[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=EfvZoxG5YtY[/youtube]

CINEMA
LA VIDA D’EN CARBASSÓ
Educació Primària. Cicle Superior

1. FITXA TÈCNICA
Títol original: Ma vie de courgette
Director: Claude Barras
Guió: Céline Sciamma
Història Original: Gilles Paris (Autobiographie d’une courgette)
Producció: Max Karli, Pauline Gygax, Armelle Glorennec, Eric Jacquot, Marc Bonny, Kate
Merkt, Michel Merkt, Théo Ciret
Música: Sophie Hunger
País: França i Suïssa.
Gènere: Animació, comèdia, drama.
Any: 2016
Durada: 66 minuts
Versió doblada al català

2. L’ARGUMENT
En Carbassó no té res de verdura, és un petit vailet valent. Quan perd a la seva mare, pensa que s’ha quedat sol al món. Però no compta amb tot el que descobrirà a la seva nova llar: una casa d’acollida. Allà coneixerà nenes i nens amb històries igualment difícils i a l’equip d’educadors, que acabaran sent tota una gran família. Allà haurà de demostrar qui és i enfrontar-se a les dificultats de la vida, però també aprendrà a confiar i estimar de nou.

3. LA PEL·LÍCULA

La vida d’en Carbassó és una petita joia de Claude Barras, conegut en el mon de l’animació per direccions anteriors, com a Le génie de la boîte de raviolis (2006). En aquesta ocasió, el film es basa en una novel·la de Gilles Paris i s’opta per la tècnica de l’stop motion, amb uns personatge molt poètics, que recorden a les titelles més clàssiques.

Aquesta és una proposta atrevida, ja que es tracta una temàtica complexa amb una delicadesa absoluta. L’alternança d’escenes dures i divertides ens deixa entreveure i descobrir els sentiments de les diferents etapes de l’existència. El film ens fa experimentar l’ambivalència de la infància, un període de descobriments constants que no tots tenim la sort de viure lliures de maltractaments, violència i situacions doloroses.

Les històries i aventures d’en Carbassó i els seus companys de la casa d’acollida són plenes de foscor i tendresa, que combinades amb una tècnica d’animació minuciosa i naturalista, fan del film una aposta guanyadora.

A través de la ficció, podem acostar-nos a temàtiques complicades en la infància, com és l’abandó, la drogodependència, la mort o el racisme. I el més important, podem identificar-nos en la capacitat dels nens per curar ferides a través dels nous vincles d’afecte.

           L’acollida del film ha estat aclaparadora, i ha rebut premis i reconeixements dels grans festivals internacionals. Nominada als Oscars per millor pel·lícula d’animació, i guardonada als Golden Globes 2017, els premis Cèsar, al festival de Zurich i San Sebastian 2016.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=n4sOszn_CTQ[/youtube]

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=guu1QQMJ2oY&t=3s[/youtube]

CIRC
Educació Primària. Cicle Superior
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=ASdO_nTSL1M[/youtube]
Cia.: Vaivén Circo de Granada

1. Fitxa artística

Idea original: Vaivén Circo i Antonio J. Gómez
Intèrprets: Miguel Moreno “Bolo”, Raquel Pretel, Chema Martín i Emilio López
Direcció artística: Rosa Díaz
Coreografia: Raquel Pretel i Natalia Ferrándiz
Música original: Iván Monje
Direcció tècnica: Javier Luna
Disseny escenografia i vestuari: Vaivén Circo
Realització escenografia: Pepe del Pino
Realització del vestuari: Josefina Alfonso
Creació circense: Vaivén Circo
Disseny gràfic: Lula Linares
Idioma: Espectacle sense text
Durada: 60 minuts

2. La companyia

El que veurem és el quart espectacle de la companyia Vaivén. Amb la intenció de crear un espectacle des del moviment coreogràfic més proper al circ, i amb moments molt poètics, la companyia ha treballat sota la direcció d’una gran directora teatral Rosa Díaz, de la que ja hem vist altres espectacles al Vallès Oriental. Ella, juntament amb Antonio J. Gómez, tot un referent en el món del pallasso i Raquel Pretel acompanyada de Natàlia Fernández en les coreografies, fan d’aquest espectacle que veureu, una proposta extraordinària.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=SM0LEIYCwQU[/youtube]

Des  de l’àrea de valors, hem volgut fer aquest vídeo per treballar entre d’altres coses: la tolerància, el respecte, la convivència, el comunicar-se de diferents maneres…
Ho hem fet amb una preciosa cançó de Txarango: “Compta amb mi”

EN QUÈ CONSISTEIX EL LLENGUATGE BIMODAL?

El sistema bimodal consisteix en l’ús combinat de dos codis, el codi parlat i el codi signat, que s’utilitzen simultàniament per expressar el mateix contingut.

L’hem d’entendre com un oralista, ja que vol contribuir al desenvolupament de la llengua oral amb l’ajuda dels avantatges de la llengua de signes.

Per aconseguir que aquest llenguatge sigui eficaç en la comunicació, els adults de l’entorn de l’infant hi juguen un paper molt important. Aquests utilitzaran de manera paral·lela la parla i alguns signes manuals que visualitzen cada una de les paraules que es diuen. En ocasions aquests signes s’hauran d’adaptar si els infants tenen alguna dificultat de mobilitat o motiu, sobretot en aquells infants amb alguna discapacitat.

D’aquesta manera, per tant, hem d’entendre el sistema bimodal com una estratègia comunicativa i no com un conjunt fix de signes, ja que variarà segons les característiques de cada nin.

QUIN OBJECTIU TÉ?

L’objectiu principal és afavorir un bon desenvolupament del llenguatge per tal d’evitar que es produeixi un desfasament entre el desenvolupament global de l’infant i la seva capacitat comunicativa. S’assegura d’aquesta manera una millor integració social i afectiva i ajuda a l’aparició del llenguatge oral.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=9ovok1RTCoE[/youtube]

 El passat divendres 27 d’octubre vam anar a Moià a les Coves del Toll. Vam fer dos grups: uns feien un taller d’un brunzidor, i els altres entraven a visitar les coves. Al cap d’una hora, fèiem el canvi. És una sortida molt interessant i nosaltres precisament vam avançar el temari de medi natural per poder estudiar la Prehistòria i lligar-ho amb la sortida.

Després vam anar a la Casa Museu Rafael Casanova a veure totes les restes que havien trobat a les coves. Tot seguit vam anar a dinar al parc municipal.

Ahir dimarts 17 d’octubre de 2017, va venir l’Èlia a presentar-nos el Projecte Anella. Un projecte que intenta mentalitzar a l’alumnat de la importància de reciclar.

Ens van passar el següent Power Point: http://[slideshare id=80975049&doc=projecteanella-171019082755]

El proper 24/10/17  anirem a la 1a Activitat Cultural, que serà de Música i es titula: “Desconcert”

[vimeo]https://vimeo.com/210233237[/vimeo]

Companyia: Percussió de Butxaca

Percussió de Butxaca és una agrupació de percussionistes que després de trobar-se l’any 1996 en el marc de diverses estades musicals, decideix apropar la percussió a infants i joves.  Tots els seus integrants es dediquen a la música des de la vessant interpretativa, formativa i divulgativa convençuts que, l’aparent facilitat per manipular els instruments de percussió, o els objectes que fàcilment s’hi converteixen, fan d’aquesta família d’instruments una bona eina musical per fomentar la creativitat dels infants, alhora que permet escoltar ritmes de cultures més allunyades i poc conegudes.

Amb aquests objectius, Percussió de Butxaca, formada per quatre percussionistes, i després d’un parèntesi, torna a recuperar els seus orígens actualitzant el seu programa, però amb els mateixos objectius que han donat sentit als seus concerts i tallers.

Desconcert

Un grup de percussionistes ha perdut els seus instruments. Davant l’atzucac, es plantegen fer el concert, sigui com sigui. Els músics faran sonar els objectes més insòlits valent-se de la seva experiència i imaginació i, amb l’ajut del públic, acabaran per fer un concert ben desconcertant. Aquesta excusa serveix als components de Percussió de Butxaca, per plantejar un concert on els instruments són objectes ben quotidians, que es fan sonar de la manera més inversemblant. Tot plegat, per interpretar obres pròpies d’autors consagrats del segle XX.

Desconcert és una proposta musical extremadament ben interpretada, que estimula la sensibilitat musical dels infants amb instruments o objectes percudits i pensada per ser interpretada com a concert familiar i escolar, per a nens i nenes de 6 a 12 anys.

Fitxa artística
Idea: Percussió de Butxaca
Direcció escènica: Marta Gil
Guió: Marta Gil i Percussió de Butxaca
Percussionistes: Enric Canada, Pepe Ferrer, Frederic Serrat i Àlex Tenas
Tècnic de so: Albert Surià
Producció: Percussió de Butxaca i Associació Cultural de Granollers
Durada: 55 minuts