La casa perillosa

L’argument

La historia tracta de uns nois que van a una casa en la que no vivia ningú. Entrant en la casa tenen unes quantes aventures: cauen en una trampa, i no poden sortir, descobreixen una casa que semblava que estigues abandonada, però en realitat no ho era, perquè quan van decidir marxar, es van trobar cara a cara amb el amo de la casa, que els amenaça a quedar-se amb ell fins a la mort. Els nens en sentir això comencen a córrer i aconsegueixen sortir de la casa.

 

Els personatges:Els 4 nens són uns nens normals, amb un vestuari normal i corrent, En canvi el senyor de la casa, es un vell amb el aspecte de solter, i amb un mal comportament .

 

Guió

-Tota la colla hi decideixen anar amb aquell lloc, i arribats allà un de ells diu:

Víctor: I si ens passa alguna cosa aquí dintre?

Arnau: Que vols que ens passi, que no veus que no hi viu ningú aquí?!

Màrius: Ja ho se però val mes que algú es quedi a fora.

Luigi: Llavors hem quedo jo.

Víctor: Molt be. Vinga entrem!

-Llavors van entrar i van veure una porta que estava tancada. De fet era l’única que era tancada.

Arnau: Que tal si la intentem tirar aterra i veiem que hi ha a dins?

Màrius: Doncs va fem-ho!

Amb dos no ni havia prou així que ho van intentar tots, i després d’uns quants cops forts, van aconseguir-ho. Peró com que tots feien força per tirar la porta a terra, van caure tots dins d’un forat que hi havia darrere la porta.

Màrius: I ara que fem?

Arnau: Estem perduts!!!!

Màrius: Que tal si provem de sortir?

Víctor: Tu ets tonto o que?Que no veus que el forat fa mes de 3m?

Màrius: Tens raó. Provem de buscar una corda o alguna altra cosa per sortir.

Tot buscant l’Arnau troba un manillar d’una porta i l’estira.

Arnau:Mireu he trobat una sortida.

Màrius:Oh que be, ens em salvat d’aquesta.

Víctor:Vinga intentem sortir d’aquí, i d’aquesta casa!!

Van anar pel passadís que hi havia darrere la porta fins que van veure unes espelmes enceses.

 

Màrius:Qui les deu haver encès aquestes espelmes? Perquè jo no veig a ningú per aquí.

Víctor:Val mes que marxem!

Arnau:Sí, el Victor té raó.

Van marxar d’aquell lloc, i tot caminant veuen una porta.

Màrius:Ja ens hem salvat!

Arnau:No estiguis tan segur, a lo millor ens falta un bon tros per sortir d’aquí.

Màrius:Mirem que hi ha a l’altra banda de la porta!

I ho van fer, però amb mes precaució, no com l’altra vegada.

Víctor:Ei mireu!; una habitació amb coses.

Arnau:Si, mireu un llit, un armari, una taula, cadires, una tele vella;…

Màrius:Aquí hi ha un lavabo.

Víctor:I aquí una cuina.

Màrius:Aquí hi devia viure algú.

Arnau:Vols dir, hi viu algú.

Víctor:Per que ho dius això.

Arnau:Perquè no hi ha pols.

Màrius:I mirant-ho be la banyera esta molla.

Arnau:Val mes que marxem. Això hem comença a fer por.

Víctor:Sí vinga marxem d’un vegada!

Tots es giren, i preparats per marxar, es troben un senyor al seu davant. Era un senyor alt amb una cara de solter, i amb un bastó a la mà.

Senyor(Jonathan):Que hi feu aquí vosaltres?

Víctor:Perdoni senyor però hem caigut per un forat i hem anat a parar aquí.

Tots a la vegada(menys la Èlia):Si, diu la veritat.

Senyor:Peró en realitat que busqueu?

Arnau: Hem volgut veure que hi havia dins d’aquesta casa.

Víctor:Calla tonto!!!!

Senyor:No m’agrada el que he sentit! Ara us quedareu aquí amb mi tota la vostra vida tancats amb clau, dins d’aquesta habitació.

Tots van arrencar a corre qua van sentir això. El senyor anava darrere d’ells. Tot corrent l’Arnau veu una corda, l’agafa, i la tira cap a dalt del forat per sortit. Van aconseguir sortint-se sans i estalvis. El Luigi, fart de tant esperar entra dins la casa i veu els altres, i els pregunta:

Luigi:On havíeu estat tant temps?

L’arnau li explica tota la historia, i en Luigi no s’ho creu. Al cap de dos minuts, apareix el senyor, però estaven tant concentrats en pensar el que els hi havia passat, que ni van veure el senyor,que s’acostava i els preguntà:

Senyor:Encara seguiu aquí?

Tots s’havien espantat i van tornar a córrer fins fora de la casa.

Arnau:Que ara t’ho creus?

Víctor:Es molt raro això!

Màrius:Val mes que ho oblidem.

Víctor:Si tens raó, i a demés ningú ens creuria.

 

Nom:Màrius Maftei.