**som nosaltres els nous periodistes del nou taller i us explicarem les nostres primeres impressions, les nostres records d’infància
*
records d’infància
Aquestes són les històries de quan érem petits:
Quan era petit, a les tres setmanes de néixer tot el que menjava o vomitava, perquè tenia l’esòfag tancat i em van haver d’operar.
Pol Jurado
Jo quan era petita, agafava paper del water i me’l menjava. També quan era petita, em vaig tallar el cabell.
Rosana Resa
Jo quan era petita,i la meva mare comprava el menjar, i el portava a casa, jo agafava el paper higiènic i tot l’altre, i feia un tren i em passejava per tota la casa.
Emma Campos
Aquesta història ens va passar als tres: Que estàvem jugant al pilla pilla, i l’Emma i la Rosana,en lloc de atrapar-me per la samarreta, s’en vam tirar sobre i vam caure de cul!
*
*
![]() |
| De Pel·lícules |
*
La meva infancia . . .
El meu record de caminar va ser una emoció molt interessant, una sensació que només una vegada a la vida la pots notar, potser per altres persones no és res, però per a mi és la millor .
Anar a passejar a la nit, trepitjar el fang, és una sensació única.
Pensar que de gran aniria fins a l’ escola caminant, passejar amb els meus amics , anar a comprar el pa…
Però això no ho vaig sentir fins als 2 anys, no volia caminar, era mes fàcil anar en cotxet o que em portés en braços el meu pare.
Per fi reconec que va valer la pena aprendre a caminar, i gràcies a això puc fer altres coses de gran.
Aquesta es la meva historia de caminar, una historia que tens marcada tota la teva vida.
Viena Boedo
*
Les nostres mares van portar-nos a casa i vam començar a jugar amb la pica del lavabo, quan ens vam cansar vam marxar i no ens vam adonar que havíem deixat l’aixeta oberta i amb el tap posat.
Després vam començar a jugar a un ninot de joguina, ens divertiem molt,al cap de mitja hora vam notar que els pantalons estaven mullats, ens vam mirar i vam correr a la pica del lavabo i vam veure que no havíem tancat l’aixeta, despres de l’ensurt vam cridar a les nostres mares que ens vam preguntar que passava i els hi vam dir que la fusta del terra estava mullada, la meva mare va venir corrent i quan ho va veure de poc que no es desmaia.
Quan ho vam assecar ens van renyar molt perquè tota la fusta estava aixecada i bufada.
Ens va servir per aprendre de no jugar amb la pica i si més no tancar l’aixeta.
Eloi i Franz
El primer cop que vaig anar a un parc d’atraccions era un diumenge i vaig anar al Tibidabo.
Vaig pujar a un trenet que portava a la gent des del parking fins al parc.
Quan vam pagar vaig pujar a la Nòria i el tren màgic.
Després de dinar vaig anar al castell del terror, els troncs i a un cotxe que et portava fins a un avió.
A la nit feien un espectacle de diables que vaig veure, mentres menjava crispetes.
Xavi
*
El primer dia que vaig aprendre a anar amb bicicleta.
Va ser un dilluns, quan em van comprar una bicicleta, aquell dia vaig aprendre a anar amb ella, i queia moltes vegades, perquè tenia quatre anys.
Vaig aprendre a tirar-me per una baixada amb el meu pare.
Des de llavors m’agrada anar amb bicicleta.
Didac
*
Quan vaig aprendre a anar en bicicleta, en dues rodes….,
Mentres el meu pare va pujar a la cuina, jo vaig agafar la bicicleta vaig pujar i vaig començar a pedalejar, per parar em vaig estampar contra un arbre.
Als dos o tres anys em van regalar una bicicleta més gran que és la que tinc ara.
Ara la meva germana té la meva, de quan era petit i jo la que em van regalar.
Cristian
*



correllengua 2009 – exposició
per celebrar l’arribada del correllengua al nostre poble, vam fer una exposició a l’entrada de l’escola, de diferents poemes, refranys i frases fetes… Tota l’escola hi va participar i després vam visitar i comentar-la.
alumnes de 5è
*
*
Manel – Captatio Benevolentiae – a vegades ens en sortim!
Ara és el temps i comiat dels alumnes de sisè
*
Ara és el temps – poemes inspirats en L’ESTIU de Miquel Martí Pol

Ara és el temps
d’ anar amb els col·legues,
I de parlar de les bestieses
que ens han passat
havent jugat a futbol.
Formant el grup de sempre,
I veient com corren darrera la pilota
travessant de camp a camp,
tot passant per davant nostre,
una mica embalats.
Oriol Gallardo
Jonathan Ramirez
*
Ara es el temps
del bon temps,
quan els dies son mes llargs
i les nits mes curtes,
quan les velletes
s’asseuen al portal
sota l’ombra.
Ara és el temps
de sortir al carrer,
quan els nens
juguen amb els amics,
tot saltant i ballant
sota l’ombra
recordant
que ja comença l’estiu.
Judit Ventura
Anna Maiquez
Pilar Castellon

*
Ara es el temps
de jugar amb els amics,
a l’aigua de la piscina.
Sentir com el sol
ens escalfa,
i ens asseca la pell.
Sentir la brisa de l’estiu!
Ara es el temps
de viatjar a països
on hi hagi moltes platges
i riure de l’hivern.
tant fred.
I quan agafem
forts refredats,
i estem al llit
tant de temps!
Aaron Jiménez
Joan Galera
*
Ara és el temps
de les vacances,
i anirem a la piscina a jugar
i a la platja a banyar-nos
amb els amics i les amigues
L’aigua està freda
però quan t’acostumes
la sents tèbia.
Albert Conde
Raül Jimenez.
**
Ara es el temps
d’anar a la platja,
i disfrutar de la família,
perquè ja comencen les vacances,
i l’estiu.
Després vindrà ela tardor
potser tindrem molts regals,
si hem treballat.
Laia Nuñez
Ivan Segura
*
Ara es el temps
de la calor,
temps d’estar junts,
a plena tarda,
oblidant
alguns moments de la vida,
oblidant la por,
i la monotonia.
Tota la família junta.
L’estiu,
la millor estació
que hi ha a la vida!
Mireia Ferré
Alanis Molina
*
presentació de contes a educació infantil
*
*
colònies a la cala Montjoi – Cicle Superior
*
*
*
*
taller de fagot – cicle superior
*
*
*
*
la televisió
La televisió és un medi que ens informa del que passa en el món: podem veure notícies, dibuixos, documentals, programes, etc…
A vegades veiem programes bons i d’altres que no ho són tant, llavors els nens es deixen influenciar i volen imitar els protagonistes sense pensar-ho massa.
Anuncien productes i a vegades els nens o els adults s’ho volen comprar, desprès quan passen uns dies ho llencen a la brossa i això es malgastar els diners.
*
La televisió a vegades informa i influeix d’una forma positiva com per exemple els documentals, alguns dibuixos (molt pocs), programes, etc…
La televisió te programes bons i dolents ( més dolents que bons) creiem que ens l’hem de mirar amb ulls crítics i no deixar-nos influenciar
Belén Gallardo i Sonia Izquierdo.
el llibre blanc a la biblioteca de Castellar
El llibre blanc és el conte que vam fer els dos grups sisé del Cicle Superior per SANT JORDI.
Els mestres ens van donar uns llibres en blanc on nosaltres vam escriure, pintar i dibuixar mitjançant la tècnica del collage.
Cada alumne tenia els seu propi llibre on escollia ell mateix el text i els dibuixos que faria.
Quan els textos estaven acabats els retallavem i els enganxavem en el llibre.
*
Al final de tot vam entregar els llibres al concurs 1 llibre Nou, organitzat per l’Obrador de Sabadell i on participen moltes escoles del Vallès.
Ara fa poc els van exposar a la biblioteca de Castellar del Valles on es poden anar a veure.
JOHAN LAGARES i CRISTIAN URBINA
*
