http://setmanacinemaespiritual.org
“El jardinero fiel”
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/9zZvQOLKUNY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Podem evitar la cadena de la mort?
Com saben els doctors i metges que els medicaments i antibiòtics que prenem curaran la nostra malaltia? Com saben que no ens faran més mal del que tenim? Amb quines persones ho han provat anteriorment?
Actualment molts dels metges que d’ arreu del món necesiten provar els medicaments nous que van sorgint cada dia; aquesta qüestió es veu reflexada en la pel·lícula de “el jardinero fiel”.
Els medicaments s’han de provar amb persones, ja que en els animals no donen els mateixos efectes secundaris.
Provar un medicament a una persona sana, és molt perillós, ja que les conseqüències de fer-ho poden ser fatals.
Una de les alternatives que tenen els metges i químics del món és provar tals medicaments a gent que ja estigui infectada per algun virus força greu, i que del qual ja no se’n desempallegarà fins a la seva mort.
Gran part d’aquesta gent, es troba a l’Àfrica, gent sense recursos, sense cap protecció. Per aquest motiu, només que hi hagi una persona infectada d’una malaltia greu, la transmetrà a la seva parella, que alhora la transmetrà a un altre, és tot una cadena.
El que fan els metges és provar tals medicaments en aquesta gent, i com de segur han de morir, no perden res i no els poden culpar de que ha estat el medicament, ja que ja existia una malaltia implantada al seu cos i tenien el risc de morir.
Aquest fet es transmet a la pel·lícula ja esmentada. En aquest cas, amb un medicament anomenat Dipraxa van provant amb diferents conillets d’índies, per saber si el medicament funciona, però resulta ser fals, i a conseqüència mor molta gent, incloent-hi nens joves.
Un dels aspectes que m’ha impactat més del film ha estat una noia que acabava de donar a llum i s’estava morint per culpa del medicament, Dipraxa, que anteriorment li havien donat els metges perquè es recuperés per un miracle de la naturalesa, però no és així, li fa una altre reacció i acaba molt malament.
La meva opinió va en contra de tot això. No haurien de provar els medicaments a persones innocents. Aquestes persones no fan mal a ningú, és un país subdesenvolupat i no tenen recursos.
ELS TRACTEN DE CONILLETS D’INDIES!
Roger Corredera Asensio
“Llevame contigo a Africa…”
En aquesta pel·lícula de John Lee Carré, el director, ens vol mostrar més que una senzilla pel·lícula. El film involuntàriament ens fa pensar en tota la tristesa que hi ha al món, concretament a l’Àfrica. A la pel·lícula podem veure paisatges increïblement meravellosos, que contrasten amb la vida pobre de tots els seus habitants. En aquests països subdesenvolupats la pobresa a vegades no és el pitjor perill, sinó que ho son les malalties, malalties que a qualsevol ciutat o país més desenvolupat tenen cures, amb vacunes, medicament o operacions però que allà son gairebé impossible de curar quan surten a la llum. Centenars de tribus han mort per aquesta raó. Des de fa molt s’envien voluntaris i ajudes a aquests països, ajudes com menjar, roba o medicaments.
Però no tot és tan maco com ens ho fan veure des de lluny, la pel·lícula demostra una infinitat de corrupcions i accions il·legals d’algunes empreses que afirmen estar donant ajudes quan en realitat només busquen la riquesa i la fama en aquests actes solidaris. Aquestes empreses envien quantitats increïbles de medicaments, però tots estan caducats o són medicament sense un registre legal ja que estan en fase de prova i per això son prohibits al públic i pertant no es poden donar a països subdesenvolupats. Clarament tota la gent que viu en aquests països no ho saben, ja que no tenen estudis i és probable que tampoc tinguin aquesta maldat al cos.
Personalment sobre tot això opino que som nosaltres el país sense desenvolupar, ja que som nosaltres els que fem totes aquestes injustícies, i la gran majoria desconeixem el que realment esta passant en aquests països. Crec que tots hauríem de lluitar una mica mes per aquestes injustícies.
Hi ha gent que es despreocupa fàcilment dient “La vida es viure i morir, amb ells els a tocat morir” però potser ens hauríem de plantejar, que si ens quedem sense fer res no estarem fent alguna cosa semblant als que maten aquesta gent?
Sara Fernandez
“Amen”
En aquesta pel.lícula s’explora amb molta intenció la passivitat de l’Església Catòlica davant del nazisme en època de Pius XIIè.
http://www.tv3.cat/videos/754069
-
Quaranta-cinc anys del somni de Luther King
-
Te doy mis ojos
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/blVoUd45sJs" width="425" height="350" wmode="transparent" /]