La caputxeta vermella

 

Fa molt de temps hi havia una noia molt bonica. La seva mare li havia fet una capa vermella i la noia la portava tant sovint que tothom li deia la Caputxeta vermella,

Un dia, la seva mare li va demanar que portés uns pastissos a la seva àvia que vivia a l’altra banda del bosc, recomanant-li que no s’ entretingués pel camí, doncs creuar el bosc era molt perillós, ja que sempre anava rondant per allà el llop

– Ves-li a portar a la avia que esta malalta aquesta cistella.

La caputxeta vermella nava per el camí i es va trobar el llop.

– El llop li va preguntar: on vas caputxeta vermella?

Va contestar:

-A casa de la meva avia a portar-li aquesta cistella.

El llop li va dir.

– Ves per aquest camí que es més curt.

Caputxeta va posar el seu cistell a l’ herba i es va entretenir agafant flors: – El llop se n’ha anat – va pensar -, no tinc res a témer. L’ àvia es posarà molt contenta quan li porti un bonic ram de flors a més dels pastissos.

Mentrestant, el llop se’ n va anar a casa de l’ àvia, va trucar suaument la porta i la velleta li va obrir pensant que era Caputxeta.

 

El llop va anar cap a casa de la avia:

– El llop va tocar la porta: TOC TOC !!

– Qui hi ha?

– La caputxeta vermella.

– Entra que esta la porta oberta.

La caputxeta vermella es va espantar i li va preguntar: 1º

Si que tens les orelles grans?

Es per beure’t millor.

Si que tens les mans grans?

Es per agafar-te millor.

Si que tens la boca gran?

Es per menjar-te millor.

Llavors el llop la va agafar, però gràcies va venir un caçador, el caçador va matar el llop es va morir i tothom va ser feliç.

nom: Cristina Parreño Ruiz

nivell: 2n ESO