RETROVADES
El dia 21/01/95 va néixer una nena que es deia Maria, ela seus pares eren molt feliços.
Al cap de 9 anys van començar les discussions dels seus pares. Desprès de dos mesos de discussions es van separar. Quan es van separar, la nena anava cada 15 dies amb cada un dels seus pares.
El pare estava casat amb una dona del Brasil que es portava molt malament amb la Maria, ella i la dona del seu pare no es parlaven gaire fins que van arribar els maltractes psicològics, fins que la Maria se van cansar i no va voler anar mes amb el seu pare.
la nena i unes quantes amigues seves fumaven fins que un dia un amic de la seva tieta la va veure fumant i aquell home l’hi va dir a la seva tieta.
la seva tieta l’hi va dir al seu pare i el seu pare es va enfadar molt amb la Maria.
El seu pare va decidir que agafarien la custodia i que la separaria de la seva mare però ella no volia anar amb el seu pare perquè no es volia deixar enrere tota una vida plena de felicitat i tots els seus amics. L’hi va donar 15 dies de marge per avere si canviava d’opinió i la Maria estava molt espantada. Al cap de uns dies va tenir que anar parlar amb el advocat per preguntar-l’hi que volia fer, la Maria l’hi va dir que es volia quedar amb la seva mare.
Al cap de unes setmanes va haver el judici va ser molt llarg perquè tenien que parlar de moltes coses, al final va guanyar el seu pare.
van passar mesos que tot anava molt bé però la pobra Maria estava molt disgustada i espantada perquè no tenia amics, van començar un altre cop els maltractes psicològics de la dona del seu pare. la Maria va trucar a la seva mare i l’hi va explicar tot.
La seva mare li a dir que tranquil·la que ja s’arreglaria. ella no va poder esperar i es va escapar de casa. va agafar el tren i se’n va anar cap a casa seva. La seva mare en veure-la la va fer una gran abraçada i li va dir que anessin a veure l’advocat. L’advocat va convocar un altre judici i va guanyar la seva mare, la Maria ja te 16 anys i esta feliç vivint amb la seva mare, i no a tornat a veure mai mes al seu pare.
—————————————————————————————
GUIÓ
A la clínica…
(el pare està nervios esperan que neixi la seva filla Maria, de sobte se sen un crit i uns plors)
INFERMERA: senyor Jonathan Ruíz!
PARE: si, jo!
INFERMERA: li vinc anunciar que la seva filla acava de neixer
PARE: la puc veure?
INFERMERA: esperi un moment que ara l’estem netejan.
PARE: dacord, i la meva dona com està?
INFERMERA: la seva dona està bé, el part a sigut ràpid i no hi ha agut complicacions
A casa…al cap de 1 any
MARE: venga filla meva, anem a dormí.
FILLA: xupete, xupete.
MARE: te el xupete.
(arribe el pare)
PARE: ja soc a casa!
MARE: hola,com anat la feina?
PARE : be, però estic molt cansat
MARE: ja tens el sopar a taula.
PARE: d’acord
Al cap de nou anys…
FILLA: mama, ajuda’m a fer els deures.
MARE : ara no puc que tinc que posar la rentadora, diga-li al teu pare que ell esta mirant la tele!
FILLA: papa ajudam a fer els deures.
PARE : digali a ta mare que ara estic enfeinat.
FILLA: però si només estàs mirant la tele
PARE: però ara no tinc ganes de ajudar-te!
Al dia seguent…
FILLA: e tingut els deures malament per culpa teva !
PARE : a sobre per culpa meva!
FILLA: si per culpa teva!
PARE: deixa’m estar que tinc son!
MARE: no li parlis així a la nena!
PARE: es que m’està molestant!
MARE: tu me molestes sempre i no te parlo així!
PARE: quan te molesto jo!
MARE: tu mai m’ajudes en res !
PARE : deixa’m estar tu també !
( a partir d’aquell dia les discussions van continua repetint-se)
Al cap de dos mesos…
MARE: em vull divorciar!
PARE: molt bé però desprès no me vinguis demanant perdo!
MARE: tranquil no ho faré, demà mateix ja me buscaré un advocat
PARE: jo també!
Al judici…
JUTGE: la sentencia serà per la senyora Neu Sociats, aquí sacava el judici
(el pare es mira a la mare amb cara de venjança)
Al cap d’un any…
PARE: Maria, em caso amb la Elia
FILLA: que?!
PARE: si ho em decidit
FILLA: d’acord, si es el millor per tu, ja mesta be
Al casament…
MOSSEN: jo declaro al senyor Jonathan i la senyora Elia marit i mulle
(els nuvis es van dona un peto, i tots aplaudint)
A Cervera…
NURIA: que voldràs queda aquest cap fe setmana?
MAIA: no puc marxo a la Seu amb el meu pare.
NURIA: que be!
MARIA: no gaire be, no suporto la dona de el meu pare, des de que es van casa, ell es diferent, i me diu unes coses que no son normals, com per exemple que tinc que anar al sociòleg, perquè estic boja i moltes coses mes! També no me deixa sortí de casa, o passo molt malament!
ADRIA: i que li as dir a la teva mare?
MARIA: si alguna cosa
ADRIA: digali a el teu pare que no vols anar mes amb ell i ja estarà tot solucionat.
MARIA: si faré això! Moltes gràcies a tots dos!
Al cap de dos hores…
(La Maria esta trucan al seu pare)
PARE: si?
MARIA: papa, podem parla un moment?
PARE: si clar! Que passa?
MARIA: no vull venir mes amb tu…
PARE: perquè?
MARIA: perquè amb la Núria estic malament, no me pare de dir coses que me fan sentir molt malament, i per això me quedo aquí Cervera.
PARE: d’acord, si algun dia vols venir m’ho dius que te vindré a buscar.
MARIA: gràcies, t’estimo molt!
Al cap de uns mesos…
ADRIA: passa un piti Maria, sis plau
MARIA: te home te!
ADRIA: gràcies
MARIUS: passa un mexero.
ADRIA: te…
Al cap d’una estona…
(tots fumant)
LUIGI: hola Maria, que fas?
MARIA: aquí amb els amics
LUIGI: i fumant no?
MARIA: sis plau no li duguis a la tieta.
LUIGI: oi tan que li diré, adéu!
MARIA: adéu
Al cap de dos setmanes…
(Sona el telèfon de la Maria)
MARIA: si?
PARE: Maria, ma dit la tieta que el Luigi ta vist fumant!
MARIA: que?
PARE: ara tas passat! Aniré al jutjat i ja veuràs, et separaré de la teva mare i de tots els teus amics!
MARIA: però papa! No m’ho pots fe això!
PARE: oi tan que ho puc fe!
Al judici…
JUTGE: la custodia es per…. el pare, sacava aquí el judici
(la Maria es va posa a plora)
A l’endemà…
MARIA: te trobaré a falta!
MARE: jo també
(la Maria es va despedir dels seus amics i va marxa)
A casa del seu pare …
ELIA: anem a la piscina
MARIA: d’acord me vaig a posar el banyador
ELIA: i qui ta dit que tu també vens!
MARIA: però
ELIA: quan arribi vull el dina fet i no entris a la meva habitació!, a i menporto el teu mòbil perquè no vull que parlis amb ningú!
MARIA: d’acord…
(la Maria ja no podia aguantar mes i va agafar el mòbil al seu pare que se l’havia deixat i va truca a s’amaré plorant i li va explica tot lo que havia passat)
MARIA: mama no puc mes! Vull baixa cap aquí Cervera
MARE: tranquil·la ja o arreglarem
(la Maria no es va pogué espera i va marxa de casa)
A Cervera…
MARIA: mama!!!!
MARE: que i fas aquí?
MARIA: no e pogut aguantar mes i m’he escapat
MARE: nem a parlar amb l’advocat
MARIA: d’acord
Al bufet…
ADVOCAT: avere convocarem un altre judici
MARE: d’acord
Al judici….
JUTGE: em parlat de moltes coses i e decidit que la nena es queda amb la mare, i a la senyora Elia li posarem una denuncia per maltractaments sociològics.
Al cap de unes hores:
MARE: per fi tornes a ser aquí
MARIA: si i no aniré mes amb el papa! Que bé!
Al cap d’uns anys…
NURIA: que no as tornat a veure el teu pare?
MARIA: no!
NURIA: estàs millor aquí amb nosaltres?
MARIA: clar!
…FI…
( BASADA EN HECHOS REALES)
Mercè Martí
Neu Sociats
Jonathan Ruiz
Nivell 2n ESO