El passat dijous 22 de febrer els alumnes de 5è A/B vam anar alñ mNACTEC de Terrassa a fer experiments de física que en Ferran Alsina mostrava a la gent del carrer de mitjans del segle XX.
Aquest dimarts dia 6 de febrer el alumnes de 6è han realitzat la sortida al museu de les màtemàtiques a Cornellà del Llobregat. El museu està dins de Can Mercader, un antic palau envoltat de jardins, on han dinat. En primer lloc, han fet un taller on havien de reproduir una cúpula amb el sistema que va idear Leonardo da Vinci. Per fer-ho, Havien d’ensamblar unes peces de fusta formant figures geometriques.
[youtube]https://youtu.be/TkA_c_DOJk4[/youtube]
[youtube]https://youtu.be/E5ij6XczEZ8[/youtube]
[youtube]https://youtu.be/cMferAmal10[/youtube]
[youtube]https://youtu.be/EFclefr5T1Q[/youtube]
[youtube]https://youtu.be/HFTPQKLm7W4[/youtube]
Després han realitzat la visita al múseu on han descobert que les matemàtiques poden ser divertides. Anaven passant per sales de diferents temàtiques amb reptes i situacions problema que havien de resoldre de manera manipulativa. Els ha agradat molt.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=EfvZoxG5YtY[/youtube]
CINEMA
LA VIDA D’EN CARBASSÓ
Educació Primària. Cicle Superior
1. FITXA TÈCNICA
Títol original: Ma vie de courgette
Director: Claude Barras
Guió: Céline Sciamma
Història Original: Gilles Paris (Autobiographie d’une courgette)
Producció: Max Karli, Pauline Gygax, Armelle Glorennec, Eric Jacquot, Marc Bonny, Kate
Merkt, Michel Merkt, Théo Ciret
Música: Sophie Hunger
País: França i Suïssa.
Gènere: Animació, comèdia, drama.
Any: 2016
Durada: 66 minuts
Versió doblada al català
2. L’ARGUMENT
En Carbassó no té res de verdura, és un petit vailet valent. Quan perd a la seva mare, pensa que s’ha quedat sol al món. Però no compta amb tot el que descobrirà a la seva nova llar: una casa d’acollida. Allà coneixerà nenes i nens amb històries igualment difícils i a l’equip d’educadors, que acabaran sent tota una gran família. Allà haurà de demostrar qui és i enfrontar-se a les dificultats de la vida, però també aprendrà a confiar i estimar de nou.
La vida d’en Carbassó és una petita joia de Claude Barras, conegut en el mon de l’animació per direccions anteriors, com a Le génie de la boîte de raviolis (2006). En aquesta ocasió, el film es basa en una novel·la de Gilles Paris i s’opta per la tècnica de l’stop motion, amb uns personatge molt poètics, que recorden a les titelles més clàssiques.
Aquesta és una proposta atrevida, ja que es tracta una temàtica complexa amb una delicadesa absoluta. L’alternança d’escenes dures i divertides ens deixa entreveure i descobrir els sentiments de les diferents etapes de l’existència. El film ens fa experimentar l’ambivalència de la infància, un període de descobriments constants que no tots tenim la sort de viure lliures de maltractaments, violència i situacions doloroses.
Les històries i aventures d’en Carbassó i els seus companys de la casa d’acollida són plenes de foscor i tendresa, que combinades amb una tècnica d’animació minuciosa i naturalista, fan del film una aposta guanyadora.
A través de la ficció, podem acostar-nos a temàtiques complicades en la infància, com és l’abandó, la drogodependència, la mort o el racisme. I el més important, podem identificar-nos en la capacitat dels nens per curar ferides a través dels nous vincles d’afecte.
L’acollida del film ha estat aclaparadora, i ha rebut premis i reconeixements dels grans festivals internacionals. Nominada als Oscars per millor pel·lícula d’animació, i guardonada als Golden Globes 2017, els premis Cèsar, al festival de Zurich i San Sebastian 2016.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=n4sOszn_CTQ[/youtube]
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=guu1QQMJ2oY&t=3s[/youtube]
1. Fitxa artística
Idea original: Vaivén Circo i Antonio J. Gómez
Intèrprets: Miguel Moreno “Bolo”, Raquel Pretel, Chema Martín i Emilio López
Direcció artística: Rosa Díaz
Coreografia: Raquel Pretel i Natalia Ferrándiz
Música original: Iván Monje
Direcció tècnica: Javier Luna
Disseny escenografia i vestuari: Vaivén Circo
Realització escenografia: Pepe del Pino
Realització del vestuari: Josefina Alfonso
Creació circense: Vaivén Circo
Disseny gràfic: Lula Linares
Idioma: Espectacle sense text
Durada: 60 minuts
2. La companyia
El que veurem és el quart espectacle de la companyia Vaivén. Amb la intenció de crear un espectacle des del moviment coreogràfic més proper al circ, i amb moments molt poètics, la companyia ha treballat sota la direcció d’una gran directora teatral Rosa Díaz, de la que ja hem vist altres espectacles al Vallès Oriental. Ella, juntament amb Antonio J. Gómez, tot un referent en el món del pallasso i Raquel Pretel acompanyada de Natàlia Fernández en les coreografies, fan d’aquest espectacle que veureu, una proposta extraordinària.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=SM0LEIYCwQU[/youtube]
Des de l’àrea de valors, hem volgut fer aquest vídeo per treballar entre d’altres coses: la tolerància, el respecte, la convivència, el comunicar-se de diferents maneres…
Ho hem fet amb una preciosa cançó de Txarango: “Compta amb mi”
EN QUÈ CONSISTEIX EL LLENGUATGE BIMODAL?
El sistema bimodal consisteix en l’ús combinat de dos codis, el codi parlat i el codi signat, que s’utilitzen simultàniament per expressar el mateix contingut.
L’hem d’entendre com un oralista, ja que vol contribuir al desenvolupament de la llengua oral amb l’ajuda dels avantatges de la llengua de signes.
Per aconseguir que aquest llenguatge sigui eficaç en la comunicació, els adults de l’entorn de l’infant hi juguen un paper molt important. Aquests utilitzaran de manera paral·lela la parla i alguns signes manuals que visualitzen cada una de les paraules que es diuen. En ocasions aquests signes s’hauran d’adaptar si els infants tenen alguna dificultat de mobilitat o motiu, sobretot en aquells infants amb alguna discapacitat.
D’aquesta manera, per tant, hem d’entendre el sistema bimodal com una estratègia comunicativa i no com un conjunt fix de signes, ja que variarà segons les característiques de cada nin.
QUIN OBJECTIU TÉ?
L’objectiu principal és afavorir un bon desenvolupament del llenguatge per tal d’evitar que es produeixi un desfasament entre el desenvolupament global de l’infant i la seva capacitat comunicativa. S’assegura d’aquesta manera una millor integració social i afectiva i ajuda a l’aparició del llenguatge oral.