Ermita de Sant Medir

ermita-de-sant-medir.JPGmapa-collserola.JPG

 

L’ermita de Sant Medir al municipi de Sant Cugat del Vallès és un santuari ubicat a la serra de Collserola on cada 3 de març se celebra el tradicional aplec de Sant Medir.

Es troba a prop de l’antic camí romà d’Ègara (Terrassa) a Barcino (Barcelona) que -passant per Castrum Octavianum (Sant Cugat)- entrava a la serra de Collserola per la vall de Gausac (o vall de Sant Medir).

Antigament anomenada Sant Emeteri (després catalanitzat en Medir), l’ermita és d’origen romànic, tot i que avui en dia no en queda quasi cap vestigi. El 962 es fa la primera referència documental com a propietat del monestir de Sant Cugat i una de les cinc parròquies del terme. Els monjos del monestir en tingueren cura fins a l’any 1446.

 

Aplec de Sant Medir. Gravat a l’aiguafort

La popularització de la llegenda de sant Medir convertí l’ermita en destí de pelegrins. El 1802 s’hi celebrà el primer aplec de Sant Medir i a partir de 1846 s’hi van afegir romeus de la vila barcelonina de Gràcia.

A l’interior hi ha uns esbossos originals de l’any 1948 de les pintures murals que l’artista local Josep Grau-Garriga va projectar i que no es van portar a terme.

En el transcurs de 25 anys fins al 2007 la penya Regalèssia de Sant Cugat junt amb tècnics del museu del monestir van dur a terme diverses tasques de restauració a l’edifici, com l’arranjament de la teulada i el restauració del paviment del segle XVII.

4 thoughts on “Ermita de Sant Medir

  1. DAYANA I NOELIA

    Hola, som dues estudiants de 2n d’Eso i anem a comentar la nostra sortida a la ermita de San Medir. El viatge va estar bastant llarg, primer vam agafar el metro i després vam començar a caminar per la muntanya fins arribar a San Medir. Una vegada allà vam dinar i descansar una mica. Imagineu-vos lo cansat que va ser que a l’últim moment vam tenir que agafar el tren per tornar a l’institut.
    El que més ens va agradar era fer-nos fotografies al bosc.

  2. elvira rol i maria fernanda

    hola 🙂 som dos alumnes de 2E que vam anar a l’ermita de sant medir,una escursió gaire dolorosa després de tot el que vam haver de caminar.
    Peró va ser divertida a pesar de tot, vam caminar uns 16 km.
    Vam arribar cansades i ens vam posar les piles i vam anar a fer el tonto per allà, vam estar per la muntanya. Després cap a les 13:00 ens vam possar a menjar, i despres vam fer una guerra d’aigua.
    L’ermita estaba tancada per aquesta raó ens vam anar d’allá, peró primer vam possar aigua ales ampolles.
    Tornant vam veure un arbre, el Pi de Can Xandri, que és el simbol de l’ecologisme a Sant Cugat.
    Allá ens vam seure una estona i despres vam tornar a caminar una mitja horeta més.
    Quan vam arribar al poble vam caminar fins arribar a la parada de tren, vam agafar el tren i vam anar cam el metro.
    Després vam anar amb metro fins arribar a la parada de clot.

  3. Cristina Ruiz i Leyre Martínez

    Hola! Som dues alumnes que vam anar a l’excursió; i ens va agradar. Tot i que vam caminar dues hores descansant i quan vam arribar al turó on vam menjar, ens vam sentir molt millor i ja havíem descansat. Al cap d’una estoneta, com que feia molta calor vam decidir fer una “festa d’aigua” de la font que hi havia.

    A la tornada ens encaminàvem cap a Sant Cugat del Vallès. Abans d’arribar, vam fer una parada per descansar una mica, i vam veure un pi, que era un símbol de l’ecologisme. Van haver intents de tal·lar-lo, ja que es volia edificar en aquell terreny. Els ecologistes, però, van subjectar l’arbre amb posts per evitar que caigués.
    Quan ja estàvem a Sant Cugat vam agafar el tren i vam tornar cap a Barcelona a dos quarts de cinc i ens vam quedar al pati fins que van obrir la porta per sortir.

    En resum: Ens ho vam passar bé i vam passar una bona estona fent exercici!! 😀

  4. CARMEN Y CLAUDIA

    Comentari de l’excursió

    El dia de l’excursió ens ho vam passar molt bé , però va ser molt dur que caminéssim aproximadament 14 km .
    Tot i que vam sofrir una mica ,ens va agradar molt …
    El que no ens va agradar de l’excursió va ser que no hi hagués un bus o un telecadires per no caminar tant .

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *