Foc a la llar

Aturar per uns dies el ritme frenètic del nostre temps ens permet enviar-nos postals, poemes i desitjos de felicitat. També tenim la possibilitat de dedicar-nos a pensar en els altres, ni que sigui per comprar o elaborar un regal, o pensar l’àpat que ens plaurà a tots i farà que aquests dies siguin encara més especials.
A casa, després de fer cagar el Tió hem sopat peix i marisc, i al dinar de Nadal sopa de la reina, filets amb foie i salsa de ceps i compota de poma, pinya, turrons, neules…
Entre les felicitacions i poesies que he rebut, aquestes m’han arribat especialment, la que m’envia la Marta Turró:

Parlen les dones,
la seva poesia
tendra i forta.

Ben pocs s’aturen
a escoltar aquestes veus,
que, trasbalsades,
un nou llenguatge diuen
nascut al fons dels segles.

Montserrat Abelló

La que m’envien les companyes/s del CRP:

De les boires incertes
i dels anys de grisor
en naixeran llums
de futures certeses
i enrenous i cridòries
de nova il·lusió.
Als ulls apagats
retornarà la vida
i les mans oblidades
retrobaran sendes
d’altres mirades
amb cor de Nadal.

I la de l’escola Carrilet:

És Nadal al meu cor

quan somrius content de veure’m

quan la nit es fa més freda

quan forgem un món millor.

 I les llums de colors

m’il·luminen nit i dia

les encens amb un somriure

quan em parles amb el cor.

 

foc a la llar

2 thoughts on “Foc a la llar

  1. Maria Morcillo

    El temps passa tan de pressa… Nadal estava per arribar i ara, ja ha passat! Així és que hem de gaudir de tots, dels petits moments que ens ofereix la vida… i del temps que tenim, per dedicar-lo!!! Que el 2010 ens porti una educació “lenta”, una felicitat “lenta”…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *