Síntesi anual del projecte d’innovació educativa d’Expressió i Comunicació Audiovisual

El plantejament dels objectius i activitats que s’havien de fer va costar de definir.

Una de les coses a tenir en compte va ser el nivell dels alumnes en el domini dels mitjans TIC:

• Saber editar un document, amb les eines que el programa d’edició implementa de: formatar text, estructurar frases, inserir imatges, corregir, modificar, desar, recuperar arxius, etc.

• També havien de tenir coneixements sobre imatge fixa: enquadre, llum, format de presa, format digital, inserció d’elements i edició .

• El vídeo com a eina fonamental al mon de la comunicació té unes tècniques associades, com per exemple : la captació, el processament i la reproducció, i unes eines, complexes,  específiques que cal dominar o saber utilitzar.

Totes aquestes premisses fan d’aquest crèdit tot un repte donada la mancança de formació específica del alumnes en aquests trets.

Així doncs tenint en compte el tipus d’alumnat i la seva formació TIC, vaig pensar que lo millor, que es podia fer, era alliberar-los, en part, d’aquestes  tasques de tipus tècnic i enfocar la formació més específicament en la creació dels continguts de la comunicació en si mateixa que no pas en els sistemes de tractament i difusió. Tot i així, el mitjà d’elaboració dels continguts a estat l’ordinador com a eina fonamental, per crear els documents base, i també l’ús de la xarxa informàtica del centre per tal de desar, agrupar i imprimir.

Una de les activitats, molt interessant, amb possibilitats interdisciplinàries i que ens proporcionava un camp de treball molt diversificat, vaig estimar, era el treballar l’enquesta.

L’enquesta, efectivament, ens proporciona la possibilitat de treballar la confecció i guionatge d’una serie de preguntes que condueixen a cercar un tipus d’informació, la interacció que s’estableix entre l’enquestador i l’enquestat pot evolucionar en diàleg on el tema cercat quedi suficientment explicitat. La habilitat i la informació sobre el tema, de l’enquestador, és decisiva per l’interès final de la informació donada per l’enquestat. En aquest sentit ja podem establir varies àrees de treball:

• recerca d’informació sobre un tema en concret.
• triatge de la persona a enquestar: ha de posseir la informació.
• elaboració d’una sèrie de preguntes seqüencials en ordre d’importància i interès.
• determinar en lo possible l’arbre de diversificació ( referències, opinions, deduccions…) que es pot donar durant el diàleg.
• fer la llista definitiva i establir el guió de l’enquesta.

Donat que el crèdit versa sobre l’expressió audiovisual on la cerca, interpretació, anàlisi, i creació de la informació es pot donar en àmbits molt variats i diversos també sorgeixen vàries àrees de treball molt interessants i d’aplicació d’eines TIC:

• expressió escrita ( documents, Internet ).
• expressió gràfica ( imatge fixa, vídeos, TV, pel·lícules ).
• expressió oral ( gravació en veu: articles, poemes, contes, històries de ficció ).

Les possibles activitats eren molt diverses, les seves possibilitats de treball pedagògic amb els alumnes també i el grau de formació, del nois i noies, en àmbits tan diversos no homogenis. El temps assignat per cada activitat depenia, per tant, més del alumnes i el seu grau d’implicació que de les tasques a fer.

La notícia com a forma d’explicar fets que s’han viscut de forma espontània pot ser suficient i amena. Segons l’enfoc i l’ènfasi en certs passatges es determina al final una versió dels fets.

Cada narrador pot oferir una narració que interpretada pels que escolten, o llegeixen la història o relat, poden tenir un major o menor grau de de certeça de l’ocurregut, també poden aportar confusió o aclarir conceptes. Per tot això podríem dir que tenim al fin diferents visions de l’ocurregut segons la intenció o el propòsit del que explica.

Creiem que l’ús del conte és clau i essencial a l’hora d’aprendre un idioma. Els contes ofereixen una manera divertida i entretinguda d’aprendre estructures, sons i vocabulari específics del idioma. Concebrem, explicarem, aprendrem, representarem o interpretarem contes.
Un conte és una narració escrita en prosa, generalment breu. Els contes poden ser tan de caràcter fictici com real.

• Els contes tradicionals venen de la tradició oral de cada cultura i acostumen a tenir elements meravellosos o ensenyar una lliçó moral.

• El conte literari, en canvi, es distingeix d’altres formes narratives com la novel·la bàsicament per l’extensió (s’acostuma a prendre com a mesura el fet que es pugui llegir d’un sol cop, tot i que els límits no són exactes).

Concebre la història necessita d’una motivació especial que determina uns fets ubicats en temps i espai amb uns personatges que tenen unes relacions establertes entre ells i el seu entorn, fictici o real.

Explicar un conte no és una tasca fàcil, es necessiten unes dotes especials de control en la verbalització, en la cadència, les expressions gestuals… que donguin vida a la història i els personatges.

Representar un conte de tal forma que es pugui crear un document audiovisual que es pugui difondre en mitjans TIC tampoc no és una tasca gens fàcil.

De la mateixa manera que en una representació teatral cal fer un guió de la història, organitzar un equip d’alumnes que donguin vida als personatges, fer els assajos, gravar les proves, triar les que han sortit bé, editar els arxius amb un programari especial i de dotació, enviar els arxius a la xarxa i penjar-los. Tot això comporta una dedicació extra del professor en temps i esforç que caldria considerar. Tanmateix el temps d’alumne per crèdit és curt i per tant els objectius i continguts que es volen assolir s’han d’escurçar segons les característiques del grup trimestral.

Aquest crèdit es realitza en 35 hores per trimestre. Està dins de la franja de variables. Cada trimestre canviem d’alumnes. Per cada setmana es fan 3 sessions de 55 minuts cadascuna.

Ja s’ha dit en els ítems anteriors que si bé els temps disponible per grup és el mateix, 35 hores, a l’hora de treballar uns continguts he hagut de tenir en compte el potencial del grup i de forma individualitzada la capacitat de l’alumne/a per tal de triar les activitats que motivessin el grup en general, tretes les diferències d’opinió.

Per tot això s’exposen més activitats i continguts dels que es poden assolir en un trimestre i grup.

D’aquesta manera he pogut treballar, en cert sentit, l’adaptació curricular i la diversitat dins de l’aula.

Darrere la pantalla:
passeig per dintre d’una emissora de TV. ( 2 sessions )
estructura i oficis que la integren. ( 3 sessions )

Els informatius;
la notícia. ( 5 sessions )
criteris informatius ( 1 sessió )
la importància de la imatge en la selecció de la informació de la televisió. ( 3 sessions )
el llenguatge visual i les notícies. ( 4 sessions )
La selecció dels missatges. ( 2 sessions )
La forma de les notícies en televisió. ( 3 sessions )
l’enquesta i el reportatge. ( 2 sessions )
gravació d’enquestes. ( 3 sessions )
gravació de notícies. ( 3 sessions )

Altres formats:
els esports ( 3 sessions )
els concursos ( 4 sessions )
els videoclips ( 5 sessions )

Els relats de ficció:
l’audiovisual en la tradició narrativa. ( 2 sessions )
característiques de la narració. ( 1 sessió )
la narració audiovisual com a transmissió de valors. ( 4 sessions )
el guió de teatre. ( 2 sessions )
gravació d’una obra de teatre. ( 4 sessions )

La publicitat
necessitats i productes. (2 sessions )
el so i la imatge com reclam. ( 3 sessions )
gravació d’anuncis. (4 sessions )