
SUSANA GARCIA JIMENEZ
This user hasn't shared any profile information
Articles per SUSANA GARCIA JIMENEZ
Avaluació d’Altes Capacitats Intel·lectuals
0Aquesta guia ha estat elaborada per Iñaki Martínez i Carlos Ollo de CREENA ( Centro de Recursos de Educación Especial de Navarra) i ens ofereixen propostes concretes per a la detecció d’alumnat amb altes capacitats als centres educatius, criteris per elaborar plans d’avaluació psicopedagògics, instruments ( escales, qüestionaris, models d’informes…)
La importancia de la Orientación y la Tutoría en la Universidad
0El professor Juan Antonio Planas és l’autor d’aquesta ponència que ens parla de reflexions de la universitat espanyola actual, del pla Bolonya, del nadius digitals, de les TIC : el canvi de rol del professorat i la importància de la orientació i la tutoria a la universitat : necessitat d’acompanyament i tutorització així com d’orientació professional.
Aquesta ponència forma part de la 4a Jornada d’Orientació celebrada a la Universitat de San Jorge a Saragossa.
[scribd id=51589874 key=key-24cje2xzkurnmukv8x7j mode=list]
Orientadores y Equipos Directivos: agentes de cambio
0El professor de la UAB Joaquín Gairin va participar amb aquesta ponència a la 4a Jornada d’Orientació a la Universitat de San Jorge ( Saragossa).
En aquesta presentació ens parla sobre el lideratge, els centres educatius com a unitats complexes,les comunitats d’aprenentatge, el canvi educatiu, la innovació cap a la millora.
[scribd id=51589846 key=key-xsxmvhcbwqfxpk9ymea mode=list]
I Fòrum de la Formació Professional i de l’Ocupació de Tarragona
0Els alumnes de 2n de BAT B de l’Institut Torreforta van assistir el passat divendres dia 18 de març al I Fòrum de la Formació Professional i de l’Ocupació
El Fòrum va ser un espai de trobada entre els instituts, centres de formació públics i privats de la nostra ciutat i les persones interessades en iniciar una trajectòria formativa post obligatòria o millorar la seva qualificació professional.
Els alumnes van poder recollir informació sobre els diferents Cicles Formatius existents a la província de Tarragona als diferents stands,
també van gaudir de representacions demostratives dels diferents cicles : bodypainting, muntatge d’aparadors vivents,un taller de cuina, un taller de tècniques per a l’evacuació i trasllat de víctimes, taller de tècniques televisives, rocòdrom, skatepark etc.
La Fira també comptava amb un espai dedicat a l’orientació professional. Les persones interessades podrien rebre, les pautes i orientacions necessàries per a la definició del perfil laboral o el projecte professional, rebent suport per al disseny dels itineraris més adients així com per l’assoliment de l’objectiu professional.
Propostes psicopedagògiques per les famílies
0L’orientador educatiu Juan Antonio Planas és l’autor d’aquesta ponència adreçada a les famílies on parla de la necessitat de la formació familiar, de la implicació de les famílies amb els centres educatius, com escoltar i parlar als nostres fills i filles,normes i límits educatius, l’adolescència i les NNTT, la necessitat d’anticipar-se als problemes i la gran importància de la orientació.
[scribd id=51589851 key=key-1e7fj0ue45kxys2rh73u mode=list]
Guia sobre CIBERBULLYING
0Aquesta guia de recursos sobre el ciber assetjament està adreçada a tota la comunitat educativa, especialment als Centres educatius ( equips directius, alumnes,professorat) i a les famílies. Ha estat elaborada per la Comunitat de Madrid ( Defensor del Menor).
Ens dóna informació sobre el fenòmen de l’assetjament cibernètic,la necessitat de la prevenció,activitats per desenvolupar amb les famílies i amb els alumnes als centres educatius i consells pràctics d’aplicació quotidiana.
[scribd id=51589831 key=key-2ghp43hh03h2ob4z7wza mode=list]
Guia sobre adolescència i sobre “sexting”
0Aquesta guia elaborada per INTECO (Institut Nacional de Tecnologies de la Informació) vol donar a conèixer un nou fenòmen anomenat sexting per tal d’informar als adults i als joves sobre els seus riscos .
El sexting consisteix en la difusió i publicació de continguts (vídeos/fotografies) de tipus sexual reproduïts pel propi remitent utilitzant el telèfon mòbil o qualsevol altre dispositiu tecnològic.
També proporciona pautes per identificar i prevenir possibles casos de sexting.
[scribd id=51589813 key=key-zxc9miukoh6jys9yygm mode=list]
NNTT i Família
0Des del Govern d’Aragó ( Departament de Salut i Consum) ens arriba aquesta guia amb orientacions pràctiques sobre les Noves Tecnologies dins de l’àmbit familiar. Un document molt interessant amb consells pràctics que tots podem possar en pràctica a casa nostra ( comunicació familiar,conèixer els avantatges i els riscos de les NNTT,posar limits,bones pràctiques d’Internet,xarxes socials…)
[scribd id=51589856 key=key-177oha6wyk9zgsx6dwj4 mode=list]
Altes Capacitats Intel·lectuals
0-Mites sobre les altes capacitats intel·lectuals
Tothom creiem saber què és un alumne amb altes capacitats intel·lectuals, però sovint caiem en alguns prejudicis i en mites falsos sobre la realitat d’aquest alumnat. Aquí tenim alguns d’aquests estereotips creats al voltant dels alumnes amb altes capacitats intel·lectuals.
Extret del bloc Temes Psy
1. Si treu bones notes en tot és que és superdotat. O bé, una variant del mite: si treu una alta puntuació en un test d’intel·ligència, és superdotat. Els superdotats tenen moltes habilitats i facilitats en tots els tipus d’intel·ligència, no només en la general o en el talent acadèmic.
2. Són uns empollons, que tot ho saben, que treuen bones notes en tot i resulten repel·lents. Degut a l’avorriment que els fa perdre la curiositat i l’interès, o a voler ser acceptats pels altres, poden patir fracàs escolar.
3. Són uns inadaptats a l’escola: com sempre s’avorreixen acaben essent un fracàs. La veritat és que a la majoria els agrada anar a escola, sobretot els primers anys, tenen habilitats per adaptar-s’hi, però alguns poden trobar-se incompresos i rebutjats, però això no va amb el diagnòstic de superdotat, sinó més aviat amb el context amb el que es troben.
4. Si són superdotats no necessiten ajut, tenen la vida fàcil, ho aprenen tot sols. És veritat que tenen un ritme d’aprenentatge més ràpid i complex que requerirà d’adults que sàpiguen fer de mediadors entre els continguts i ells, que els guiïn i els ensenyin a cercar la informació autònomament, a elaborar-la i a associar-la entre sí, proporcionant-los seguretat i afiançant la seva autoestima.
5. No volen relacionar-se amb els altres perquè es consideren superiors. Les habilitats socials dels alumnes amb altes capacitats són tan bones o millors que la mitjana, voldrien poder relacionar-se amb els altres si aquests els deixessin, tot i que és veritat que sovint, els temes que els interessen no interessen als alumnes de la seva edat.
6. Si té una dificultat, trastorn de l’aprenentatge o una discapacitat no pot ser superdotat. Poden coexistir perfectament, i en aquests casos encara serà més difícil la seva detecció, ja que la superdotació pal·liarà parcialment i ocultarà les dificultats que té l’alumne. I viceversa, la dificultat ocultarà la superdotació, passant així als ulls de tots per un alumne mig, i sense tenir suport ni per una ni per altra excepcionalitat.
7. No diagnosticar a un alumne de superdotació evitarà que se senti diferent i que l’etiquetin a l’escola i, per tant, li evitarà molts problemes. Alguns pares afirmen això sense coneixement de causa, ja que l’alumne se sentirà sempre diferent, i el fet de no saber perquè el portarà a donar explicacions errònies que li afectaran l’autoestima. En el moment que se li doni una explicació a les seves dificultats, a més de poder intervenir i ajudar-lo adequadament, ell se sentirà millor per conèixer el que l i passa. Per tant, és bo que entengui que aquesta diferència és una bona qualitat i que ha de gaudir-la.
8. Solen tenir problemes emocionals i pateixen molt. La veritat és que no tenen més problemes psicològics que la resta, tot depèn de com se’ls tracti.
9. Accelerar a un alumne i passar-lo al curs superior és dolent, ja que el condemnarem a estar sol en no saber relacionar-se amb els altres. Els superdotats ben diagnosticats tenen bones habilitats socioemocionals. Tot i que poden patir disincronia, no tenen perquè tenir problemes amb els companys d’un curs superior.
10. Els programes per a superdotats són elitistes, perquè estan ajudant a aquells que ja tenen facilitats a encara tenir-ne més. O una variant: els programes per superdotats estan creant una raça de super-humans, com van voler fer els nazis. De fet, senzillament, són alumnes amb certes necessitats educatives que si no són cobertes els estem dificultant el seu desenvolupament personal i social. A l’escola ordinària s’haurien d’aplicar sempre aquests programes, però la realitat demostra que aquests alumnes no acaben rebent cap tipus d’ajuda. Els programes extraescolars, si estan ben duts a terme, són l’única opció que tenen.
En resum, només es diferencien de la resta de la població en la seva capacitat d’aprenentatge. El fet que es percebi com un problema està més relacionat amb el fet que es detecten més els casos d’alta capacitat quan el nen té altres problemes associats que quan no els té, ja que en aquests casos passa desaparcebut.
La Dislèxia
0– Detecció, diagnòstic i Intervenció Interdisciplinar.
Article del Centre de Desenvolupament Infantil CREIX (Mallorca)
[scribd id=46027665 key=key-1qw3uuwe0mp76arfkh1c mode=list]
– Pautes a l’aula amb alumnes amb dislèxia
Extret del bloc Temes Psy
- En primer lloc, el mestre ha de comprendre el trastorn, entendre la dificultat i les conseqüències que comporta en la conducta del nen.
- Caldrà, a més, mostrar a l’alumne que coneixem el trastorn i que farem el possible per ajudar-lo. Donar-li seguretat.
- Asseure’l a prop del mestre per estar-hi més pendent.
- Ajudar-lo a pronunciar correctament: no corregint-lo en púiblic, sinò oferint-li el model correcte una vegada, sense obsessionar-nos en el problema.
- El mètode de reconeixement global de la paraula no li servirà, és millor centrar-se en el reconeixement i manipulació de fonemes.
- Jocs de rimes, d’identificar frases i paraules, manipular síl·labes i fonemes.
- No pretendre que avanci al mateix ritme que els companys, valorar-lo pels seus esforços.No enfadar-nos ni tenir-li llàstima.
- Donar-li textos adequats al seu nivell lector.
- Comprovar que ha comprès les instruccions escrites.
- Cal valorar les seves produccions pel seu contingut, no pels errors d’escriptura.
- Necessitarà més temps per a llegir i entendre els enunciats, així com per a respondre.
- Quan se li hagi de corregir, intentar començar per valorar un aspecte positiu i després afegir allò a millorar. Ex: “Molt bé que has començat en majúscula, llàstima que t’has oblidat de la-v-, a veure si la propera vegada te’n recordes”.
- Cal deixar-li emprar mitjans informàtics, calculadora, plantilles pautades i l’ús de correctors ortogràfics.
- Ensenyar-lo a prendre apunts i a sintetitzar.
- Trigarà molt a fer els deures, intentar reduir-li la càrrega de tasques a casa al màxim, i donar-li les tasques de tota la setmana els dilluns.
- Intentar evitar fer-lo copiar textos llargs de la pissarra si es pot donar-li una fotocòpia.
- Intentar que els dictats no estiguin tot vermells: centrar-nos en aquella norma que li hem demanat.
- No fer-lo llegir en públic, millor en veu baixa.
- No fer-li repetir un treball escrit pel fet de tenir errors d’escriptura.
- Intentar impedir les conseqüències psicològiques del trastorn (evitar l’ansietat i la depressió, potenciar l’acceptació amb els seus punts forts i els febles, i fomentar la metacognició i l’autoregulació).