L’últim dia vam fer un debat sobre els “Descobriments i comprovacions”. Vaig aprendre a respectar el torn o almenys a intentar-ho. Vaig aprendre que cadascú té una opinió diferent, però per això no s’ha de començar a cridar com vam fer. També vam parlar de les coses inventades i he de reconèixer que ens van sortir unes idees molt bones i molt ben pensades.
Judit Niubó (1r ESO)
M’ha agradat treballar per parelles i he aprés a saber escoltar les idees dels altres, i, després dir les meves. Avui he après algunes coses com:
Estar segur d’una cosa no vol dir tenir raó.
Estar segur d’una cosa que és falsa no és el mateix que dir mentides. Quan estem segurs d’una cosa falsa estem enganyats, equivocats.
L’esperit crític comporta la voluntat i la valentia de comprovar les coses per nosaltres mateixos, tot i el que diguin els altres.
Una bona comprovació pot ser un experiment. Vam pensar experiments que podíem fer per comprovar coses com: l’aigua bull a 100ºC, l’home ve del mono, etc.
Marta Mudarra (1r ESO)
Això és molt estrany!
Ja era l’hora de l’esbarjo. La Clàudia Puig encara era a la classe. Tothom ja havia marxat, però ella s’havia entretingut perquè li havien caigut a terra tots els llapis i retoladors de l’estoig. Estava acabant de recollir-los quan va sentir que algú entrava a la classe.Es va girar i va veure qui havia entrat. Llavors va exclamar:
– Ostres sóc jo!
En aquell moment, la Clàudia, es va quedar paralitzada, els seus pensaments es van capgirar, no sabia què fer. De repent, va tornar en si, ni que encara estava molt estranyada pel que havia passat.
– No t’espantis. – Va dir la persona que havia entrat a la classe.
La Clàudia va començar a cridar, mentre que els seus ulls s’omplien de llàgrimes.
– Tranquil·la Clàudia, no et faré res.
Cada cop que aquella persona parlava, la Clàudia es posava més nerviosa i cridava encara més.
– De veritat, Clàudia deixa’m que t’expliqui el que ha passat.
Llavors, es va tranquil·litzar, sentia molta curiositat per saber que passava.
– Tan sols sóc la teva ment.
– Què?
– Necessites que jo surti de la teva ment, per dir-te les teves pròpies opinions i el que has de fer, perquè per tu mateixa no ho saps fer. La teva ment ho sap, però tu no saps com saber el que sap la teva ment.
La Clàudia no entenia res del que estava dient aquella nena ni que si que sabia al que es referia, ella el que volia saber és com saber quines són les seves opinions i el seu criteri, però no en tenia.
– L’únic que has de fer, es pensar en si estàs d’acord o no en qualsevol tema i per què. També pensa que ets petita per tenir criteris i opinions pròpies pels temes, però si és el que vols, fes el que t’he dit.
– D’acord, moltes gràcies Clàudia de la ment, espero poder saber el que penso. Adéu.
Eva Pita (1r ESO)
Eixugar una emoció
Olorar una cançó
Tancar una lliçó
Escoltar els núvols
Desfer un malson
Mirar el vent
Tocar l’alegria
Palpar la infància
Menjar el món
Olorar un planeta
Esborrar la tristesa
Menjar-se el respecte
Escoltar un full de paper
Assaborir les pedres
Olorar la dolçor
Veure l’olor d’un perfum
Matar l’aborriment
Sentir un record
Olorar la tolerància
Tocar el cel
Viure els somnis
Regalar amor.
ALUMNES DE 1 ESO
Aquesta assignatura, m’ha començat a interessar des de el primer dia que la vam fer aquí a l’institut. Jo, com que a la primària no l’havia aprés, no sabia de que anava. És com una “prefilosofia”, que ens començarà a introduir en el tema, per a que més endavant, sapiguem de què va. En les classes que hem fet de moment, hem fet moltes coses: ens hem fet preguntes a nosaltres mateixos sobre la vida, hem dialogat temes de filosofia força interessants, hem definit paraules, hem fet debats…
Crec que aprendre a pensar, serà una assignatura que em servirà en el futur, i que m’agradarà aprendre-la.
Eva Pita (1r ESO)
Benvinguts a la revista de filosofia de l’INS Alfons Costafreda de Tàrrega. Comencem a menjar-nos el coco?
FACEBOOK DEL CAFÈ FILOSÒFIC DEL COSTAFREDA
MOSTRA DE FOTOFILOSOFIA