EL CARNESTOLTES

Es creu que aquest terme arrenca de l’establiment de la quaresma pel papa Gregori el Gran, a la qual va donar el nom de carnes toldrem, que equival a tallament de carns, fent referència a la privació de fer ús d’aquest aliment. D’aquesta forma en va derivar el mot carnestoltes molt utilitzat en el català antic.

El Carnestoltes no es comença a celebrar en un dia fix del mes de febrer perquè depèn del cicle de la lluna.

La festa coincideix sempre amb la fase de la lluna nova i el seu caràcter movible la fa oscil·lar entre el 2 de febrer i el 7 de març.

El Carnestoltes ve just abans de la Quaresma, i la Quaresma comença set setmanes abans de Pasqua, i la Pasqua és el primer diumenge de primavera amb lluna plena. I això cada any és diferent.

Sembla que el Carnestoltes guarda una estreta relació amb antics costums de la cultura mediterrània. Tant jueus com egipcis i grecs  celebraven festes amb aquestes connotacions. I malgrat això, el nostre carnaval s’ha d’entroncar especialment amb les festes d’origen romà.

A  molts pobles el cicle de carnaval comença ja el 17 de gener, dia de Sant Antoni Abat, i a d’altres, el dia de la Candelera, el 2 de febrer, però, de fet, són els tres darrers dies (diumenge, dilluns i dimarts de carnaval) els que tothom celebra amb plenitud.

El Carnestoltes dura des de Dijous Gras o Dijous Llarder fins a Dimecres de Cendra.

El dia de Dijous Gras o Llarder està dedicat a gaudir d’una alimentació abundant i greixosa (truites, botifarra d’ou, cansalada i greixons) com a preludi de les festes i en previsió de l’abstinència que s’apropa.

“Pel Dijous Gras, carn fins al nas”

El temps de carnestoltes acaba en sec: la quaresma li barra el pas i prohibeix tot allò que havia estat llei fins al dia anterior. Per aquest motiu el dimecres de Cendra era considerat per alguns com el darrer dia de carnestoltes i era costum sortir al camp a acomiadar-se de les alegries que avui s’havien acabat.

El Dimecres de Cendra, enmig de grans plors i lamentacions, s’enterra al Carnestoltes en un acte que rep el nom d’ “Enterrament de la Sardina”.

La Vella Quaresma és, als Països Catalans, la representació gràfica de la Quaresma. Té la forma d’una vella arrugada i xaruga, amb set cames que va perdent d’una en una a mesura que van passant les setmanes de Quaresma. Va vestida com una pagesa mallorquina o una vella catalana. A una de les mans duu un bacallà i a l’altra un rosari , un cistell ple de peix i verdures o una graella.

Els nens i nenes de 6è hem assajat ritmes per a la rua de carnaval. Farem un gran grup de “músics” per amenitzar la rua d’aquest any.

Esperem que us agradi.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=zvKOnIo8g6Y[/youtube]

Els alumnes de 6è B hem fet a plàstica un volcà. Desprès hem fet l’erupció. Ha estat molt divertit. Uns han tret més lava que altres, però tots han fet reacció.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=tsKDhGx4wq4[/youtube]

El passat divendres dia 1 de febrer de 2013 els alumnes de 5è A/B vam fer una sortida a Caldes de Montbui. Vam anar a Thermalia el museu del poble on ens van mostrar tota la història i orígens del termalisme des dels romans fins a dia d’avui. Va ser molt interessant i tots els alumnes es van mostrar atents i participatius.

L’estada es va dividir en dos blocs, una part teòrica i una de pràctica on vam realitzar un ungüent amb romaní, cera d’abella i oli, que ja feien servir els romans.

Aquí teniu un recull de fotos que esperem que us agradin.