l’Anàlisi DAFO

DAFO és l’acrònim de Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats.

En tots els manuals de màrqueting hi ha un nom que es repeteix: Anàlisi DAFO. Més que una nova marca de detergent o l’últim en telefonia mòbil, el DAFO és l’anàlisi de les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats d’un producte, d’ un servei, d’un negoci, de nosaltres mateixos , pel que fa a l’anàlisi extern (on s’emmarcarien les oportunitats i també les amenaces), com en relació amb la pròpia organització, en anàlisi intern (on entren en joc les fortaleses i les debilitats).

És una metodologia d’estudi de la situació competitiva de nosaltres, de la nostra idea de negoci ,d’ un producte, d’ un servei dins del seu mercat i de les característiques internes del mateix. Unes característiques que es poden traduir en debilitades i fortaleses (aspectes interns del microentorn) i les amenaces i oportunitats (que es presenten en l’entorn , macroentorn).

Anàlisis D.A.F.O.

L’anàlisi D.A.F.O apareix dins del Pla de Màrqueting com un capítol de conclusions. Després d’haver realitzat l’anàlisi de posicionament, en el qual l’empresa defineix quina és la “posició” que vol tenir en el mercat, i de l’anàlisi del mercat, en el qual s’estudia l’oferta i la demanda, en aquesta etapa és quan es reflexiona en quina mesura afecten a l’empresa aquestes variables. Agafem tota la informació recollida i en fem un balanç i una classificació.

La finalitat última de l’anàlisi D.A.F.O. és ajudar a establir els objectius de l’empresa i desenvolupar les estratègies de màrqueting i programes en el màrqueting mix que, d’una banda capitalitzin les oportunitats i fortaleses, i de l’altra, contrarestin les amenaces i debilitats.

Plantejat així és bastant senzill, la dificultat rau en saber distingir les amenaces i les debilitats i sobretot en dirigir les accions per aconseguir que aquestes característiques es converteixin en fortaleses i oportunitats. I el més difícil és que les petites i mitjanes empreses s’adonin de la seva utilitat.

El DAFO és un petit trencaclosques que s’ha d’anar acoblant, estudiant i analitzant per convertir-lo en el que és: una eina fonamental per saber quin lloc ocupa cada empresa en el mercat, com enfortir o millorar aquesta presència i com no, per dirigir els passos cap al futur.

dafo

Els elements de l’anàlisi DAFO són els següents:

Debilitats, que són també les capacitats, recursos i posicions assolides que limiten les possibilitats d’aprofitar les oportunitats, per la qual cosa s’ha d’intentar evitar-les o minimitzar-les.

Amenaces, en els quals s’inclouen totes les forces procedents de l’entorn, la competència o el mercat que poden presentar dificultats per a l’empresa, per exemple, pot ser el llançament d’un nou producte al mercat d’un competidor.

Fortaleses, aquí caldria situar les capacitats, recursos i posicions assolides en determinades àrees empresarials i en el mercat, que ajuden a aprofitar les oportunitats o superar les amenaces: tecnologia del producte, imatge, costos, …

Oportunitats, són les forces procedents de l’entorn, competència o mercat que suposen ocasions que l’empresa ha d’aprofitar per millorar la seva posició. Un exemple pot ser la retirada d’un competidor del mercat.

A.Codina

Publicat dins de El projecte pas a pas, General | 8 comentaris

Tràmits administratius

Els emprenedors que volen posar en marxa una empresa necessiten establir relacions amb una sèries d’organismes públics:

Ajuntament: És l’administració pública més pròxima al ciutadà exerceix una triple funció: Controlar que l’obertura de l’empresa s’ajusti a la llei i sigui respectuosa amb la seguretat i el medi ambient.
Posar a disposició de l’empresa la infraestructura de la ciutat i donar suport als emprenedors amb diferents ajudes i subvencions. Grava a les empreses amb diferents impostos de titularitat municipal, és a dir,que també compleix una funció fiscal.

Agència Tributària: Li correspon el control de les empreses des d’un punt de vista fiscal, ja que gestiona tots els impostos que graven l’activitat empresarial i no són de titularitat  municipal. L’empresari comunica l’inici de la seva activitat a l’Agència tributària per formar part del cens fiscal.

Ministeri de treball i Assumptes Socials: té una triple funció: Controlar la inscripció en el sistema de la Seguretat Social tant de l’empresari com dels treballadors i a través de la Inspecció de Treball i Seguretat Social vigilar el compliment de la normativa laboral. Prestar suport formatiu i informatiu als emprenedors mitjançant l’instituí Nacional d’ocupació. A Catalunya, el Servei d’ocupació de Catalunya (SOC). Registres específics obligatoris per a les societats d’economia social.

Comunitats Autònomes: Aquestes administracions solen prestar assessorament als emprenedors a través de les seves agències públiques d’ocupació. També col·laboren en el desenvolupament de vivers d’empreses i solen aportar ajudes i subvencions als emprenedors.

Registre mercantil:
és una oficina pública on s’ha de registrar la constitució de l’empresa. Així com la seva denominació. També és l’organisme encarregat de legalitzar els llibres de comptabilitat obligatoris segons la forma jurídica que adopti l’empresa.

Cambres de comerç: Són institucions de dret públic que agrupen els empresaris amb l’objectiu de protegir els seus interessos i millorar les seves activitats comercials. Entre les seves línies d’actuació n’existeix una de dedicada a la informació i a la formació  emprenedors per a la creació de noves empreses.

Notaria: Oficina que dona fe d’acords privats. És necessària la seva participació en la constitució de societats.Tràmits per la posada en marxa d’una empresa. La posada en marxa de l’empresa requereix una sèrie de tràmits jurídics i administratius que es poden dividir en dos tipus:

Tràmits per a l’ adopció de la persona jurídica:

Són els que s’han de realitzar perquè l’empresa es configuri com una persona jurídica. Per tant, en el cas dels empresaris individuals o persones físiques, aquests tràmits ni són necessaris.

Els tràmits necessaris per a la creació de tot tipus de societats són els següents:

a)   Certificació negativa del nom.

b)   Escriptura pública de constitució.

c)   Liquidació de l’impost de transmissions patrimonials i actes jurídics

d)   Sol·licitud del codi d’identificació fiscal.

e)   Inscripció en el registre corresponent.

Publicat dins de El projecte pas a pas, General | 1 comentari

Viatge del emprenedor 1ª parada el dia 08 d’ octubre del 2021

El proper divendres dia 08 d’ octubre els alumnes d’ Administració i finances  gaudirem de la xerrada  de la Sílvia Valenciano  i en Joan Espino,  dins el  Mòdul de Projecte empresarial . La Sílvia  és  dissenyadora de joies, d’ or i plata  i bijuteria, resident als Hostalets de Balenyà i en Joan es dedica a la part comercial del negoci i té una marca pròpia de roba esportiva HUM. Aquesta parella tant increïble , fan realitat el seu somnis. Ella crea Il·lusions i somnis que et transporten a un món de bellesa i creativitat i  ell  un gran comercial creant històries que t’ omplen de felicitat.

La Sílvia ha aconseguit fer realitat el seu somni  (dedicar-se al disseny i fabricació de joieria artesanal). Fa uns anys que va engegar el seu propi negoci, una botiga-taller de joiera als Hostalets de Balenyà. “Recién llovido” és el nom de la botiga, amb el que ens vol transmetre la frescor dels seus dissenys.

En aquest link, podeu veure la seva obra i les últimes creacions .

 https://www.instagram.com/recienllovido.shop/

El fet diferencial del seu negoci, se’ns mostra en l’exclusivitat dels seus dissenys. Treballa l’or la plata , les pedres i els minerals, amb un tracte curós i una creativitat desbordada. Decora les peces amb motius floral en una clara evocació a la natura i l’entorn que l’envolta, font de la seva inspiració.

També fa feines per encàrrec, treballant l’or i la plata amb uns modelatges exclusius i personalitzats. Li agrada fer la feina ben feta ! Els embolcalls del seus productes estan pensats amb materials reciclats, en els que hi troba una gran versatilitat i ingeni. El seu negoci fa una aposta clara cap a la sostenibilitat i el respecte al medi ambient.

Els preus dels seus dissenys són molt competitius. En les xarxes socials i a Instagram  ha trobat un gran aparador on exposar les seves creacions  i a partir de les storys ens mostra tota la seva creativitat. Disposa, a més, d’una pàgina web i un perfil de facebook, que ella mateixa ha fet i  on hi mostra la seva línia de creacions.

En Joan per altre banda és el que porta la part de màrqueting i la publicitat , des de fa  uns anys ha creat HUM, una línea juvenil de roba esportiva, on hi projecte la seva creativitat i les seves inquetiuts.

En aquest link, podeu veure la seva obra i les últimes creacions .

https://www.instagram.com/weare_hum/

 

El més significat del seu negoci és el seu leit motiv; “guanyar-se la vida amb el que li agrada fer”.

Tot un exemple per els nostres futurs joves emprenedors.

Moltes gràcies Sílvia i Joan per fer-nos partícips dels vostres somnis !

Publicat dins de El projecte pas a pas, Emprenedors | Deixa un comentari

Conceptes clau : Agile, Lean Startup, Desing Thinking

A menudo surge el debate alrededor de estos términos. Las preguntas habituales que surgen son variadas. ¿Es Design Thinking una metodología ágil? ¿Es Lean Startup una versión reducida de Scrum? ¿Son conceptos o metodologías? ¿Son complementarios u opuestos?

Vamos a intentar explicar qué es cada uno de ellos y trataremos de ahondar en si son compatibles o deben de usarse de manera aislada para resolver situaciones concretas.

Agile

Creo que hemos publicado varios artículos relativos a Agile como filosofía u orientación organizacional. Muchos de ellos describen dicha cultura y si queréis profundizar en la misma seguro que os son de ayuda.

Agile es una forma de trabajo, una manera de hacer las cosas, de enfrentar situaciones complejas. Su base es un proceso iterativo, empírico y que persigue una entrega incremental de producto. Su uso, aunque últimamente está expandiendo su terreno de juego, está centrado en el mundo de desarrollo de productos de software.

El foco claro de esta cultura está centrado en la entrega de aquellas funcionalidades del producto que otorguen el mayor valor de negocio.

Agile se focaliza en algo tangible, entregando producto en cada iteración. Como bien indica el Manifiesto Ágil, el “Software funcionando es la única medida de progreso”.

Lean Startup

Lean Startup en cambio es una metodología focalizada en el desarrollo de empresas y productos, que busca un acortamiento de los ciclos de desarrollo con objetivo de descubrir tempranamente si el producto y/o el modelo de negocio son viables.

Esto se logra principalmente mediante la adopción de un ciclo rápido de construcción de un MVP (Minimun Viable Product), testando el mismo, obteniendo información relativa a ese proceso de prueba y validando el aprendizaje, para aplicar todo esto a un siguiente ciclo. Así hasta validar la hipótesis o descartarla.

Se dice que el 90% de los intentos iniciales de crear un producto o una compañía fallan (Forbes) y la razón número uno es el fracaso del mercado: “Se hacen productos que nadie quiere”. (Fortune).

Esta metodología fundamentalmente está orientada a startups o emprendimiento intra-organización.

Su nacimiento en los años 90 y el movimiento emergente de Sillicon Valley tiene al igual que Agile una base fundacional en el sistema de producción de Toyota, Lean Manufacturing.

La gran diferencia entre Lean Manufacturing y su discípulo Lean Startup, es que el primero se centra en construir de la manera más eficiente posible sin decir qué construir, mientras que el segundo trata de confirmar de manera temprana la hipótesis de que lo que se quiere construir es viable, tanto desde el punto de vista del producto como del modelo de negocio que lo rodea.

Citando a Eric Ries, creador de Lean Startup: “El inicio de la fabricación Lean proporciona un enfoque científico para crear y gestionar los inicios y hacer llegar un producto deseado a las manos de los clientes más rápidamente. El método Lean Startup enseña cómo dirigir una startup -cómo dirigir, cuándo girar y cuándo perseverar- y trata de hacer crecer un negocio con la máxima aceleración”.

Design Thinking

Esta metodología se basa en un proceso iterativo en el que prosperamos para entender los llamados puntos de dolor del usuario, desafiar las suposiciones, redefinir los problemas, de manera que seamos capaces de crear nuevas estrategias y soluciones.

En oposición al Brainstorming, Design Thinking promueve la llamada “Lluvia de dolor”, con el fin de comprender plenamente dónde se encuentran esos puntos de dolor del usuario.

Las fases habituales del pensamiento de diseño son las siguientes:

·        Empatizar con los usuarios

·        Definir las necesidades de sus usuarios, sus problema y sus percepciones

·        Idear desafiando los supuestos y creando ideas para soluciones innovadoras

·        Prototipar para empezar a crear soluciones

·        Probar esas soluciones

·        Iterar

En definitiva, Design Thinking es un enfoque centrado en el proceso creativo y de innovación, que toma como pieza central al usuario y se nutre de un conjunto de herramientas para detectar y solventar aquellos puntos que el propio usuario detecta como de conflicto. Tiene en cuenta las necesidades del usuario, las herramientas tecnológicas que están al alcance y cuáles son los requisitos que nos acercan al éxito del producto.

¿Son combinables?

Ciertamente existen solapes entre las aproximaciones Agile, Lean Startup y Design Thinking, pero es posible combinarlas, ya que atacan momentos y objetivos diferentes del proceso empresarial y de creación de productos.

Sumadas aportamos visión empresarial de negocio y viabilidad, combinadas con una clara orientación al cliente, bañadas en una cultura ágil que nos permita iterar rápidamente focalizados en una construcción concreta de producto.

En Internet es muy popular el siguiente gráfico que combina las tres aproximaciones metodológicas con bastante acierto.

Como se puede ver en el gráfico, usamos Design Thinking para enfatizar, definir e idear. Una vez las ideas están concretadas, empleamos Lean Startup para convertir esas ideas en modelos de negocio que soporten productos y, finalmente, combinado con agile, construimos hasta validar y una vez validado continuamos con el desarrollo final de producto en modelo agile, usando la metodología ágil que más encaje con el producto a construir.

Si nos creemos el indicador de que el 90% de las startups fallan porque se centran en generar productos que nadie quiere, el empleo de estas metodologías combinadas, nos pueden ayudar a reducir este riesgo de fallo, así como a detectarlo tempranamente.

Las tres ponen en el centro al usuario, usan la información que obtienen directamente de él para idear, validar y ciclar adecuadamente. Toda esta información nos debe de ayudar a construir productos con una mayor aceptación y satisfacción por parte de los clientes y, por lo tanto, a minimizar el riesgo de fallo.

Conclusión

Definitivamente estas nuevas formas de trabajo confrontan directamente con las viejas tradiciones de planificar en papel, anticipadamente sin conocer adecuadamente el entorno y los detalles del proyecto, basado en suposiciones sin validar y combinado con una lista de especificaciones ya decididas, que nadie se ha tomado la molestia de confirmar con los clientes si son realmente de utilidad.

Esto, más aún hoy en día, es un gran riesgo, que podemos minimizar usando uno o varios de estos enfoques metodológicos que como hemos visto e intuir, nos pueden servir de gran ayuda, ya sea por sí mismos, de manera individual, o combinados.

 https://www2.deloitte.com/es/es/blog/todo-tecnologia/2021/diferencias-agile-lean-startup-design-thinking.html
Publicat dins de General | Deixa un comentari

Pla de Vendes. Previsió de vendes

Fins ara hem estudiat, entre altres coses, quina és la nostre àrea objectiu? D’aquesta àrea objectiu, qui forma part del públic objectiu i qui no?

Les enquestes ens han marcat un abans i un després en el nostre projecte, són el termòmetre que ens marcarà si  aquell públic objectiu que hem dirigit el producte /servei, està disposat a consumir-lo i de quina manera, com nosaltres volíem ?  O amb petites o grans modificacions?

El següent pas serà determinar QUANT? Quant vendrem en aquest mercat i quin posicionament tindrem?

La PREVISIÓ DE VENDES, no tracta de tot el que ens agradaria vendre, sinó com és possible vendre en funció del mercat que volem entrar i en relació a l’estructura de la nostra empresa i recursos.

En definitiva anem a determinar l’objectiu de venda pel proper any del nostre projecte. Aquest objectiu ha de ser: realista, que es pugui aconseguir, ambiciós, definit  amb claredat i comunicar a totes les parts de l’empresa.

Pregunten-nos que ha passat amb aquest dos productes/ serveis que últimament han esdevingut noticia d’actualitat:

L’anàlisi del Macroentor i del microentorn, l’ Anàlisi DAFO, les enquestes amb l’ anàlisi acurat dels resultats, analitzant quina és la quota de mercat amb tots els elements de què disposem ens ajudaran a establir la quantitat a oferir o produir. Hem de tenir en compte per altra banda la nostra capacitat de producció i/o servei.

És convenient utilitzar un procés que sigui el més objectiu possible com determinar el volum total de compra del mercat i marcar la porció que lluitarem per aconseguir , com pot ser un percentatge.

Aquesta previsió de vendes determinarà les meves accions i estratègies comercials per aconseguir els resultats econòmics que vull obtenir, no cal oblidar que aquests s’aconsegueixen a través dels clients, de manera que sempre els tindrem presents, ( canvis de gustos, preferències, situació econòmica, modes…).

No serveix de res fixar uns objectius i asseure’ns a que vinguin a consumir el nostre producte o servei. Hem de tenir una actitud de cerca de clients i de satisfacció d’aquests.

Publicat dins de General | 1 comentari

La investigació de mercats: L’ enquesta

Els experts en màrqueting van descobrir que un dels millors camins per reduir el risc era dirigir el producte cap el públic objectiu. I varen veure que calia acudir a la investigació de mercats, per poder fer una correcta segmentació del mercat.

La investigació de mercats consisteix en “escoltar al consumidor”. La investigació de mercats es dur a terme per oferir a les organitzacions/empreses aquest tipus d’informació per tal que puguin adoptar les decisions més encertades.

Les tècniques utilitzades per fer una bona audició de l’opinió del client són: l’observació, l’experimentació i l’enquesta.
L’enquesta, és la tècnica que majoritariament  fareu servir en el vostre projecte. Caldrà doncs començar per fer un mostreig estadístic.

Tècniques del mostreig estadístic:
En tota enquesta la selecció de les persones que s’hauran d’entrevistar és un procés que és de vital importància en la investigació de mercats.

A quantes persones s’ha d’entrevistar?
Només s’entrevista a una petita proporció del col.lectiu objecte d’interès, és a dir del públic objectiu. Quan més gran sigui la mostra, menor serà l’error mostral. Quan més gran sigui el grau de variabilitat o heterogeneïtat de l’univers mostral, més gran serà l’error.

Com seleccionar les persones que s’han d’entrevistar?
En el nostre cas com que el que farem serà una enquesta, podem utilitzar el mostreig no probabilístic. Es caracteritza per ser un “mostreig per quotes”.

El control del treball de camp i la realització de les entrevistes.
Els resultats de l’estudi seran tant fiables com l’encert del públic objectiu per part de l’entrevistador. Cal fer les entrevistes amb cura i que els entrevistador estiguin qualificats, preceptius i intel·ligents que puguin jutjar o intervenir quan calgui i interrompre si l’entrevista generalitza massa o esquiva algunes preguntes.

El tractament i l’anàlisi estadístic de les dades.
Gràcies a l’ús dels ordinadors i els seus programes, el tractament de les dades obtingudes ha estat relativament fàcil i donen sortida als resultats en funció de les variables demogràfiques del consumidor (edat, sexe, nivell de renda…) i de les variables psicogràfiques o relatives a l’estil de vida.

Endavant i bona feina  !

Publicat dins de El projecte pas a pas, General | Etiquetat com a | Deixa un comentari

La forma jurídica

Una de les qüestions més importants per posar en marxa una petita empresa és l’elecció de la seva forma jurídica, ja que d’aquesta decisió en depenen qüestions tan importants com el nivell de responsabilitat econòmica de l’empresari o el capital inicial mínim del qual disposar. Per això cal realitzar una anàlisi de les diferents formes jurídiques que el sistema legal permet prendre a l’empresari per posar en marxa la idea de l’emprenedor.

Consideracions per determinar la forma jurídica:

1. Activitat o negoci que realitzarà l’empresa objectiu que té l’empresa.

2. Nombre de promotor/s o Emprenedor/s.

3. Responsabilitat a assumir per part de l’emprenedor/s.

4. Necessitat econòmica i financera del projecte empresarial.

5. Aspectes fiscals.

Per a tots aquells que voleu ampliar la informació sobre les característiques, avantatges e inconvenients de cadascuna de les possibles formes jurídiques, podeu consultar en la següent adreça:

http://www.crearcat.com/index.php?idm=1&idio=cat&codi_seccio=2&codi_subseccio=2

 A.Codina

Publicat dins de El projecte pas a pas, General | 13 comentaris

El màrqueting mix ( Preu-Producte-Promoció-Distribució)

Hi ha quatre elements controlables per l’empresa que formen el màrqueting total o màrqueting mix:

Producte, preu, promoció i distribució.

El Màrqueting és el conjunt de tècniques que amb estudis de mercat intenten aconseguir el màxim benefici en la venda d’un producte: mitjançant el màrqueting podran saber a quin tipus de públic li interessa el seu producte. La seva funció primordial és la satisfacció del client (potencial o actual) mitjançant les quals pretén dissenyar el producte, establir preus, triar els canals de distribució i les tècniques de comunicació més adequades.
El màrqueting mix són les eines que utilitza l’empresa per implantar les estratègies de Màrqueting i assolir els objectius establerts.
Actualment,circula alguna teoria que inclou una cinquena P(s).(Package),embalatge.

• Producte : Qualsevol bé, servei, idea, persona, lloc, organització o institució que s’ofereixi en un mercat per la seva adquisició, ús o consum i que satisfaci una necessitat.

La política de producte inclou l’estudi de 4 elements fonamentals:

1. La cartera de productes
2. La diferenciació de productes
3. La marca
4. La presentació

• Preu : És el valor d’intercanvi del producte, determinat per la utilitat o la satisfacció derivada de la compra i l’ús o el consum del producte.

És l’element del mix que es fixa més a curt termini i amb el qual l’empresa pot adaptar-se ràpidament segons la competència, el cost …
Es distingeix de la resta dels elements del màrqueting mix perquè és l’únic que genera ingressos, mentre que els altres elements generen costos.

Per determinar el preu, l’empresa haurà de tenir en compte el següent:
1. Els costos de producció, distribució …
2. El marge que voleu obtenir.
3. Els elements de l’entorn: principalment la competència.
4. Les estratègies de Màrqueting adoptades.
5. Els objectius establerts.

• Plaça o Distribució : Element del mix que utilitzem per aconseguir que un producte arribi satisfactòriament al client. Quatre elements configuren la política de distribució:

1. Canals de distribució. Els agents implicats en el procés de moure els productes des del proveïdor fins al consumidor.
2. Planificació de la distribució. La presa de decisions per a implantar una sistemàtica de com fer arribar els productes als consumidors i els agents que intervenen (majoristes, minoristes).
3. Distribució física. Formes de transport, nivells d’estoc, magatzems, localització de plantes i agents utilitzats.
4. Merchandising. Tècniques i accions que es duen a terme en el punt de venda. Consisteix en la disposició i la presentació del producte a l’establiment, així com de la publicitat i la promoció en el punt de venda.

• Promoció : La comunicació persegueix difondre un missatge i que aquest tingui una resposta del públic objectiu al qual va destinat. Els objectius principals de la comunicació són:

1. Comunicar les característiques del producte.
2. Comunicar els beneficis del producte.
3. Que es recordi o es compri la marca / producte.

La comunicació no és només publicitat. Els diferents instruments que configuren el mix de comunicació són els següents:
1. La publicitat.
2. Les relacions públiques.
3. La venda personal.
4. La promoció de vendes.
5. El Màrqueting directe.

• Per tal d’ampliar la informació sobre el màrqueting podeu clicar aquí

Publicat dins de El projecte pas a pas | 3 comentaris

El macroentorn o factors externs.

En el tercer pas de l’elaboració del vostre projecte treballarem el “macroentorn“, on tractarem de buscar tota aquella informació sobre els factors externs a l’empresa que pugui ser rellevants pel vostre projecte. Ha de ser informació que contribueixi a reproduir el marc o l’escenari on es desenvoluparà la vostra empresa i l’activitat de la mateixa. La vostra empresa, com a activitat econòmica, estarà regulada per lleis, disposicions, ordenances, normatives… D’altre banda es veurà afectada per situacions de crisi o per situacions de bonança en major o menor grau. La dependència del recursos naturals. El tipus de població al que va dirigit el  vostre producte/ servei ( joves, gent gran, famílies…). Els costums ,la cultura de la vostra zona d’influència. La tecnologia i la seva aplicació en els vostres projectes són alguns dels factors que haurem d’analitzar-se en el macroentorn.

Dels diferents tipus de factors externs que existeixen us demanem que analitzeu els següents:

Polítics,Econòmics, demogràfics ,culturals, ecològics o Naturals i Tecnològics.

Cal tenir en compte la influencia que tenen els diferents entorns sobre les empreses.Poden ser diferents d’una empresa a una altra. Hi ha però alguns entorns, que en funció de la tipologia de l’activitat, de la zona d’influència o del servei, poden esdevenir comuns en algunes activitats o negocis. No oblideu però que tots els entorns us afecten en major o menor grau :

Analitzar amb cura el lloc on volem ubicar el nostre negoci/projecte. Hi haurà un lloc físic? A quin públic objectiu el volem adreçar? Quina cultura o costums tenen? Quina tecnologia o mitjans caldrà emprar per tal de fer el negoci competitiu? Com està la situació econòmica de l’àrea objectiu? Quin és el nivell econòmic actual del nostre públic objectiu? Quines normatives haurem de tenir en compte per poder tirar endavant el nostre projecte?

Aquestes són algunes de les preguntes que us podeu fer:

Entorn demogràfic: A quina població objectiu/públic objectiu dirigim el nostre producte? És un segment de la població en creixement? És un segment que s’ha estancat o està en decliu ?

Entorn cultural : Les nostres costums fan que el nostre producte/servei tingui una demanda creixent, necessària o inevitable? Cal tenir en compte que és molt important el lloc on volem ubicar el vostre projecte de negoci ja que el seu enorn cultural pot ser diferent i això pot ser motiu de major o nenor èxit.

Entorn tecnològic: Quins canvis ? quines millores tecnològiques faran que el nostre producte/servei s’ofereixi d’una forma o d’una altre ? Moltes vegades sense aquestes millores ja no és possible ser competitiu. Ex la indsutria de l’ automobil ha d’ anar fent un canvi cap a la producció de cotxes meyns contaminant , cap al cotxe elèctric, solar… Per altra banda les gasolineres tal com les entenem ara aniran desapareixen , desepareixeran uns sectors, per anar-ne apareixen uns altres.

Entorn natural: En quan a la preservació en el medi ambient, processos nets de producció amb el mínim de residus. Incorporació de processos nets de reciclatge i cura del medi ambient  en el vostres productes /serveis.

Entorn econòmic: es dona una conjuntura prou bona perquè el meu negoci pugui ser viable? Tot i la situació de crisi quins elements diferenciadors potenciaré en el meu negoci perquè s’esdevingui un negoci viable? El fet que hi hagi una situació de crisi, em perjudica o em beneficia? Quan la situació de crisi desapareix, no tots els negocis funcionen. Cada vegada el client és més exigent i té més llocs on triar

Entorn polític: com ens podem afectar les normatives i reglamentacions del sector? I les decisions dels polítics que en aquest moment ens estant governant? (tot plegat des d’un nivell local, autonòmic, estatal i supraestatal ( Normatives,reglaments  de la UE).

Aquestes i moltes més són les preguntes que us haureu de plantejar per tal de fer una anàlisi macroeconòmica en profunditat de la realitat que un envolta.

Caldrà que identifiqueu, definiu i seleccioneu les dades més importants.Redacteu un informe sobre cada factor extern. Tingueu  en compte que hi ha entorns que tindran una influència més o menys rellevant en el vostre projecte, però que tots us afecten directe o indirectament.

A.Codina

Publicat dins de El projecte pas a pas | Deixa un comentari

Innovació estratègica

QUE ÉS LA INNOVACIÓ ? images

La innovació consisteix a introduir canvis en els mètodes de treball i producció, en els factors de producció utilitzats o en el tipus de productes o serveis produïts per les empreses de tots els sectors productius, tant en els més intensament tecnològics com en els que en són menys, i tant en el sector industrial com en el de serveis. Alguns són canvis tangibles i d’altres intangibles, com ara els organitzatius, però tots estan dirigits a millorar la productivitat i els resultats de l’empresa.

La innovació pot ser difícil de mesurar, raó per la qual inicialment l’elaboració d’indicadors s’ha centrat en aquelles innovacions que es manifesten en l’obtenció de productes i processos nous (siguin béns o serveis) o que representen millores substancials amb relació als existents, és a dir, el que es coneix com a innovació tecnològica.

Los falsos mitos de la innovación – Xavier Ferràs (UVic – UCC)

Innovación: el fracaso es parte del éxito | Xavier Marcet | TEDxSantAntoni

Publicat dins de General | Deixa un comentari