mirant l’absurd

M’ha arribat aquest vídeo que no té pèrdua. Des de l’humor retrata quant absudes podem ser les persones, esclaves d’opinions i creences que ens fan més nosa que servei a l’hora de relacionar-nos.[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/EpXfHrnghAk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

“Entristécete no porque los hombres no te conozcan, sino porque tú no conoces a los hombres”. Eso es lo que dice la máxima oriental en la que se basa el cortometraje Proverbio Chino del director abulense Javier San Román.
La cinta, que ha sido nominada por la Academia del Cine Español a los Premios Goya de este año 2008, supone el segundo capítulo de la Trilogía mestiza que Javier iniciara en 2005 con el cortometraje Lección de Historia y que cierra el que lleva por título Madrid-Moscú.

Flors d’ombra

“Flors d’ombra” és el títol del llibre que m’he comprat aquest Sant Jordi.

Dies enrera, a la tele, vaig veure una entrevista a l’autor, Aharon Appelfeld. Em va captar l’atenció des del primer moment, amb una vida plena d’experiències duríssimes, transmetia una saviesa que aclaparava. Parlava d’una religió sense paraules, en silenci, de la conexió amb la natura, les persones, l’univers… tot és u, deia.

I continuava: Per ser artista, per fer literatura no n’hi ha prou amb la intel·ligència, cal la integritat. En la integritat hi ha la inocència.

La novel·la és la història d’una vida, inspirada en la de l’auror, el protagonista és un noi d’onze anys.

Ahir vaig començar la lectura i em va atrapar de seguida. Una gran descoberta.

flors-dombra-resolucion-de-escritorio.jpg