un estat de flux de tresoreria

Perquè una empresa pugui dur a terme un estat de flux és necessària la informació següent:

• Saldo final de tresoreria de l’any anterior.
• Previsió de tots els cobraments i pagaments que hauran de realitzar al llarg de l’any.

Apartats que cal tenir en compte

Operacions d’explotació

• Cobrament de clients: diners que cobra una empresa dels seus clients pel fet de vendre’ls els seus productes o serveis.
• Cobrament d’altres deutors: diners que cobra una empresa pel fet de vendre’ls productes o serveis a persones que no tenen el qualificatiu estricte de client.
• Pagaments als proveïdors: diners que paga l’empresa als seus proveïdors pel fet de comprar-los les matèries primeres, els productes semiacabats…
• Pagament al personal: sou que paga l’empresa als seus treballadors.
• Tributs: diners que paga l’empresa a l’Estat en concepte de seguretat social, IVA, taxes, IRPF…
• Pagament a altres creditors: tots aquells pagaments que fa l’empresa a proveïdors per prestació de serveis, com ara advocats, assessors, auditors, publicitat…

Operacions financeres

• Cobrament d’interessos i dividends: diners que cobra una empresa per interessos, majoritàriament del banc, i dividends d’accions que té d’altres empreses.
• Pagament d’interessos i dividends: diners que paga una empresa per interessos de préstecs i altres, i dividends que paga l’empresa als seus accionistes.

Operacions per activitat d’inversió

• Cobrament per vendes d’immobilitzat: diners que cobra l’empresa per la venda dels seus immobilitzats.
• Cobrament per vendes d’inversions financeres: diners que cobra l’empresa per la venda de les seves inversions financeres.
• Cobrament per subvencions de capital: diners que cobra l’empresa amb motiu de subvencions.
• Pagament per compres d’immobilitzat: diners que paga l’empresa amb motiu d’invertir en immobilitzats: màquines, edificis, terrenys…
• Pagament de compres d’inversions financeres: diners que paga l’empresa amb motiu d’invertir en financers.
• Pagament per compres o absorció d’altres empreses: diners que paga l’empresa a tercers per la compra o absorció de les seves empreses.

Impost sobre beneficis

• De l’exercici anterior: impost que paga l’empresa a causa de l’impost sobre societats (normalment les empreses el paguen el mes de juliol).
• Entregues a compte: pagaments a compte que realitza l’empresa amb motiu de l’impost de societats de l’any en curs (tres pagaments anuals: els mesos d’abril, octubre i desembre).

Font del text: GPM  auditors associats, SL.

Ara que estem treballant l’enquesta en el projecte empresarial, m’ha semblat adequat recollir algunes eines d’Internet per a l’empresa que estan destinades a facilitar la recollida de dades en aquesta part de l’estudi de mercat. No obstant, abans de començar, cal tenir en compte que no totes les enquestes i mostres preses a través d’Internet donaran resultats fiables, i que no totes les empreses recolliran respostes representatives des d’aquest mitjà.

Malgrat tot, al tractar-se d’eines que pot gestionar i adaptar el propi usuari de forma gratuïta, no esta mai de més conèixer-la i ressenyar-la. També poden servir per reunir tots els resultats en un únic sistema. De moment, les opcions que us puc presentar són les següents:

Doodle: Ideal per organització d’esdeveniments, i per preguntar preferències horàries i de calendari.

GoogleDocs: Té una opció (formularis) que és idònia per elaborar enquestes, publicar-les, compartir-les i consultar un resum de resultat.

Tutorial per a fer un qüestionari. http://Crear Formularios en Google Drive – 2017