Els 4 factors crítics del naixement d’una idea de negoci

Normalment, s’associa el concepte de “factibilitat” amb els estudis que recomanen acadèmics i consultors realitzar abans d’iniciar una aventura empresarial amb l’objectiu de minimitzar el risc natural que comporta la incertesa. Sense posar en dubte la conveniència d’aquests estudis, vull cridar l’atenció dels emprenedors i emprenedores a consideracions que poden ajudar a validar la viabilitat d’un projecte en la seva gestació.

En aquesta fase inicial, emprenedors i emprenedores de totes les edats se solen enlluernar davant el mite de la idea genial, però la gran majoria de les idees no resisteixen una anàlisis bàsica i arrosseguen a l’emprenedor/a a un remolí de pèrdues i frustracions.

A través d’anys d’experiència amb emprenedors, he pogut identificar un conjunt de quatre variables que tot emprenedor/a ha de considerar el gestar una idea de negoci:

Aquí us deixo un enllaç de 10 idees de negoci que tenen moltes possibilitats d’ èxit per a innovadors en el 2018 

Les idees han d’estar lligades a un mercat

Un dels errors més comuns és pensar que els nostres gustos i aficions són compartits per més gent. Aquest criteri de validació interna és arriscat doncs deixa de banda l’element més important d’un projecte empresarial: el mercat.

És el mercat qui decideix la sort d’un nou producte o servei. Això implica que la idea s’ha de desenvolupar pensant en el que els consumidors necessiten o desitgen, en comptes de pensar en les nostres pròpies necessitats. Encara que les necessitats pròpies o immediates són una bona font d’idees, sempre és convenient validar la seva vinculació amb el mercat.

Una idea cobra valor només si està vinculada a una necessitat que representi una oportunitat, encara que el mateix mercat no conegui encara aquesta necessitat.

Henry Ford va dir: “Si li hagués preguntat a la gent el que volia, m’haguessin respost un cavall més ràpid“.

Ford no va inventar l’automòbil, però va ser qui va tenir l’habilitat empresarial de portar aquesta idea al mercat aprofitant la finestra d’oportunitat.

Pensar en solucions més que en productes

Quan pensem en productes, el nostre espectre mental es tanca a un procés lineal que no admet desviacions. La conseqüència és oferir més del mateix a un mercat que necessita opcions “out of the box“.

Ted Levitt, ho explica de la següent manera: “La gent no vol un trepant de 1/4. Utilitzen un trepant d’1/4 perquè volen un forat d’1/4“. El que la gent vol són solucions.

Si l’emprenedor canalitza la seva idea en termes de solucions, l’empatia amb el mercat es farà més transparent. A més, la solució desenvolupada “out of the box” té més possibilitats de ser disruptiva i crear mercats nous.

Pensar diferent

La diferenciació és un dels valors més importants de qualsevol aventura empresarial. Cada producte o servei ha de tenir una personalitat de mercat que el faci diferent a l’oferta actual tant en característiques interiors com en exteriors. Aquests punts de diferenciació han de ser desenvolupats en harmonia amb les necessitats i expectatives dels consumidors, de manera que aquests apreciïn el valor afegit i el converteixin en un motiu de compra.

Quan Nintendo va llançar la seva consola Wii, molts analistes temien que la seva qualitat de gràfics la condemnés al fracàs. No obstant, Nintendo va concentrar la seva diferenciació en la interactivitat amb l’usuari, factor que per a sorpresa de molts, va ser àmpliament valorat pels consumidors, portant al Wii a alts nivells de vendes.

Nicholas Negroponte, director per molt temps del MediaLab del MIT sostenia que “l’incrementalisme és el pitjor enemic de la innovació“. La temptació d’anar millorant incrementalment un producte, procés o servei pot ocasionar que fem millor cosa que ja és dolent en si mateix, allargant la seva vida i postergant la seva agonia a l’espera que una nova tecnologia li doni el tret de gràcia.

Pensar diferent“, el famós lema d’Apple, bé pot considerar-se el nou mantra de l’emprenedor contemporani.

El fenòmen Rosalia. “Partiendo del flamenco, ha buscado en el trap y en los sonidos más urbanos sus elementos de fusión para crear una obra que no solamente la ha convertido en la diva de los millennials sino que ha llegado al gran público, incorporándose al imaginario colectivo de la música española i internacional”

http://cadenaser.com/programa/2018/11/06/la_ventana/1541509419_382555.html

Timing

La determinació del moment adequat per iniciar una aventura empresarial o llançar un nou producte o servei al mercat és una de les decisions més difícils i perilloses que tot emprenedor ha de prendre.

Els casos d’èxit i de desastre en la història són nombrosos i ben coneguts.

Iridium i el seu pla de cobertura telefònica mundial va ser un grandíssim fracàs atribuïble en gran part a la mida i pes del seu telèfon. ¿Haurien estat diferents els resultats en aquests moments, amb la possibilitat de produir un aparell molt més petit i lleuger?

El primer iPod va ser llançat amb èxit poques setmanes després de l’atac terrorista contra les Torres Bessones a Nova York, moment en què tota lògica feia pronosticar un fracàs.

Kodak va calcular la maduració de la fotografia digital amb molt de retard, el que va fer possible que nous competidors penetressin a un mercat sense el lideratge i domini del gegant de Rochester.

Apple va crear, des d’una cotxera, el mercat de l’ordinador personal en temps en què els estudis de mercat ho creien inexistent, davant la mirada complaent i incrèdula d’IBM.

Davant aquests casos, una anàlisi senzill i pràctic pot ajudar-nos a prendre la decisió correcta.

Està la tecnologia actual en un procés d’estancament? Està saturat el mercat amb l’oferta vigent? Es veuen en l’horitzó nous desenvolupaments o substituts? Estan llestes les condicions de màrqueting per a un nou llançament?

Conclusions

La gestació d’una idea de negoci s’ha de validar abans de prendre qualsevol decisió. Una idea per si mateixa no té cap valor si no està lligada a una oportunitat de mercat.

Així, quatre variables a tenir en compte en la gestació d’una idea empresarial són:

Existència d’un mercat

  1. Desenvolupament basat en solucions
  2. Diferenciació del producte o servei
  3. Determinació del temps correcte.

Les respostes a aquesta anàlisi inicial permetran abordar estudis més sofisticats sobre estratègia, enginyeria de producte i investigació de mercat que maximitzin el potencial d’una idea de negoci.

Quant a Àngels Codina

Hola em dic Àngels i actualment estic fent de professora de cicles formatius a la Salle Manlleu en la especialitat de Gestió administrativa i Administració i finances. En aquests moments porto aquest bloc: Fem Rutllat el projecte, és un bloc de suport per els alumnes d' Administració i finances de Grau superior en els Mòduls 11-13 Simulació Empresarial i Projecte d'administració i Finances. També serveix de suport als alumnes de GM i GS. d' empresa i iniciativa emprenedora i per a tots aquell/@s que us pugui servir .
Aquest article ha estat publicat en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a Els 4 factors crítics del naixement d’una idea de negoci

  1. Mounir Aankad El Ayachi diu:

    La meva idea de negoci que he pensat, seria obrir un gimnàs a Manlleu ja que conec a molta gent que hi viu però que va a entrenar a diferents gimnasos de localitats properes com ara Vic o Torelló per diferents motius com ara la no satisfacció que donen el o els gimnasos que hi ha a Manlleu.
    Per part de la ubicació del gimnàs tinc pensat obrir-lo en alguna nau que estigui en lloguer a la zona industrial no gaire lluny del poble perquè la gent pugui venir caminant sense agafar el cotxe. Ja que en tema lloguer o compra sempre és més barat a les afores que al centre.
    Mounir Aankad

  2. Eli i Txell diu:

    Havíem de pensar una idea per realitzar el projecte d’una empresa, ens sortien varies idees però cap ens va acabar de cridar l’atenció, volíem que fos un projecte que ens cridés l’atenció i fos divertit, bonic i engrescador en fer-lo. Després de molt pensar, vam tenir aquesta idea ja que l’Eli va anar al casament d’una amiga, que és la filla d’aquest Mas EL RICARD i la noia es va organitzar tot el casament allà mateix, va estar parlant amb ella sobre el seu casament i vam veure que aquesta idea de negoci podria funcionar si fos real i podria ser engrescador a l’hora de realitzar-lo. Així que li vam demanar permís per poder fer el treball sobre casa seva per realitzar diferents esdeveniments.

  3. Sergi Vela i Arnau Camprubí diu:

    La nostra idea de negoci seria vendre samarretes especialitzades per esdeveniments o activitats específiques, de qualitat alta, amb un servei especialitzat i una atenció propera. Utilitzaríem la tècnica de seragrafiació, que consisteix en una impressió directament en el teixit, fen el resultat més professional i més durador que l’estampació clàssica.

  4. Monix diu:

    La meva idea és crear un establiment de venda, principalment, de contes personalitzats.
    Dins dels contes personalitzats, hi poden haver diferents gammes o rangs d’edat (0-3 anys, 4-6 anys…) i també n’hi podrien haver d’enfocats als avis o als pares.
    També és una opció fer un servei de retrats, caricatures o il·lustració en general. Que els clients portin una foto i ens diguin que volen un retrat o que volen que els dibuixem amb un estil concret de dibuix, per exemple, manga.
    A més, també pes podria fer un servei complementari de personalització de samarretes, tasses, calendaris, llibretes…

  5. Sergi Guiteras diu:

    La meva idea de projecte empresarial és la d’estudiar la viabilitat, el disseny, la implementació i el pla de negocis d’una empresa l’activitat principal de la qual són la venda de béns i/o productes al públic a través de màquines expenedores o de vending (begudes fredes, calentes, snacks, etc.), a través de l’elecció de diferents estratègies en cada un dels punts valorant aspectes del microentorn i macroentorn.

  6. Yary i Àngels diu:

    La nostra idea és fer una acadèmia d’idiomes per nens que tinguin entre 3 i 8 anys, ja que és l’edat quan els hi és més fàcil assimilar totes es coses noves que van aprenent.
    La metodologia que utilitzaríem seria diferent a la típica que és mitjançant deures, i s’anomena gamificació. Aquesta consisteix en un procés de transformació educativa on se’ls hi facilita l’escolta en un altre idioma, i que a través d’aquest el joc és viscut com experiències d’aprenentatge.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *