DELS ARBRES

De com hi ha arbres que no perden la fulla a l’hivern

Guió teatral del conte tret de la següent adreça

Narrador/a: Vet aquí que una vegada hi havia un   pobre pardal que no podia volar.
                     S’acostava l’hivern, i tots els ocells marxaven de viatge ca  a terres 
                     més càlides.

     “La Griva, el Tord i el Gall” cançó

Narrador:     Però ell, ferit d’una ala, no havia pogut marxar amb els altres ocells que 
                      anaven cap el sud.
                      Només li quedava intentar aixoplugar-se i passar l’hivern com pogués.
                      Va pensar que podia fer un niu entre les fulles d’un arbre.
                      S’acostà a uns arbres de fulles tendres i clares.

Pardal:         Pollancre, què podria passar l’hivern amb tu?
                      No puc volar i ja fa molt de fred.

Pollancre:  De cap manera!
                     Els hostes només porten mal de caps.
                     Vull viure sol, jo!

Pardal:       Ametller, què em deixaries fer el niu a les 
                     a les teves branques? 

Ametller:   Pobre de tu!
                     No vull cap niu a les meves branques.
                     Fora d’aquí!

Pardal:       Pomer, que podria passar l’hivern amb tu?
                     No puc volar i ja fa molt de fred.

Pomer:      De cap manera!
                    Els hostes només porten mal de caps.
                    Vull viure sol, jo!

Pardal:      Cirerer, que em deixaries fer el niu a les 
                    a les teves branques? 

Cirerer:     Pobre de tu!
                   No vull cap niu a les meves branques.
                   Fora d’aquí!

   “El Rotlletó” cançó

Narrador: El pardal es va quedar molt trist.
                       Si ningú no el volia ajudar, es moriria de fred.
                       Llavors un pi el cridà.

Pi:                  Ep pardal!
                       Si vols, pots fer el niu a les meves branques.

Pardal:         Moltes gràcies!

Pi:                 Tria la branca que t’agradi més, però jo t’aconsello
                        aquesta   que sempre hi toca el sol.

Narrador: Al costat del pi hi havia un avet, un garrofer, 
                       i una alzina que varen dir:

Avet:             Jo et protegiré del fred.

Garrofer:     Jo et protegiré del vent.

Alzina:         Jo et donaré els meus aglans perquè no passis gana.

Pardal:         Moltes gràcies a tots.

Narrador:     El pardal estava molt content i molt agraït als tres arbres.

“Tinc un arbre amic”

Narrador:  En això que un dia arribà el vent i 
                     s’assabentà de la història del pardal.
                    Va parlar amb els seus fills i els digué:

Vent:         Bufeu tots els arbres, bufeu los tan fort
                   que perdin les seves fulles.
                   Però no bufeu el pi, l’avet, el garrofer ni l’alzina,
                  que han ajudat al pardal.

“Virondom, virondeta”

Narrador:  I d’això ve que el pi, l’avet, el garrofer i l’alzina
                    No perdin les seves fulles a l’hivern.

“Els ocells han arribat”