Author Archives: Rosa Guàrdia Grau

About Rosa Guàrdia Grau

Sóc la Rosa Guàrdia, mestra d'Educació Infantil i actualment assessora del Programa de Llengua i Cohesió social de l'equip de Girona.

Confiança

 peratallada-febrer-09.JPG

Han florit les mimoses.

Tan discretes durant tot l’any, com branques mortes al començar l’hivern, tossudament, són les primeres de florir cada febrer.

Ningú ho diria que aquella presència feble i poc vistosa pot donar lloc, en ple hivern, a un esclat de color i aromes tan intensos.

Com les mimoses floreixen cada any, les criatures aprenen a mirar, a escolar, a estimar, a parlar, a caminar, a jugar, a comptar, a llegir, a investigar… el terreny idoni el donarà la nostra mirada, la nostra paraula, el nostre afecte, temps i espai per explorar i explorar-se, per créixer i aprendre.

Continuitat

Aquests últims mesos he presentat diverses vegades les “Förskolor” (escoles d’educació infantil a Suècia) a mestres catalanes i en acabar algunes persones m’han preguntat com les nenes i els nens de sis anys s’adapten a l’escola de Primària.

Aquí enllaço unes fotografies que mostren l’aula del grup de 9-10 anys a l’escola Monbijouskolan (Malmö), parlen per elles mateixes, els nens i les nenes s’adapten sense cap estrès a les escoles de Primària sueques.

Seguir la línia d’una manera coherent, responent a les necessitats de les persones, sembla una bona manera d’acompanyar els processos de creixement personal i d’aprenentatge.

Galetes sueques i clima mediterrani

Agafar el millor de cada casa.

Les “Galetes de xocolata de la Marta” i el sol de Canapost.

Com a casa en lloc! Però on és a casa? on hi tens l’aixopluc? on hi tens la feina? on hi ha la gent que estimes? on t’hi sents acollit?

 Cada vegada més persones tenim la casa repartida pel món, un trosset amb les comoditats aquí, un trosset amb afectes allà, un trosset amb la infància més enllà…

Dimarts tornant de Girona, escoltava a la radio el programa “L’ofici de viure” i em va quedar una frase a la qual he anat donant voltes i ara em torna, deia: “els espais també es moren” Tornar a llocs que fa temps he deixat em produeix sovint una sensació agredolça, sovint la realitat no correspon al record, o és més petit o més trist o més fred…

La vida és canvi, és adaptació, és el present amb el que t’ofereix l’ara i l’aquí.

Galetes de xocolata al sol de Canapost.

Gràcies Marta i Marc per acostar-me el vostre món i regalar-me trossets de les vostres vides.

galetes-de-xocolata-de-la-marta.doc

No hi ha mal temps, només roba inadequada

Torno a ser a Suècia, avui hem anat quatre hores d’excusió pels boscos d’Skane, dia gris, pluja fina i una temperatura al voltant dels zero graus.

Ha estat francament agradable, paissatge d’hivern: llacs gelats, encara que no prou per caminar-hi per damunt, fagedes despullades amb una gran estora de fulles i molsa, roures, bedolls, pins i avets altíssims; gran quantitat d’ocells: mallarengues, reietons, un picot… Tornant cap a casa, ja al cotxe, hem apurat fins l’últim moment de claror per voltar per carreteres secundàries i continuar gaudint comtemplant el paissatge de prats i boscos, cases de camp típiques i no tant típiques, algun faisà, moltíssimes oques i un petit grup de cabirols.

Ah! abans de sortir de casa ens hem equipat a base de bé: samarreta i malles tèrmiques, mitjons de muntanya, pantalons gruixuts, algú fins i tot impermeables, polar i anorak, gorro, bufanda i guants

Hi ha coses que no depenen de nosaltres, el temps n’és una. El que sí depèn de nosaltres és la resposta que hi donem, com afrontem les circumstàncies.

Viure instal·lats en la queixa pot ser una gran excusa per no sentir-nos responsables de res, o una trampa que ens porti al desànim permanent.

Hi ha una dita sueca que diu “No hi ha mal temps, només roba inadequada”

sol d’hivern

Un petit-gran plaer és sentir l’escalfor del sol d’hivern a la cara.

Reconfortant, energètic i acollidor m’ajuda a sentir-me en pau.

Una petita-gran satisfació és trobar llibres, autors, que expressen amb fonament el que penso. Està arribant el moment de començar a escriure amb veu pròpia la meva posició respeccte l’Educació Infantil:

— El joc com a eina fonamental d’aprenentatge

— L’expressió lliure i creativa

— El contacte amb la natura

— El respecte pel propi ritme…

Ahir vaig començar a llegir: “Bajo presión” Carl Honoré, és l’autor de “Elogio de la lentitud” Parla de redefinir la infància, que els nens d’avui (món ric) estan massa tutelats, massa organitzats, sobreocupats, que tenim una relació neuròtica amb el temps que no ens deixa gaudir del viatge, ens fixem massa en l’objectiu. Cal disciplina, dir no, estar-hi…

bajopresion1.jpg

Aquest matí passejant pel camí de ronda Calella-Llafranc-Calella comentava el llibre a la Marta i ella recordava a la nena i els nens als quals feia suport escolar, fa un parell d’anys a Barcelona, nens molt petits (4-5-6 anys) i molt normals amb una gran pressió per l’adquisició dels aprenentatges escolars (lectura-escruptura, matemàtiques…) per part de l’escola i dels pares, una societat neuròtica com a mínim.

Compartir amb els meus fills la passió per l’educació i la posició de màxim respecte envers els infants és una GRAN satisfacció, és un dia rera l’altre d’escalfor, de SOL D’HIVERN! 

foc a la llar

Amb les festes un parèntesi ple de família, compres, menjar, amics… i alguna estona preciosa i tanquil·la de lectura:

“L’últim patriarca” Najat El Hachmi

97884970818561.jpg

D’ella ja havia llegit “Jo també sóc catalana”

Té una prosa àgil, plena de vida i d’emocions. Els personatges com les situacions són complexos i ens acosten a mons llunyans i propers alhora. Molt recomanable!

Tocats per la tramuntana

Qui és que no està una mica o molt boig?

Intento conèixer els meus punts febles i no deixar-me dominar per ells, me’n faig amiga, els dóno una mica d’atenció i em proposo dedicar energies a CONSTRUIR, a fer, a estimar. Protegint-me de mi mateixa, estimant-me per ser feliç i fer feliços els que m’envolten.

Avui celebrem que ja tenim l’oli, 245 litres, fruit de la constància en els propis somnis, en aquest cas els d’en Jaume.

tardor-2008-24.JPG

fa fred

fred a les mans

fred als peus

fred al cor

He de buscar llenya per fer un bon foc,

prou intens per escalfar-me l’ànima.

camprodon-11-12-08-20.JPG

Aquesta deliciosa proposta de la fotografia la vaig trobar al CEIP Dr. Robert de Camprodon.

La Rosa i la Núria em van acollir amb interès i amabilitat, la visita a l’escola va ser un regal per a la intel·legència. La creativitat era a l’aire, la vida a tots els racons. Gràcies!