RETROVADES

El dia 21/01/95 va néixer una nena que es deia Maria, ela seus pares eren molt feliços.

Al cap de 9 anys van començar les discussions dels seus pares. Desprès de dos mesos de discussions es van separar. Quan es van separar, la nena anava cada 15 dies amb cada un dels seus pares.

El pare estava casat amb una dona del Brasil que es portava molt malament amb la Maria, ella i la dona del seu pare no es parlaven gaire fins que van arribar els maltractes psicològics, fins que la Maria se van cansar i no va voler anar mes amb el seu pare.

la nena i unes quantes amigues seves fumaven fins que un dia un amic de la seva tieta la va veure fumant  i aquell home l’hi va dir a la seva tieta.

la seva tieta l’hi va dir al seu pare i el seu pare es va enfadar molt amb la Maria.

El seu pare va decidir que agafarien la custodia i que la separaria de la seva mare però ella no volia anar amb el seu pare perquè no es volia deixar enrere tota una vida plena de felicitat i tots els  seus amics. L’hi va donar 15 dies de marge per avere si canviava d’opinió i la Maria estava molt espantada. Al cap de uns dies va tenir que anar parlar amb el advocat per preguntar-l’hi que volia fer, la Maria l’hi va dir que es volia quedar amb la seva mare.

Al cap de unes setmanes va haver el judici va ser molt llarg perquè tenien que parlar de moltes coses, al final va guanyar el seu pare.
van passar mesos que tot anava molt bé però la pobra Maria estava molt disgustada i espantada perquè no tenia amics, van començar un altre cop els maltractes psicològics de la dona del seu pare. la Maria va trucar a la seva mare i l’hi va explicar tot.

La seva mare li a dir que tranquil·la que ja s’arreglaria. ella  no va poder esperar i es va escapar de casa. va agafar el tren i se’n va anar cap a casa seva. La seva mare en veure-la la va fer una gran abraçada i li va dir que anessin a veure l’advocat. L’advocat va convocar un altre judici i va guanyar la seva mare, la Maria ja te 16 anys i esta feliç vivint amb la seva mare, i no a tornat a veure mai mes al seu pare.

—————————————————————————————

 

 GUIÓ

A la clínica…

(el pare està nervios esperan que neixi la seva filla Maria, de sobte se sen un crit i uns plors)

INFERMERA: senyor Jonathan Ruíz!

PARE: si, jo!

INFERMERA: li vinc anunciar que la seva filla acava de neixer

PARE: la puc veure?

INFERMERA: esperi un moment que ara l’estem netejan.

PARE: dacord, i la meva dona com està?

INFERMERA: la seva dona està bé, el part a sigut   ràpid i no hi ha agut complicacions

A casa…al cap de 1 any

MARE: venga filla meva, anem a dormí.

FILLA: xupete, xupete.

MARE: te el xupete.

(arribe el pare)

PARE: ja soc a casa!

MARE: hola,com anat la feina?

PARE : be, però estic molt cansat

MARE: ja tens el sopar a taula.

PARE: d’acord

Al cap de nou anys…

FILLA: mama, ajuda’m a fer els deures.

MARE : ara no puc que tinc que posar la rentadora, diga-li al teu pare que ell esta mirant la tele!

FILLA: papa ajudam a fer els deures.

PARE : digali a ta mare que ara estic enfeinat.

FILLA: però si només estàs mirant la tele

PARE: però ara no tinc ganes de ajudar-te!

Al dia seguent…

FILLA: e tingut els deures malament per culpa teva !

PARE : a sobre per culpa meva!

FILLA: si per culpa teva!

PARE: deixa’m estar que tinc son!

MARE: no li parlis així a la nena!

PARE: es que m’està molestant!

MARE: tu me molestes sempre i no te parlo així!

PARE: quan te molesto jo!

MARE: tu mai m’ajudes en res !

PARE : deixa’m estar tu també !

( a partir d’aquell dia les discussions van continua repetint-se)

Al cap de dos mesos…

MARE: em vull divorciar!

PARE: molt bé però desprès no me vinguis demanant perdo!

MARE: tranquil no ho faré, demà mateix ja me buscaré un advocat

PARE: jo també!

Al judici…

JUTGE: la sentencia serà per la senyora Neu Sociats, aquí sacava el judici

(el pare es mira a la mare amb cara de venjança)

Al cap d’un any…

PARE: Maria, em caso amb la Elia

FILLA: que?!

PARE: si ho em decidit

FILLA: d’acord, si es el millor per tu, ja mesta be

Al casament…

MOSSEN: jo declaro al senyor Jonathan i la senyora Elia marit i mulle

(els nuvis es van dona un peto, i tots aplaudint)

A Cervera…

NURIA: que voldràs queda aquest cap fe setmana?

MAIA: no puc marxo a la Seu amb el meu pare.

NURIA: que be!

MARIA: no gaire be, no suporto la dona de el meu pare, des de que es van casa, ell es diferent, i me diu unes coses que no son normals, com per exemple que tinc que anar al sociòleg, perquè estic boja i moltes coses mes! També no me deixa sortí de casa, o passo molt malament!

ADRIA: i que li as dir a la teva mare?

MARIA: si alguna cosa

ADRIA: digali a el teu pare que no vols anar mes amb ell i ja estarà tot solucionat.

MARIA: si faré això! Moltes gràcies a tots dos!

Al cap de dos hores…

(La Maria esta trucan al seu pare)

PARE: si?

MARIA: papa, podem parla un moment?

PARE: si clar! Que passa?

MARIA: no vull venir mes amb tu…

PARE: perquè?

MARIA: perquè amb la Núria estic malament, no me pare de dir coses que me fan sentir molt malament, i per això me quedo aquí Cervera.

PARE: d’acord, si algun dia vols venir m’ho dius que te vindré a buscar.

MARIA: gràcies, t’estimo molt!

Al cap de uns mesos…

ADRIA: passa  un piti Maria, sis plau

MARIA: te home te!

ADRIA: gràcies

MARIUS: passa un mexero.

ADRIA: te…

Al cap d’una estona…

(tots fumant)

LUIGI: hola Maria, que fas?

MARIA: aquí amb els amics

LUIGI: i fumant no?

MARIA: sis plau no li duguis a la tieta.

LUIGI: oi tan que li diré, adéu!

MARIA: adéu

Al cap de dos setmanes…

(Sona el telèfon de la Maria)

MARIA: si?

PARE: Maria, ma dit la tieta que el Luigi ta vist fumant!

MARIA: que?

PARE: ara tas passat! Aniré al jutjat i ja veuràs, et separaré de la teva mare i de tots els teus amics!

MARIA: però papa! No m’ho pots fe això!

PARE: oi tan que ho puc fe!

Al judici…

JUTGE: la custodia es per…. el pare, sacava aquí el judici

(la Maria es va posa a plora)

A l’endemà…

MARIA: te trobaré a falta!

MARE: jo també

(la Maria es va despedir dels seus amics i va marxa)

A casa del seu pare …

ELIA: anem a la piscina

MARIA: d’acord me vaig a posar el banyador

ELIA: i qui ta dit que tu també vens!

MARIA: però

ELIA: quan arribi vull  el dina fet i no entris a la meva habitació!, a i  menporto el teu mòbil perquè no vull que parlis amb ningú!

MARIA: d’acord…

(la Maria ja no podia aguantar mes i va agafar el mòbil al seu pare que se l’havia deixat i va truca a s’amaré plorant i li va explica tot lo que havia passat)

MARIA: mama no puc mes! Vull baixa cap aquí Cervera

MARE: tranquil·la ja o arreglarem

(la Maria  no es va pogué espera i va marxa de casa)

A Cervera…

MARIA: mama!!!!

MARE: que i fas aquí?

MARIA: no e pogut aguantar mes i m’he escapat

MARE: nem a parlar amb l’advocat

MARIA: d’acord

Al bufet…

ADVOCAT: avere convocarem un altre judici

MARE: d’acord

Al judici….

JUTGE: em parlat de moltes coses i e decidit que la nena es queda amb la mare, i a la senyora Elia li posarem una denuncia per maltractaments sociològics.

Al cap de unes hores:

MARE: per fi tornes a ser aquí

MARIA: si i no aniré mes amb el papa! Que bé!

Al cap d’uns anys…

NURIA: que no as tornat a veure el teu pare?

MARIA: no!

NURIA: estàs millor aquí amb nosaltres?

MARIA: clar!

…FI…

( BASADA EN HECHOS REALES)

Mercè Martí

Neu Sociats

Jonathan Ruiz

Nivell 2n ESO

 

 

 

La casa perillosa

L’argument

La historia tracta de uns nois que van a una casa en la que no vivia ningú. Entrant en la casa tenen unes quantes aventures: cauen en una trampa, i no poden sortir, descobreixen una casa que semblava que estigues abandonada, però en realitat no ho era, perquè quan van decidir marxar, es van trobar cara a cara amb el amo de la casa, que els amenaça a quedar-se amb ell fins a la mort. Els nens en sentir això comencen a córrer i aconsegueixen sortir de la casa.

 

Els personatges:Els 4 nens són uns nens normals, amb un vestuari normal i corrent, En canvi el senyor de la casa, es un vell amb el aspecte de solter, i amb un mal comportament .

 

Guió

-Tota la colla hi decideixen anar amb aquell lloc, i arribats allà un de ells diu:

Víctor: I si ens passa alguna cosa aquí dintre?

Arnau: Que vols que ens passi, que no veus que no hi viu ningú aquí?!

Màrius: Ja ho se però val mes que algú es quedi a fora.

Luigi: Llavors hem quedo jo.

Víctor: Molt be. Vinga entrem!

-Llavors van entrar i van veure una porta que estava tancada. De fet era l’única que era tancada.

Arnau: Que tal si la intentem tirar aterra i veiem que hi ha a dins?

Màrius: Doncs va fem-ho!

Amb dos no ni havia prou així que ho van intentar tots, i després d’uns quants cops forts, van aconseguir-ho. Peró com que tots feien força per tirar la porta a terra, van caure tots dins d’un forat que hi havia darrere la porta.

Màrius: I ara que fem?

Arnau: Estem perduts!!!!

Màrius: Que tal si provem de sortir?

Víctor: Tu ets tonto o que?Que no veus que el forat fa mes de 3m?

Màrius: Tens raó. Provem de buscar una corda o alguna altra cosa per sortir.

Tot buscant l’Arnau troba un manillar d’una porta i l’estira.

Arnau:Mireu he trobat una sortida.

Màrius:Oh que be, ens em salvat d’aquesta.

Víctor:Vinga intentem sortir d’aquí, i d’aquesta casa!!

Van anar pel passadís que hi havia darrere la porta fins que van veure unes espelmes enceses.

 

Màrius:Qui les deu haver encès aquestes espelmes? Perquè jo no veig a ningú per aquí.

Víctor:Val mes que marxem!

Arnau:Sí, el Victor té raó.

Van marxar d’aquell lloc, i tot caminant veuen una porta.

Màrius:Ja ens hem salvat!

Arnau:No estiguis tan segur, a lo millor ens falta un bon tros per sortir d’aquí.

Màrius:Mirem que hi ha a l’altra banda de la porta!

I ho van fer, però amb mes precaució, no com l’altra vegada.

Víctor:Ei mireu!; una habitació amb coses.

Arnau:Si, mireu un llit, un armari, una taula, cadires, una tele vella;…

Màrius:Aquí hi ha un lavabo.

Víctor:I aquí una cuina.

Màrius:Aquí hi devia viure algú.

Arnau:Vols dir, hi viu algú.

Víctor:Per que ho dius això.

Arnau:Perquè no hi ha pols.

Màrius:I mirant-ho be la banyera esta molla.

Arnau:Val mes que marxem. Això hem comença a fer por.

Víctor:Sí vinga marxem d’un vegada!

Tots es giren, i preparats per marxar, es troben un senyor al seu davant. Era un senyor alt amb una cara de solter, i amb un bastó a la mà.

Senyor(Jonathan):Que hi feu aquí vosaltres?

Víctor:Perdoni senyor però hem caigut per un forat i hem anat a parar aquí.

Tots a la vegada(menys la Èlia):Si, diu la veritat.

Senyor:Peró en realitat que busqueu?

Arnau: Hem volgut veure que hi havia dins d’aquesta casa.

Víctor:Calla tonto!!!!

Senyor:No m’agrada el que he sentit! Ara us quedareu aquí amb mi tota la vostra vida tancats amb clau, dins d’aquesta habitació.

Tots van arrencar a corre qua van sentir això. El senyor anava darrere d’ells. Tot corrent l’Arnau veu una corda, l’agafa, i la tira cap a dalt del forat per sortit. Van aconseguir sortint-se sans i estalvis. El Luigi, fart de tant esperar entra dins la casa i veu els altres, i els pregunta:

Luigi:On havíeu estat tant temps?

L’arnau li explica tota la historia, i en Luigi no s’ho creu. Al cap de dos minuts, apareix el senyor, però estaven tant concentrats en pensar el que els hi havia passat, que ni van veure el senyor,que s’acostava i els preguntà:

Senyor:Encara seguiu aquí?

Tots s’havien espantat i van tornar a córrer fins fora de la casa.

Arnau:Que ara t’ho creus?

Víctor:Es molt raro això!

Màrius:Val mes que ho oblidem.

Víctor:Si tens raó, i a demés ningú ens creuria.

 

Nom:Màrius Maftei.