Category Archives: General

on és?

La gimcana de les fotos

us volem presentar un joc de descoberta, a veure si sou capaços d’identificar cada lloc de l’escola i on és

Pistes

Relació de les fotografies segons l’ordre d’aparició


1. El trobareu al mig de dos patis

2. Heu d’anar al pati gran.

3. A la paret del pati gran.

4. Al costat del lavabo del Cicle Superior.

5. Al parvulari.

5. A l´entrada.

6. A l´entrada anant cap al passadís de 1r.

7. A l´entrada al mateix lloc que el 6.

8. Al passadís de 1r.

*

*

Hem anat als racons de l´escola a investigar objectes i fer les fotos petites perquè sigui mes difícil i us costi més de endevinar els llocs on podeu identificar les fotos.

Arnau i Nerea

*

records d’infància

Aquestes són les històries de quan érem petits:

Quan era petit, a les tres setmanes de néixer tot el que menjava o vomitava, perquè tenia l’esòfag tancat i em van haver d’operar.

Pol Jurado

Jo quan era petita, agafava paper del water i me’l menjava. També quan era petita, em vaig tallar el cabell.

Rosana Resa

Jo quan era petita,i la meva mare comprava el menjar, i el portava a casa, jo agafava el paper higiènic i tot l’altre, i feia un tren i em passejava per tota la casa.

Emma Campos

Aquesta història ens va passar als tres: Que estàvem jugant al pilla pilla, i l’Emma i la Rosana,en lloc de atrapar-me per la samarreta, s’en vam tirar sobre i vam caure de cul!

*


*

De Pel·lícules

*

La meva infancia . . .

El meu record de caminar va ser una emoció molt interessant, una sensació que només una vegada a la vida la pots notar,  potser per altres persones no és res, però per a mi és la millor .

Anar a passejar a la nit, trepitjar el fang, és una sensació única.

Pensar que de gran aniria fins a l’ escola caminant, passejar amb els meus amics , anar a comprar el pa…

Però això no ho vaig sentir fins als 2 anys, no volia caminar, era mes fàcil anar en cotxet o que em portés en braços el meu pare.

Per fi reconec que va valer la pena aprendre a caminar, i gràcies a això puc fer altres coses de gran.

Aquesta es la meva historia de caminar, una historia que tens marcada tota la teva   vida.

Viena Boedo

*

Les nostres mares van portar-nos a casa i vam començar a jugar amb la pica del lavabo, quan ens vam cansar vam marxar i no ens vam adonar que havíem deixat l’aixeta oberta i amb el tap posat.

Després vam començar a jugar a un ninot de joguina, ens divertiem molt,al cap de mitja hora vam notar que els pantalons estaven mullats, ens vam mirar i vam correr a la pica del lavabo i vam veure que no havíem tancat l’aixeta, despres de l’ensurt vam cridar a les nostres mares que ens vam preguntar que passava i els hi vam dir que la fusta del terra estava mullada, la meva mare va venir corrent i quan ho va veure de poc que no es desmaia.

Quan ho vam assecar ens van renyar molt perquè tota la fusta estava aixecada i bufada.

Ens va servir per aprendre de no jugar amb la pica i si més no tancar l’aixeta.

Eloi i Franz

El primer cop que vaig anar a un parc d’atraccions era un diumenge i vaig anar al Tibidabo.

Vaig pujar a un trenet que portava a la gent des del parking fins al parc.

Quan vam pagar vaig pujar a la Nòria i el tren màgic.

Després de dinar vaig anar al castell del terror, els troncs i a un cotxe que et portava fins a un avió.

A la nit feien un espectacle de diables que vaig veure, mentres menjava crispetes.

Xavi

*

El primer dia que vaig aprendre a anar amb bicicleta.

Va ser un dilluns, quan em van comprar una bicicleta, aquell dia vaig aprendre a anar amb ella, i queia moltes vegades, perquè tenia quatre anys.

Vaig aprendre a tirar-me per una baixada amb el meu pare.

Des de llavors m’agrada anar amb bicicleta.

Didac

*

Quan vaig aprendre a anar en bicicleta, en dues rodes….,

Mentres el meu pare va pujar a la  cuina, jo  vaig agafar la bicicleta vaig pujar i vaig començar a pedalejar, per parar em vaig estampar contra un arbre.

Als dos o tres anys em van regalar una bicicleta més gran que és la que tinc ara.

Ara la meva germana té la meva, de quan era petit i jo la que em van regalar.

Cristian

*

Ara és el temps i comiat dels alumnes de sisè

*
Ara és el temps – poemes inspirats en L’ESTIU de Miquel Martí Pol


p1010026

Ara és el temps
d’ anar amb els col·legues,
I de parlar de les bestieses
que ens han passat
havent jugat a futbol.
Formant el grup de sempre,
I veient com corren darrera la pilota
travessant de camp a camp,
tot passant per davant nostre,
una mica embalats.

Oriol Gallardo
Jonathan Ramirez

*

Ara es el temps
del bon temps,
quan els dies son mes llargs
i les nits mes curtes,
quan les velletes
s’asseuen al portal
sota l’ombra.

Ara és el temps
de sortir al carrer,
quan els nens
juguen amb els amics,
tot saltant i ballant
sota l’ombra
recordant
que ja comença l’estiu.

Judit Ventura
Anna Maiquez
Pilar Castellon

p1010028

*
Ara es el temps
de jugar amb els amics,
a l’aigua de la piscina.
Sentir com el sol
ens escalfa,
i ens asseca la pell.
Sentir la brisa de l’estiu!

Ara es el temps
de viatjar a països
on hi hagi moltes platges
i riure de l’hivern.
tant fred.
I quan agafem
forts refredats,
i estem al llit
tant de temps!

Aaron Jiménez
Joan Galera

*
Ara és el temps
de les vacances,
i anirem a la piscina a jugar
i a la platja a banyar-nos
amb els amics i les amigues
L’aigua està freda
però quan t’acostumes
la sents tèbia.

Albert Conde
Raül Jimenez.

**
Ara es el temps
d’anar a la platja,
i disfrutar de la família,
perquè ja comencen les vacances,
i l’estiu.
Després vindrà ela tardor
potser tindrem molts regals,
si hem treballat.

Laia Nuñez
Ivan Segura

*
Ara es el temps
de la calor,
temps d’estar junts,
a plena tarda,
oblidant
alguns moments de la vida,
oblidant la por,
i la monotonia.
Tota la família junta.
L’estiu,
la millor estació
que hi ha a la vida!

Mireia Ferré
Alanis Molina

*

taller de móbils

Què treballem?

El mòvil sempre ha fascinat en primer lloc perquè hi ha moviment i, en segon lloc, perquè són creatius, laboriosos i demanen ajustar idees, pes, distància, formes, colors …..

Acoplar-ho tot és una font de satisfacció, i més quan es fan servir elements diversos.


De fet, quan comparem les nostres obres amb les de Calder ens adonem de les semblances i diferències i aquest fet és senyal que els mòbils de A. Calder són una bona font d’inspiració.

un amic – el gos

El gos, ca,…Canis lupus familiaris) és un mamífer domèstic de la família dels cànids. Les proves arqueològiques demostren que el gos ha estat en convivència propera amb els humans des de fa com a mínim 9.000 anys, però possiblement des de fa 14.000 anys. Les proves fòssils demostren que els avantpassats dels gossos moderns ja estaven associats amb els humans fa 100.000 anys.

N’hi ha aproximadament 800 races (més que qualsevol altre animal) que varien significativament en dimensions, fisonomia i temperament, i que presenten una gran varietat de colors i de tipus de pèl diferents. Tenen una gran relació amb els humans, servint d’animals de companyia, d’animals de guàrdia, de gossos pigall o de gossos pastors, per exemple.

Races de gossos

Boxer  – Bulldog –  CanicheChihuahuaChow-ChowCocker spanielDálmataDobermanDogo alemánFox terrierGos d’aturaHusky siberianoLabrador
Pastor alemánPastor belgaPequinésPointerRottweilerSan BernardSchnauzerSetter irlandésSpringer spanielYorkshire terrier…..

*

*

  • però no ens deixem els gossos “petaners”, sense raça específica, que són igual o més intel·ligents i simpàtics que els altres.
  • Amb un nombre estimat de 400 milions de gossos en llars d’arreu del món, és un dels animals de companyia més populars, probablement només superat pels gats.
  • Es creu que el llop gris, del qual és considerat una subespècie, n’és l’avantpassat més immediat. Les investigacions més recents indiquen que el gos fou domesticat per primera vegada a l’est d’Àsia, possiblement a la Xina.
  • Què és la domesticació?
  •  
  • Si ens atenem a la definició dels diccionaris, un animal domèstic és aquell que viu en el medi humà i que ha estat domesticat.
  •  
  • Avui en dia hem heretat aquest treball sorprenent i moltes vegades poc valorat. En efecte,són poques las persones que miren la seva mascota i es pregunten com ha estat que un animal salvatge i ferotge s’hagi convertit poc a poc, en un company alegre, juganer i capaç de donar la vida pel seu amo.
  •  
  • Nosaltres afegirem algunes idees importants: el animal domèstic socialitzat per l’home té unes qualitats com per exemple:  el coneix, no li té por, se l’estima, li fa cas, juga amb ell, l’ajuda……i és el millor company!
  • Núria i Laura
  •  

saltem a corda a l’hora del pati

 

La corda de saltar

A l’hora del pati juguem a moltes coses però, nosaltres a una cosa en concret “ la corda”. A  les noies els hi agrada molt jugar a la corda. Hi ha moltes cançons de la corda: “la xarranca”, “El cocherito leré”,  “papá y mamá”……i, molts més.

            Poden jugar a la corda de saltar d’una persona a les persones que vulguin. També poden jugar en grups de moltes persones .

 

*

*

 

Nosaltres a l’escola, tenim una corda per saltar i ho fem gairabé cada dia.

             Us la recomanem i animem a que la proveu!  Això es tot el que us volíem explicar sobre la corda de saltar.

Aitana i Sílvia. 

el nostre poble – Castellar del Vallès

Castellar del Vallès és un municipi situat al nord del Vallès Occidental. Les seves poblacions veïnes són Sant Llorenç Savall, Matadepera, Terrassa, Sabadell i Sentmenat.

El terme de Castellar del Vallès té una extensió de 44,7 quilòmetres quadrats i compta amb un entorn natural privilegiat. El riu Ripoll travessa el poble de nord a sud.

Està situat al peu de la muntanya del Puig de la Creu, i s’ha anat estenent sobre la plana agrícola del Pla de la Bruguera. L’alçada sobre el nivell del mar és de 300 metres.         

  • El nombre de nois/noies de les escoles de Castellar del Vallès:

  • Total alumnes d’infantil i primària: 2.303 alumnes.

  • Total alumnes de secundària: 1.181 alumnes.

*

*

 Marc: M’agrada aquest poble perquè és una mica gran hi ha moltes tendes, parcs i un skate park.

Porto vivint aquest poble 10 anys i 8 mesos.

En aquest poble hi tinc molts amics, també tinc els meus avis etc….

John: M’agrada aquest poble perquè és regular de petit i de gran.

Casi sempre que vaig pel carrer conec a tota las persones, està a prop dels meus avis i els meus tiets. Visc al mig del poble.                                                                                                                                                                          

Marc Galinsoga i Jhon Hammer