Dones a no obviar

A

  1. Dolors Aleu Riera.  (Barcelona, 7 d’abril de 1857 – 18 de febrer de 1913). Fou una metgessa catalana. Especialitzada en ginecologia i pediatria, va ser la primera dona llicenciada en medicina de l’Estat espanyol i la primera o segona (després de Martina Castells i Ballespí) que va assolir el doctorat, ja que hi ha debat sobre aquesta dada.

 

B

  1. Blanca d’Anjou o Blanca de Nàpols. (Nàpols, 1283 – Barcelona, 13 d’octubre de 1310). Fou princesa de Nàpols i reina consort de la Corona d’Aragó (1295 – 1310) pel seu matrimoni amb Jaume el Just.

C

  1. Constança de Sicília. (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d’abril de 1302). Fou reina consort d’Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran. Proclamada beata per l’Església catòlica.

  2. Rosalia de Castro. (Santiago de Compostel·la, 23 de febrer del 1837 – Padrón, la Corunya, 15 de juliol del 1885). Fou una poeta i novel·lista en llengua gallega i castellana.

  3. Maria Sklodowska-Curie, més coneguda com a Marie Curie (Curie era el cognom del seu marit, Pierre Curie) o Madame Curie. (Varsòvia, 7 de novembre de 1867 – París, 4 de juliol de 1934). Va ser una física i química polonesa, pionera de l’estudi de les radiacions.

  4. Neus Català Pallejà. (Els Guiamets, 6 d’octubre de 1915 – Els Guiamets, 13 d’abril de 2019). Va ser una militant comunista i activista antifeixista catalana, membre de les Joventuts del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) durant la Guerra Civil espanyola. Va ser la penúltima supervivent catalana viva del camp de concentració nazi de Ravensbrück.

D

  1. Dolça de Provença. (Gavaldà, Llenguadoc, v. 1095 – 1127). Fou comtessa de Provença (1112-1127) i comtessa consort de Barcelona (1112-1127).

E

F

  1. Rosalind Franklin. (Notting Hill, 25 de juliol de 1920 – Royal Marsden Hospital (Londres), 16 d’abril de 1958). Fou una científica britànica que va tenir un paper destacat en la fita més gran del desenvolupament de la biologia molecular, el descobriment de l’estructura de l’ADN.

G

H

I

  1. Dolores Ibárruri Gómez. (Gallarta, 9 de desembre de 1895 – Hospital Universitari Ramón y Cajal, 12 de novembre de 1989). Coneguda com la Pasionaria, fou una dirigent obrera espanyola, una de les fundadores del Partit Comunista d’Espanya (PCE).

J

K

L

  1. Maria de Luna (?, 1357 – Vila-real, Plana Baixa, 28 de desembre de 1406). Fou reina consort de la Corona d’Aragó (1396-1406), comtessa d’Empúries, comtessa de Luna i senyora de Sogorb (1402-1406).

M

  1. Frederica Montseny Mañé.  (Madrid, 12 de febrer de 1905 – Tolosa, 14 de gener de 1994). Primera ministra d’Espanya.

  2. Maria Mercè Marçal Serra.  (Ivars d’Urgell, 13 de novembre de 1952 – Barcelona, 5 de juliol de 1998) fou una poetessa, narradora, editora i traductora, a més d’activista política, cultural i feminista, catalana.

N

O

P

  1. Pilar Primo de Rivera.  (Madrid, 1907 – 1991) va ser la líder de la Sección Femenina de la Falange Espanyola i posteriorment la presidenta de la Asociación de Veteranas de la Sección Femenina, reanomenada en 1977, dos anys després de la mort de Francisco Franco, Nueva Andadura, càrrec que va mantenir fins a la mort.

  2. Teresa Pàmies Bertran. (Balaguer, 8 d’octubre de 1919 – Granada, 13 de març de 2012) fou una escriptora, periodista i activista catalana.

Q

R

  1. Mercè Rodoreda Gurguí. (Barcelona, 10 d’octubre de 1908 – Girona, 13 d’abril de 1983) va ser una escriptora catalana, considerada l’escriptora de llengua catalana contemporània més influent.

S

T

U

V

  1. Violant d’Hongria, de nom Violant Árpád (en hongarès Árpád-házi Jolánta; Esztergom, Hongria, ca. 1216 – Osca, Aragó, 12 d’octubre de 1251),[1][2] fou princesa reial hongaresa i, com a cònjuge de Jaume I el Conqueridor, reina consort d’Aragó, de Mallorca i de València, comtessa consort de Barcelona, senyora de Montpeller i de la baronia d’Omeladès i vescomtessa de Millau (1235–1251).

W

X

X

Z

 

RECURSOS


Dia Internacional de la Dona