Defensem l’escola catalana de tanta mentida

Fa dies que Catalunya viu un procés cap a la independència  que està sent atacat, violentat…per l’estat espanyol i les seves institucions.

De barbaritats i mentides en va plena la premsa, sobretot la nacional. Mentides escrites i propagades tant per periodistes i cadenes de tv afins a la unitat d’Espanya com per polítics tant catalans (Ines Arrimades, Xavier Albiol,…) com espanyols. I és així perquè estan buscant la  justificació que els permeti, davant la població espanyola, europea i mundial i també davant les seves institucions i governants, aplicar amb impunitat l’article 155 o el 116 de la constitució i acabar d’un cop amb la idiosincràsia de Catalunya.

La darrera mentida, una que em fa especialment mal, si això és possible després de veure tanta barbàrie l’1 d’octubre, és la que circula a través de les xarxes i mitjans de comunicació diversos dient que l’escola catalana manipula l’alumnat i l’incita a l’odi vers la resta d’Espanya.

He mirat i llegit les notícies i he vist els vídeos. De quines escoles parlen, de quins mestres???  No se sap! Només se sap que.. diuen, diuen, diuen que això passa i que és generalitzat a les escoles de Catalunya.

Fa molts anys que sóc mestra i ho he estat a moltes escoles públiques de Catalunya i mai, MAI, he sentit ni vist cap de les barbaritats que se’ns atribueixen.

La realitat és que volen acabar amb les escoles catalanes de la mateixa manera que ho volen fer amb els mitjans de comunicació catalans.

Als anys 80 associacions de pares i mares de santa Coloma de Gramanet, moltes d’elles vingudes durant el franquisme de diferents punts d’Espanya, van lluitar perquè a les escoles de tot Catalunya s’apliqués la immersió lingüística. La seva voluntat era que els seus fills i filles formessin part de la societat catalana i no per renunciar a la seva terra d’origen sinó per fer-los ciutadans de la terra que els va acollir i estimar.

Tot i les dificultats, d’aleshores ençà, les escoles de Catalunya busquem fer, dels nostres alumnes, ciutadans amb esperit crític, homes i dones lliures, capaços de pensar i actuar amb criteri propi, solidaris, compromesos amb el seu entorn i vers els altres…

Els mestres ho fem perquè estimem aquests menuts, adolescents, joves i ens sentim responsables del seu futur. Volem construir amb ells i per a ells una societat més justa i igualitària.

Davant d’aquests atacs hem d’unir-nos tots els ciutadans, juntament amb la comunitat educativa, i fer sentir la nostra veu a tot arreu:

“L’ESCOLA CATALANA NO ES TOCA, NI ALS SEUS ALUMNES, NI ALS MESTRES”.

GENTPAU

ESCOLTANT MONTSERRAT CARULLA

Val la pena no perdre la memòria històrica i recollir les vivències de les persones que són més grans que nosaltres,  han viscut moments difícils i han tirat endavant. Montserrat Carulla, actriu i premi Gaudí d’honor dels V Premis Gaudí, n’és un exemple:

 

 

 

 

Podeu escoltar el que explica de la seva vida i dels moments històrics que ha viscut al Divan: Montserrat Carulla, actriu .

EL POLÒNIA POSTELECTORAL

Boníssim i un molt bon retrat amb sentit de l’humor molt fi de la realitat històrica per la que està passant Catalunya. Val la pena veure’l per riure molt i reflexionar!

És un resum del que han donat de si les eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre. Oriol Junqueras (Cesc Casanovas) treu pit gràcies al seu èxit electoral. Després dels bons resultats del 25-N, el cap de llista d’ERC celebra amb un rap que el seu partit és la segona força i que té la clau de la governabilitat. Per saber com guanyar-se el president Mas, decideix demanar consell a algú que el coneix molt bé: Alícia Sánchez-Camacho (Agnès Busquets). Mentrestant, al Palau de la Generalitat, Artur Mas (Bruno Oro) no passa pel seu millor moment. Descobreix que qui l’ha crucificat és el poble català, i no Madrid, com ell esperava. A més, Duran i Lleida (Xavi Serrano) ja ha començat a prendre represàlies per la deriva sobiranista de Convergència. En canvi, a Madrid, Mariano Rajoy (Queco Novell) aprofita la patacada del president per riure’s de la seva desgràcia. Després de perdre menys escons dels que deien les enquestes, Pere Navarro (David Olivares) creu que pot conduir el PSC sense problemes. Però no compta amb l’aparició de l’alcalde Bustos. En un restaurant, es troben David Fernàndez (Cesc Casanovas) i Joan Herrera (Xavi Serrano). Els caps de llista de la CUP i ICV decideixen repartir-se les lluites socials per no trepitjar-se. I Albert Rivera (David Olivares) i Jordi Cañas (Fermí Fernàndez) celebren l’augment d’escons amb Joaquín Sabina (Pep Plaza).